dilluns, 6 de desembre del 2010

El millor xoriço.., l'ibèric

Xoriços n'hi ha de tota mena. De millors i de pitjors. Dels del "bocata" i dels que es serviria en una raclette. Però també hi ha el vertader xoriço: l'ibèric, el de gla. I quina diferència! Un bon xoriço no és gens picant ni gens fort. És una carn d'una gran subtilitat i molt, molt gustós. Es una carn que fon a la boca i sol ser difícil tallar-lo sense que es trenqui. És per això que cal respectar un cert gruix: feu rodanxes d'uns 3 o 4 mm. Acompanyeu-lo amb un tros de pa ben cruixent, ben fresc. Un bon vi negre de Ribera i deixeu-vos emportar!

Un parell de bones referències:

- Chorizo Iberico Centeno Pozo
- Chorizo Iberico Juan-Manuel

Per trobar-los fàcilment podeu anar a El Corte Inglés.
Per una compra per Internet podeu provar a espagne-gourmet.com.

Que vagi de gust!

diumenge, 5 de desembre del 2010

Però quin vi per acompanyar el curri?

Si alguna vegada us heu preguntat amb què acompanyar un curri més aviat picant, sabreu que no és fàcil trobar la resposta. Potser un vi negre lleuger jove? Millor un rosat ben fresc? Un negre amb molt de cos? Fred, fred... En qualsevol dels vins esmentats, el picant i la fortor del curri canviarà completament el sabor del vi; oblideu-vos de la delicadesa dels aromes; oblideu-vos de l'equilibri. Amb una mica de sort notareu l'alcohol; amb tota seguretat prendreu el vi com si es tractés d'aigua.

Aleshores, quin és el vi que pot acompanyar un curri? Quin és el vi que no es deixarà esclafar pel picant? I si us dic que es tracta d'un vi blanc? I si us dic que la única manera de superar el picant és un vi efervescent... Un vi en el qual domini els aromes minerals... Voleu la resposta? Doncs aquí la teniu: proveu un cava o un Champagne. Veureu que aquest és capaç d'acompanyar perfectament el curri. Aconsegueix apagar la fortor però conserva perfectament els seus aromes. No domina però tampoc es deixa dominar. Proveu amb un Blanc de Blancs Chardonnay, o si sou més atrevits, proveu amb un rosat a base de Pinot Negre. No només la combinació serà guanyadora, però també sorprendreu els comensals.

dijous, 18 de novembre del 2010

Le Beaujolais nouveau est arrivé!

Com cada any per aquestes dates, el tercer Dijous de Novembre, arriba el Beaujolais Nouveau. Es tracta d'un vi jove procedent de la regió de Beaujolais o Beaujolais Villages, dos denominacions al nord de Lyon. La principal característica és que es comercialitza just després de la vinificació poc temps després de la verema, passada una maceració carbònica relativament curta. És un vi que es conserva poc (6 mesos a tot estirar) i és molt conegut dels estudiants el mal de cap que pot deixar i la sensació de ressaca del matí següent. Això és degut a la baixa qualitat d'alguns vins que es serveixen sota aquest nom quan els cartells "Le Beaujolais Nouveau est arrivé" (ja es aqui) infesten bars i braseries de França.

Però deixant de banda la baixa qualitat d'alguns d'aquests vins i la part comercial del tema (cartells i oferiments en els restaurants) hi ha un Beaujolais Nouveau que es deixa beure. És el que es pot trobar en alguns comerços més especialitzats. Un bon Beaujolais Nouveau (sé que alguns encara no em creieu, però sí, existeix!) és un vi jove però afruitat. El raïm utilitzar és de la varietat Gamay, pròpia de la regió. Aquest dóna un vi vermell intens molt aromàtic, de tanins suaus però amb una bona acidesa. És perfecte per acompanyar tot tipus de menjar i de formatges com el Beaufort de Savoia (de pasta dura) o un Camembert de Normandia (de pasta tova). Com tot vi jove, el millor es prendre'l una mica fresc entre 11 i 12 ºC.  però també amb moderació.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Pizza a casa

Alguns de vosaltres ja coneixeu la meva Pizza favorita. Avui us presento la recepta. És tant simple que no cal ni vídeo per ensenyar-vos com fer-la.

El truc està en la massa: podeu fer-la 100% casolana (farina, aigua, oli i sal) o comprar una massa fresca al super. Si la feu casolana podeu ficar-hi una mica d'imaginació i afegir-hi herbes aromàtiques tipus farigola, etc. Casolana o comprada el més important és aplanar-la amb el corró: amb això aconseguireu dues coses, la primera és que la massa sigui ben fina i la segona que tingui més superfície. Així podreu repetir!

Necessiteu:
  • 1massa de pizza
  • tomàquet tipus Solis
  • 6 talls de pernil dolç
  • formatge ratllat Emmental
  • olives negres
  • 1 barra de mozzarela 
Preparacó:


Sobre la massa repartireu el tomàquet, cobriu-la de pernil, formatge ratllat i les olives. Poseu-la al forn a 240ºC durant uns 15 minuts fins que veieu que la massa comença a estar ben cuita. Afegiu-hi la mozzarela a talls 5 minuts més just el temps perquè fongui. I llestos!

dimecres, 10 de novembre del 2010

Curry de vedella

Ja coneixeu la meva passió pels curris. Aquí teniu la recepta de base. Podeu canviar la vedella per pollastre o per xai. La única diferència serà el temps de cocció. En el cas del xai us recomano a més posar-hi canyella.

Necessiteu:

  • 1 ceba
  • 2 alls
  • 1 tros de gingebre
  • pasta de curry Madras
  • llet de coco
  • 4 tomàquets
  • xampinyons de París (si són fescos molt millor)
  • la carn (vedella, pollastre, xai, etc.)
Per la preparació millor veure el vídeo (4 minuts). 



La base del curry es sempre la mateixa: sofregir la ceba i deixar-la daurar una mica, afegir-hi l'all i el gingebre. Passats dos minuts afegir-hi la pasta de curry i deixar que deixi anar tot l'aroma. Afegir-hi la carn, el caldo o aigua o directament la llet de coco, el tomàquet i deixar-ho coure el temps necessari segons el tipus de carn. Si la salsa no ha espessit prou, acabar la cocció al descobert.

Si utilitzeu xai, proveu d'afegir-hi un parell de bastons de canyella durant la cocció que en aquest cas serà llarga. Compteu una hora, hora i mitja. 

dijous, 4 de novembre del 2010

Un altre pastisset de poma

...i aquest és excel·lent. El problema: no tinc la recepta! Haurem de demanar-li a l'Artista que ens reveli el seu secret. Per ara caldrà acontentar-se amb les imatges, per aquells qui no l'hagin pogut provar, i amb un bon record pels qui n'han pogut gaudir mentre durava.

Es tracta d'un pa de pessic molt flonjo i un pel humit, cobert d'una capa de crema pastissera, fines làmines de poma i cobert d'un pel de melmelada d'albercoc. Si em permeteu: sta´ka-tikagas!

dijous, 21 d’octubre del 2010

Caldos de peix i mongetes a l'estil Santamaria

Un plat inspirat d'una recepta del Santi Santamaria ("El gust de la salut"). Un tall de peix blanc sobre un llit de mongetes caldoses preparades de la següent manera:

Sofregiu una ceba fins que quedi tova. Mulleu-la amb un raig de Fino o vi blanc sec. Deixeu que evapori tot el liquid. Afegiu les mongetes (de pot) i cobriu-les amb un caldo de verdures. Deixeu coure una estona. Afegiu una mica de bacó a daus. El peix el podeu preparar al vapor o al forn. Quan estigui ben cuit munteu el plat i serviu.

A França venen mongetes cuites en greix d'oca. Això li dóna un gust espacial, molt subtil. Si no en trobeu, podeu sofregir la ceba amb una mica de greix d'oca que tindrà el mateix efecte. Si no en trobeu no cal trencar-s'hi la closca. 

Unes notes sobre el greix d'oca

Com els ànecs i les oques són tan apreciades en aquest país, és fàcil trobar-lo a les botigues i supermercats. La seva utilització no és molt habitual però sí comú. Se sol dir que es un greix prou saludable, tot i que no crec que sigui tan bo com l'oli d'oliva. Segons McGee (La Cocina y los alimentos) és un greix menys saturat que el de porc. Segons la guia nutricional DUKAN, el greix d'oca "seria protectora pel cor" (atenció a l'ús del condicional) però a evitar per la influència en els processos cancerígens. Sembla doncs que és millor que la llar de porc però pitjor que l'oli d'oliva.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Kanelbulle de l'O. i la M.!

Aquí està la recepta i la foto dels Kanelbulle de l'O. i de la M. d'aquest estiu a Q.


Genials!!!

Kanel= canela + bulle=bollo

Ingredientes para 25 bollos:

Masa
  • 35 g de levadura
  • 1¼ dl de azúcar
  • 3 dl de leche
  • 1 huevo
  • 120 g de mantequilla
  • 1 cucharadita de sal
  • 1 cucharada de cardamomo molido
  • 750 g de harina
Relleno:
  • 100 g de mantequilla
  • 0,5 dl de azúcar
  • 2 cucharadas de canela molida
Glaseo:
  • 1 huevo
  • 2 cucharadas de agua
  • azúcar granulado

Preparación

Se deshace la levadura en un poco de leche. Se derrite la mantequilla vertemos la leche sobre ella. Agregamos el resto de los ingredientes y trabajamos la masa durante 10-15 minutos. Una vez hecho esto, la cubrimos con un paño durante 30 minutos, esperando a que suba o "dielde".

Una vez que ha crecido, extendemos la masa dándole unos 3 mm de espesor y 30 cm de ancho, y extendemos la mantequilla sobre ella. También haremos una mezcla de azúcar y canela, y la extenderemos sobre la masa. Una vez hecho esto, enrollamos la masa a lo largo y cortamos los 25 discos.

Llega la hora del horno, y para eso los colocamos en moldes de papel con la superficie de corte hacia arriba. Horneamos a 220ºC unos 60 minutos, o hasta que los bollos crezcan el doble de su tamaño, así que no los apretujeis, dejad espacio suficiente entre ellos.

Toque final: Batimos juntos el huevo y el agua, untamos los bollos cuidadosamente con la mezcla y esparcimos azúcar granulado sobre ellos. Cocemos en el horno a 220°C durante 5-6 minutos.


Tienen que quedar esponjosos y tiernos.


(Recepta original aquí)

divendres, 15 d’octubre del 2010

Un Montsant al Llenguadoc?



Fitou: regió de les Corbières al sud de França, prop de Perpinyà. Zona pedregosa, seca i molt ventosa. Resguardat pel mont Tauch, en ple Côteaux de Villeneuve, aquest li tempera el clima.

2003 un any d'extrema sequedat. L'Any de la "canicule" amb temperatures molt elevades. Pocs vins han pogut aguantar el pas dels anys.

François Lurton amb aquest Château des Erles 2003 ho ha aconseguit. Vi equilibrat, molt aromàtic (fruits vermells, fusta, vainilla) i expressiu, amb gran amplitud en boca i suaus tanins en un final llarg. Mescla de garnatxa, carinyena i syrah, recorda estranyament els vins de Montsant. Si en teniu ocasió proveu-lo. Val la pena.

13 Euros a cdiscount.fr

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Una amanida molt presentable...

Voleu quedar be amb uns amic que venen a sopar? No sabeu que fer d'entrada? Penseu en aquesta amanida. Una amanida molt presentable i com sempre molt senzilla i facil de preparar.

Necessiteu:

  • 1 pasta de full tallada en quadrats regulars
  • fulles de créixens o fulles tendres
  • trocets de torradetes de pa, tipus "picatostes" 
  • formatge parmesà 
  • pernil salat
  • formatge Ricotta
  • oli i vinagre balsàmic
Preparació:

Coure els quadrats de pasta de full al forn a 210 C. Si s'infla molt, punxar-la perquè baixi. Un cop cuits i just abans de seure a taula muntar el plat amb la base de pasta de full, l'enciam, els "picatostes" i el parmesà. Amb el pernil i la Ricotta, fer uns farcellets. Poseu-los al damunt. Amanir-ho amb oli i vinagre.

Que li passa al vi en anys de molta calor?

Hi ha vins que aguanten millor el pas del temps que d'altres. La qualitat hi té una importància fonamental. Però no n'és la única. Les condicions climàtiques durant la maduració del raïm té una influència molt important en el potencial de guarda del vi. Veieu sinó aquest Château Faurie Souchard 2003. Vi d'una regió excepcional, Saint Émilion a Bordeus i d'un Château reconegut Grand Cru Classé. De costum, en un any de condicions climàtiques òptimes, aquest vi es pot guardar durant més de 10 anys. Durant aquest temps el vi evoluciona favorablement: els tanins es suavitzen, certs aromes es potencien, l'acidesa es redueix i el vi guanya en cos però sobretot en equilibri. 2003 però va ser un any de temperatures extremes. Durant el més d'Agost les temperatures diürnes es van instal·lar per sobre dels 40 ºC i les nocturnes no baixaren dels 30. Fou el famós any de la Canícula. Aquest Faurie Souchard 2003 no ha evolucionat com de costum. Amb el pas del temps els aromes s'han perdut, al mateix temps que els tanins i l'acidesa. Queda doncs un vi pla, sense volum ni harmonia, sense secret ni sorpresa. No es que el vi estigui el què habitualment se'n diu "picat", ni molt menys, però no desperta les papil·les ni dona il·lusió. La seva fase de plenitud es va perdre fa uns 2 o 3 anys. Avui és, doncs,  massa tard per fruir-ne.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Palmeres amb tapenade (Aperitius)

Recepte per quedar bé quan rebeu invitats: Palmeres de pasta de full amb tapenade.

Necessiteu:
  • 1 pasta de full
  • 1 paquet de tapenade negra o verda (oliva trinxada amb capres i anxoves)
Preparació:

Estireu la pasta de full i cobriu-la amb la tapenada d'olives. Després enrotlleu la pasta de full des d'un costat ca al centre fins arribar a la meitat i des de l'altre costat fins a la meitat per donar la forma de palmeres. No deixeu espai a l'enrotllar-la.  Poseu-ho al congelador mitja hora o una hora perquè quedi ben dura, així podreu tallar-la sense que es deformi. Un cop la massa congelada, podeu tallar-la per fer les mini-palmeres. Calenteu el forn a 210˚C. La cocció és ràpida: 5 minuts i fora. Serviu abans no es refredi.


Bon apetit!

divendres, 24 de setembre del 2010

Degustació: Louis Jadot, GIVRY 2008 (Borgonya)



Comentari: Un cop oberta la botella pocs aromes. Després decantació, els aromes s'alliberen i els tanins es suavitzen.  Vi més aviat lleuger. Un parell d'anys a la cave li vindrà molt bé. Molt millor la degustació de la variant Louis Jadot Le Cellier aux Moines, 1er Cru.



dimarts, 21 de setembre del 2010

Mini brochettes Yakitori

No sé si heu provat mai les mini brocateres Yakitori de vedella i formatge que serveixen en els restaurants japonesos. Qui les hagi provat no les deu haver oblidat perquè estan boníssimes! Són una temptació! A més són fàcils de preparar. Veieu doncs el vídeo que us he preparat.

Necessiteu:
  • 1 formatge tipus Cadí
  • 1 paquet de carpaccio de bou
  • els pals per les brochettes
Per la marinada:
  • Vinagre d'arròs
  • Salsa yakitori
  • Salsa de soja
  • 1/2 llima (el suc)
  • mel
Només cal punxar tres daus de formatge, envoltar-ho de dos o tres talls de carpaccio deixeu-ho marinar una estona a la nevera. Escorreu bé les brochettes. Poseu-ho uns instants al gratinador i traieu-les quan comenci a fondre el formatge.


 
Bon apetit!

dissabte, 11 de setembre del 2010

Sushis i Makis

Per fer sushis no cal gran cosa més que una mica de paciència i de ganes. Els makis són un pel més fàcils doncs es fan de 6 en 6. Anem a veure com fer la versió més simple de sushis i makis. Amb una mica d'imaginació es poden fer mil combinacions amb diferents tipus de peix i de verdures com el cogombre, el pebrot, etc. Si algun dels comensals té certa apatia al peix cru, res no impedeix posar el peix uns minuts al forn o bé utilitzar barretes de surimi.

Veiem doncs la base dels sushis i dels makis.







Per fer l'arròs:
  • 300 g d'arròs del nostre o de la Camarga si sou a França (oblideu els basmati i companyia!)
  • 33 cl d'aigua
  • vinagre d'arròs (o normal si no en teniu d'altre)
  • sal
Netegeu bé l'arròs passant-lo per aigua fins que ja no surti gaire blanca. Deixeu-lo escórrer uns minuts. Poseu en una olla l'arròs i l'aigua. Tapeu perquè el vapor no s'escapi i enceneu el foc. Quan sentiu que bull, baixeu el foc i deixeu-lo coure sense destapar-lo mai fins que ja no sentiu soroll de l'aigua. Apagueu el foc i deixeu-lo uns minuts més tapat perquè acabi de coure. Retireu-lo del foc i poseu-lo en un recipient gran. Tireu-hi una mescla de vinagre i sal (3 o 4 cullerades soperes) i remeneu l'arròs. Deixeu-lo refredar.

Per fer els sushis:
  • Peix fresc (salmó, tonyina, etc)
Per fer els makis:
  • Fulles seques de nori
  • Peix fresc (salmó, tonyina, etc)
  • Cogombre, pebrot, barretes de surimi, etc (opcional)
Per preparar els sushis i els makis us caldrà una mica de pràctica, però us asseguro que s'agafa ràpidament. El millor que podeu fer és començar per mirar el vídeo que us he preparat. Crec que és la millor manera d'entendre-ho.

dissabte, 21 d’agost del 2010

Trucs i consells: Ou dur amb el rovell ben centrat?


M'heu preguntat si sabia com aconseguir fer ous durs amb el rovell ben centrat. Mai m'havia plantejat que fos possible, però ben pensat te el seu interès. Si fos possible permetria preparar els ous farcits amb més facilitat sense que la clara es trenqui o inclús tallar els ous de forma més decorativa per, per exemple, adornar una ensaladilla russa. Així que he decidit fer una petita recerca a Google i he trobat la resposta: es tractaria de fer rodolar l'ou pel fons de l'olla durant els primers minuts de cocció. Caldrà doncs provar-ho la propera vegada que preparem un ou dur.

I recordeu, els temps de cocció de l'ou són els següents:
  • passat per aigua: 3 minuts
  • als cinc minuts o mollet (en francès): 5 minuts
  • dur: 12 minuts

dissabte, 31 de juliol del 2010

Souris d'agneau (garró de xai)

El garró (codillo en castellà) que normalment és de porc, també ho pot ser de xai. Els francesos n'hi diuen "souris d'agneau" i és un plat molt apreciat per ser la carn molt tendra i gustosa. El garró és la part baixa de la cuixa, la part més estreta.

No només és bo, però també és fàcil de preparar. No espereu que us digui que és ràpid de preparar perquè no és així. El xai per que quedi ben tendre ha de coure una bona estona. Diguem una hora i mitja. Això sí, el podeu deixar que es faci tot sol i, a més a més, podeu deixar-lo preparat el dia abans.  





Ingredients (per a 2 persones)
  • 2 garrons de xai
  • 1 ceba gran
  • 5, 6 alls amb la seva pell
  • una bona branca de farigola
  • una bona branca de romaní
  • mig bas de vi blanc sec
  • sal i oli
 
Preparació i cocció

En una bona cassola (si el fons és ben gruixut millor) escalfeu una mica d'oli i enrossiu els garrons de xai que haureu salpebrat. Afegiu els alls amb pell i tot, la farigola i el romaní. Deixeu-ho uns minuts. Afegiu-hi la ceba tallada a làmines mes aviat gruixudes. Al cap d'una estona ruixeu-ho amb el vi i espereu que evapori. Ara ja podem posar-hi un bon cul d'aigua o caldo que cobreixi un terç dels garrons. Tapeu la cassola i tranquil·lament la carn courà durant una bona hora i mitja a foc tranquil. A mitja cocció podeu donar la volta als garrons i vigilar que quedi prou caldo.

Fantàstic! Podeu servir-los amb unes verduretes escalivades o una mica de samfaina.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Quiche de porros

Una d'aquelles receptes ràpides i fàcils que surten sempre bé.


Ingredients (per a 4/5 persones)

  • 500 g de porros
  • 200 g de llardons naturals (no fumats)
  • 1 ceba gran
  • 5 ous
  • 30 cl de crema de llet (si es light millor)
  • nou moscada
  • 200 g de formatge gruyère o similar ratllat 
  • sal i pebre

 

Preparació i cocció

Netegeu els porros i talleu-los a rodanxes ben fines.

Passeu-los per la paella fins que quedin ben tendres. Passeu els llardons per la paella perquè deixin anar tot el greix. Passeu la ceba per la paella que estovi.


Bateu els ous junt amb la crema. Salpebreu lleugerament. Ratlleu una mica de nou moscada. Afegiu-hi el formatge, els llardons, la ceba i els porros.

Pose-ho tot en un motllo per pastissos al forn a 160 ºC durant 45 minuts.


Serviu-ho amb una bona amanida. Bon apetit!

dimecres, 14 de juliol del 2010

Decantar o decantar?

A França s'utilitzen dos mots per dir decantar: "carafer" i "décanter". En català utilitzem un sol mot per referir-nos a aquestes dues accions i això porta a confusió. Veiem-ne la diferència.

"Decanter" és l'acció de decantar el vi en una gerra per separar-lo de les partícules sòlides que s'hi puguin haver format. Aquestes partícules procedeixen dels tanins i les matèries colorants i són doncs naturals. Òbviament, l'acció de decantar s'aplica principalment a vins amb certa edat o que no han estat filtrats. La intenció primera del decantat és evitar que les partícules sòlides acabin a la copa. Com que el vins vells solen ser més delicats i el contacte amb l'aire pot provocar una oxidació ràpida, i doncs, espatllar el vi, la decantació es fa en ampolles de base estreta just abans de servir-lo i amb molta suavitat.




"Carafer" és l'acció de decantar el vi en una gerra per permetre una oxigenació ràpida del vi. Es solen "carafer" els fins joves, encara massa vius en boca, amb tanins molt marcats i astringents. L'oxidació ràpida permet que aquests  tanins perdin violència i l'astringència baixi. El vi guanya en equilibri entre l'acidesa, l'alcohol i l'astringència, permet que els aromes es desprenguin al mateix temps que certes olors de sofre s'esvaneixin. Perquè l'oxidació sigui ràpida s'utilitzen gerres de base ampla on l'efecte de l'oxidació és més ràpid. Una acció (decantació) enèrgica facilitarà encara més l'oxigenació del vi.
Si algú coneix un mot català per diferenciar la decantació del "carafage" m'agradaria saber-la.

Bona degustació!

dissabte, 22 de maig del 2010

Un gran Saint Emilion a preu de crisi

Us agradaria provar un gran Bordeus. Us agradaria provar un Saint Emilion gran cru però el preu us tira enrere? Deixeu-vos temptar per un segon vi: la qualitat és la mateixa, la tècnica, el "savoir-faire" i l'enòleg també. Només canvia el raïm que procedeix de vinyes un pèl més joves. Per què no proveu un Château Figeac? No us ho penseu massa. En aquests moments podeu trobar el segon vi La Grange Neuve de Figeac a molt bon preu a cdiscount.fr. El preu normal ronda els 30 Euros però el podeu comprar per poc més de 15.


Désignation Description Qté PVTTC
La Grange Neuve de Figeac 2004 Vin rouge - Bordeaux - Saint Emilion Grand Cru - 2d Vin de Château Figeac 1er Cru Classé de Saint Emilion - Vendu à l'unité - 1 x 75cl 1 15,99 €

Però què és un segon vi?

diumenge, 2 de maig del 2010

Tapes variades (II)

Com deia en la primera part de Tapes Variades, aquestes són una bona solució quan venen amics i no volem passar massa temps a la cuina. Si feu les mini pizzes de porro que us presentava la setmana passada i hi afegiu uns taquets de truita de patata i ho completeu amb una mica de pernil i formatge, el resultat està assegurat. Regueu-ho tot amb un bon vi negre i tindreu l'èxit assegurat.  

Ingredients per la truita de patata (per a 5/6 persones)

dijous, 29 d’abril del 2010

Tapes variades


Si heu invitat alguns amics i no teniu ganes de passar massa estona a la cuina, us recomano preparar unes quantes coses de pica-pica. Unes tapes variades sempre funcionen d'allò millor. Per exemple unes mini pizzes de porro, cansalada i mozzarella o bé uns taquets de truita de patata. 




Ingredients per les mini pizzes (per a 5/6 persones)

divendres, 5 de març del 2010

Pequeña selección de vinos de Burdeos

Me han pedido una pequeña selección de vinos de la región de Burdeos a precios entre buenos y razonables. He escogido 5 sobre la oferta de LAVINIA (en París). Todos ellos deberían estar bien aunque el único que he tenido ocasión de probar es el último que era excelente.

Como quizás ya sepáis los vinos de Burdeos tienen una evolución muy lenta y llegan a madurez entre 10 y 20 años después de la cosecha. Para encontrar vinos que se puedan abrir ya, lo mejor es coger los segundos vinos ("2nd vin"). En Burdeos los productores (Château) suelen producir un único vino. En algunos casos, los grandes Châteaux , producen un segundo vino con las cepas más jóvenes que tienen una evolución más corta. También es interesante a nivel de precio, pues son mucho más asequibles por una calidad casi equivalente.

Todos los vinos de la selección son del lado izquierda del río Gironda (pura casualidad os aseguro, los del lado derecho son diferentes pero muy buenos también) donde se cultiva principalmente la uva Cabernet-Sauvignon. Los vinos elaborados con esta uva permiten crianzas largas. Los suelos de grava permiten un drenaje del suelo y dan al vino mucha riqueza de aromas y fuerza en los taninos.

dimecres, 3 de març del 2010

Pan de Génova con almendra picada (por Cris)

Para 6 personas
  • 125 gr de mantequilla blanda
  • 250 gr de almendras picadas
  • 250 gr de azúcar
  • 75 gr de fécula de maíz (Maizena)
  • 4 huevos
  • 2 cucharadas de Kisrch
Poner las almendras con algo menos de la mitad del azúcar en un cuenco.
Revolver e ir añadiendo un huevo tras otro. Añadir el resto del azúcar y la mantequilla blanda en trocitos uno a uno.
Después se añade el licor y por ultimo la fécula en forma de lluvia. Se vierte la masa en un molde y se cuece a horno suave durante 45 minutos. Sacar del horno y volcar en una rejilla.

diumenge, 14 de febrer del 2010

Peus, orella i cap de porc amb fesols de Santa Pau



Adaptació d'una recepta de la Carme Ruscalleda...

Ingredients (per a 5/6 persones)

  • 2 peus de porc, 1 orella i 2 trossos de cap bullits
  • el caldo de bullir els peus
  • sofregit de pastanaga, ceba i tomàquet
  • 1 tros de xoriço
  • 250 g de fesols de Santa Pau
Preparació i cocció

Cal preparar els peus d'un costat, les mongetes de l'altre i finalment el el sofregit.

Peus i orella de porc:
Posar una olla amb aigua abundant. Afegir-hi els peus, la orella i el cap si en teniu. Els peus partits en dos si és possible. Afegir-hi unes quantes herbes aromàtiques (api, julivert, farigola). Posar al foc i bullir 2 h 30m. Si teniu una olla a pressió en 50 minuts o tindreu enllestit. Quan es refredi una mica podeu desossar els peus.

Fesols de Santa Pau:
Si son secs, posar-los en aigua la nit abans amb una bona cullerada de . Al matí netejar-los bé amb molta aigua. Posar-los al foc amb una mica de farigola i una fulla de llorer. Quan arrenqui el bull espantar-los amb un bon raig d'aigua freda. Quan torni a arrancar el bull, baixar el foc i deixar coure 30 minuts. Escorreu-los.

Sofregit:
Tallar 2 pastanagues a daus ben petits, 2 alls (no oblideu treure'n l'ull si no voleu passar mala tarda), 2 xalotes ben fines i 4 tomàquets a daus ben petits. En una paella sofregir la ceba i la pastanaga durant 10 minuts. Afegir-hi l'all i deixar-lo un minut més. Tirar-hi, finalment, el tomàquet i el xoriço tallat a daus i deixar sofregir una estona.

Composició final:
Afegir els peus de porc al sofregit i els fesols. Cobrir amb caldo de bullir els peus i deixar coure 8 minuts. Apagar i servir.

diumenge, 7 de febrer del 2010

Suculenta llengua!


Al meu restaurant favorit Japonès tenen sempre llengua de bou (langue de bœuf) i és deliciosa. Quan tinc ganes de menjar una mica més que uns quants sushis, la llengua és toc segur. És una carn molt tendra i si no t'ho diguessin passaria per un entrecôte de primera qualitat. Fa molt temps que penso que ho he de provar i aquest cap de setmana m'he decidit. Aquí teniu la recepta...


Ingredients (per a 4/5 persones)
  • 1700 g de llengua crua
  • sofregit de ceba i tomàquet
  • uns quant bolets, moixernons o similar
  • vi negre
  • herbes del caldo (pastanaga, ceba, etc)

Preparació i cocció

Cal començar per bullir la llengua d'una sola peça en molta aigua i amb les herbes del caldo. Ho podeu deixar bullir 90 minuts. Treure la llengua i pelar-la (aquesta és la part més rotllo, però no costa massa). Tallar la llengua en daus de 3x3cm.

Preparar el sofregit de ceba i tomàquet. Afegir-hi la llengua amb un fons de caldo just que cobreixi la llengua. Hi podeu afegir, si voleu, una mica de concentrat de caldo de bou Knorr (ei! són fantàstics! Molt millors que els "cubitos"). Afegir una mica de vi negre i deixar coure uns 30 minuts. Afegir-hi els mixernons de l'àvia (rehidratats i nets). Una mica de farina si voleu espessir la salsa. I la pastanaga del caldo tallada a rodanxes. Llestos!

Per acompanyar-ho una mica de pasta que agrada a tothom.

(A la foto amb pasta Yoshii Sômen japonesa amb pètals de crisantems grocs!)

La carn és tant tendra que agrada tant a petits com a grans!


Bon profit!

dissabte, 9 de gener del 2010

Vino y Manga: Les gouttes de Dieu


Tengo muchos libros de cocina y de vinos en mi biblioteca. Muchos. Pero hace unos días descubrí un nuevo mundo: los manga. Sabéis, esos comics japoneses! Pues resulta que hay unos cuantos sobre el tema y muy interesantes. Dentro del mundo de los vinos os recomiendo "Les gouttes de Dieu" un recorrido por los mejores vinos y viñedos franceses a través de las aventuras de un muchacho que los descubre al mismo ritmo que el lector. Saga muy interesante, instructiva (y muy asequible) y que os dará ganas de empezar a catar vinos a medida que avancéis en la lectura.

Atención: este libro no solo es una puerta hacia el mundo de la cata de los vinos, también puede ser una puerta al mundo del manga!