Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pollastre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pollastre. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de juny del 2016

Cuina Mexicana, mole vermell i pensaments...


Entre viatges, trasllat a la nova casa i altres raons he estat una mica absent del meu blog, ja em perdonareu.

De la meva última vista a Mèxic he portat un sobre de pasta de mole vermell. El vaig provar en un dels mercats d'artesania del barri de Coyoacán i el vaig trobar excel·lent. Un cop a casa els dies passaven i el mole seguia a la nevera esperant el seu dia, sense que aquest es presentés. Hi ha en aquests casos una espècie de peresa que s'instal·la i la motivació original desapareix poc a poc. Sovint acabem per tirar allò que en el seu dia semblava un petit tresor.




Per sort en aquest cas no havíem arribat tant lluny i a la primera ocasió, la idea d'una carn cuinada amb salsa de mole va aparèixer com evident. Demano la recepta a companys mexicans i ens hi posem.


Comprem un bon pollastre desossat, un plàtan verd (banana), un grapat d'ametlles i un tomàquet ben gros. Amb el minipimer triturem les ametlles, el tomàquet, i el plàtan, hi afegim el mole i a poc a poc el diluïm amb una mica de caldo de pollastre i molta paciència. Després fregim el pollastre i l'enrossim. Acabem per afegir-hi la salsa de mole i ho deixem a foc baix una bona estona perquè tot quedi ben harmoniós.

A la cuina la Marta que m'ajuda es diu sorpresa pel silenci que hi regna. Li comento que a mi cuinar em permet fer un pas enrere i entrar en un estat de completa tranquil·litat, el cap també té dret a un repòs! És un estat de calma profunda. El que li dic sembla sorprendre-la. Em diu que al seu cap hi ha mil pensaments que apareixen i desapareixen a gran velocitat. Li comento que entenc perfectament el que m'explica però que no és obligat que sigui així. Calla un moment i pensa...

El mole és una mescla de pebrots amb espècies, tomàquet i altres ingredients. En funció del pebrot utilitzat pot ser més o menys picant. Cal anar amb compte. Els que hem passat per Mèxic, qui més qui menys, hem fet l'experiència del Habaneros.


En aquest cas el mole és molt gustós però no particularment picosillo, com dirien per aquelles terres. Per acompanyar-lo un vi certament tànnic i fresc per poder suportar el braç de ferro que li presenta el mole.

Bon profit!

dissabte, 28 de febrer del 2015

Seduccions de Marràqueix amb pollastre al gingebre



"Anar-se'n. Anar-se'n i tornar. Anar-se'n, anar-se'n i tornar a tornar. Així, sempre així, sempre. Fins que anar-se'n, un dia, siga anar-se'n, anar-se'n..., i no tornar mai més."

Així comença en Josep Piera un dels seus llibres, 'Seduccions de Marràqueix'.

Quan a principis d'estiu de l'any 1997 en passava les primeres pàgines, com m'hauria pogut imaginar que aquestes paraules resumirien tant bé el què ha ritmat la meva vida d'adult. I sense saber-ne res, aquelles paraules em van calar al més profund de mi mateix. Em van parlar com parla la veritat vertadera. I pàgina a pàgina, em va despertar el desig pel viatge,

"Viure l'efímer com a totalitat del ser. No importa on, ni cap a on. De viatge. Sempre de viatge"


Han passat poc menys de vint anys des d'aleshores, i finalment la vida m'ha portar a Marràqueix.

Dels viatges què en guardem finalment? Alguns imatges i figures, tasses i bolígrafs amb el nom de la ciutat. Jo prefereixo quedar-me amb els olors i els colors, els perfums i els sabors locals. Els costums i la gent, siguin moros o cristians.

És per això que avui us porto el meu petit 'souvenir'. Un pollastre amb gust a Marroc molt perfumat i aromàtic.



Pollastre al gingebre, apte per a tota la família.

Llista simplificada d'ingredients:
        pollastre o similar, gingebre fresc i en pols, pomes, peres, llimones verdes, ceba, all, mel

Preparem una mescla de gingebre fresc ratllat (un bon tros), mitja cullerada de cafè de gingebre en pols, el suc de dos llimones, dos cullerades soperes de mel, dos alls tallats ben petits, sal i pebre.

Untem el pollastre tallat a trossos amb la mescla que hem preparat i els fregim una mica a foc ben suau. Atenció perquè la mel caramel·litza molt fàcilment is es pot recremar. Afegir la ceba tallada ben petita o triturada, un bas i mig d'aigua, sal i pebre i una mica d'oli.

Deixeu-ho coure a foc baix. Un cop cuits, retireu el pollastre i deixeu reduir la salsa. Amb una forquilla xafeu bé la ceba. Quan ja no quedi aigua ho podeu apagar. Si la voleu ben fina podeu passar-la pel tourmix.

Feu una mescla de dos cullerades soperes de mel i una de llimona, unteu els trossos de pollastre i passeu-los uns minuts al forn que quedin ben daurats.

Passeu la pera i la poma tallada a trossos per una paella amb una mica de mantega.

Serviu el pollastre amb la pera i la poma i una mica de salsa.

Podeu acompanyar-ho d'una mica d'arròs o de sèmola, si voleu ser més autèntics.

Bon viatge!




diumenge, 29 de juny del 2014

Broqueta de pollastre al curry tandori (molt suau)


El tandoor és un forn utilitzat al nord de la Índia però que amb el temps s'ha popularitzat a una gran part de l'Àsia. Aquest forn no serveix només per coure els naans, pans fets de farina de blat i cuits enganxats a la paret del forn, però tot tipus de plat guisat a base de pollastre, xai o peix. La cuina que en resulta se n'hi diu tandori.

Les broquetes que hem preparat aquest cap de setmana no han estat cuites en un tandoor, però no per això estaven menys gustoses. Com per tots els curris, el secret està en la mescla d'espècies i la qualitat d'aquestes. Jo prefereixo de llarg el curry que venen fet una pasta més que el que és sec. Els trobo més fàcils de dosificar i molt més gustosos. Patak's és una bona marca però n'hi ha d'altres.

Per preparar les broquetes tandori primer cal preparar la pasta de curry tandori: preneu en un bol dos cullerades soperes de curry suau en pasta, mescleu-lo amb un iogurt grec i el suc d'una llimona verda. Un cop obtindreu una pasta ben homogènia afegiu-hi els pits de pollastre tallats a trossos. Deixeu-ho macerar una bona hora (o d'un dia per l'altre si us hi heu posat amb temps).

Si teniu barbacoa només us caldrà punxar el pollastre a les broquetes i coure-les. Però com que el tema barbacoa és només per uns quants us diré com les hem preparat a casa.

Agafeu els trossos de pollastre (no cal escórrer el curry) i fregiu-los en una paella assegurant-vos de girar-los prou vegades perquè el pollastre quedi ben ros per tots costats. Els trossos que haureu cuit no els traieu de la paella. El millor és apilar-los en un costat, així no es refreden. Un cop tindreu el pollastre al bon punt de cocció i tothom a taula podreu punxar el pollastre i muntar la broqueta al moment. No hi ha res pitjor que es facin esperar i que la carn quedi freda!

Aquesta forma de preparar les broquetes no és tan seductora però té certs avantatges: d'una part evita que la carn quedi crua a la part central o massa cuita si les deixem molta estona al foc, d'altra ens assegurem que quedi ben daurada per tots costats.

Per acabar podeu preparar una salsa amb la resta de curry que quedi de la marinada. Poseu-la en una paella, afegiu-hi una mica de crema de llet i deixeu-ho coure uns minuts.

Per acompanyar un bon arròs blanc de l'Ebre o si ho preferiu un arròs llarg Thaï ben aromàtic.

Ara que el bon temps ja és aquí, preparar broquetes ens fa sentir una mica més aprop de les vacances.

Bona setmana a tots!

diumenge, 17 de març del 2013

Fajitas casolanes i Guacamole

Un plat que funciona sempre molt bé a casa són les fajitas amb guacamole. Tenint en compte que és fàcil d'improvisar, sol ser un plat al que hi recorrem sovint en dies de poca imaginació. A més està bo, és divertit de menjar i les verdures passen desapercebudes i no hi ha mai queixes.

Per preparar-les només cal tallar tots els ingredients ben petits i fregir-los a poc a poc. Al darrer moment preparem un guacamole ben senzill i escalfarem les fajtas que les haurem comprat, ja fetes, al super. 

Avui he utilitzat per 4 persones, un carbassó (dos també haurien estat bé), dos pebrots, un porro, una tija d'api, una pastanaga i 6 acompanyaments de cuixes de pollastre (normalment utilitzo filets del pit que no cal desossar). He començat per fregit totes les verdures i finalment hi he afegit el pollastre tallat a trossos ben petits. Un cop tot era ben ros hi he posat una mica de caldo de pollastre Avecrem en pols que caramel·litza i dóna color, abans d'afegir-hi una mica d'aigua (un dit) i deixar-ho coure fins que redueix el suc.



Pel guacamole, us he de dir que la meva recepta és molt bàsica, però com l'utilitzo només per acompanyar les fajitas ja m'està bé així. Necessitem dos alvocats, una mica de suc de llimona (amb menys de mitja ja fem), sal i coriandre sec molt (per ser guacamole de veritat hauria d'utilitzar la coriandre fresca i afegir-hi ceba tallada ben petita).


Per pelar els alvocats els tallem pel mig, traiem l'os i li fem uns talls en forma de quadrícula. El buidem amb una cullera, hi afegim la coriandre al gust, sal i una mica de suc de llimona. Només cal aixafar-ho tot amb una forquilla o una mà de morter. Proveu-lo i corregiu la sal i la coriandre al vostre gust.



Finalment només cal escalfar una mica les fajitas i deixar que cadascú es composi el seu plat. 

diumenge, 27 de març del 2011

Merda, i avui què fem?

Ràpid, ràpid! Què fem avui? No hem previst res i ja és la una! Què hi ha a la nevera? Dos pollastres petits? Vinga doncs, pollastre de Diumenge amb el què trobem als armaris de la cuina... Una mica de tomàquet, una mica de ceba pel sofregit. Queden un parell de grans d'all..., també vindran bé. Prunes? S'han acabat! Els pinyons van massa cars i ja no en tenim mai! Però queden panses i anacards, fantàstic segur que faran el fet. 

Ja ho tenim tot? En tot cas per començar, després veurem si hi afegim res més. Som-hi:

Primer: tu talla els pollastres i fregeix-lo que jo m'ocupo del segon pas. Quan estiguis aparta'l i redueix la quantitat de greix a la cassola si n'hi ha massa.

Segon: el sofregit. Ja tallo jo la ceba i la poso a que s'estovi en el greix que queda a la cassola. L'all? També el sofregirem una mica ben tallat però espera que primer cal que l'obri per treure'n la part germinada. Que per què? Tu vols que et repeteixi tota la tarda? El tomàquet a trossos si és natural o dos o tres cullerades si és de pot: generós però, no! tampoc tant!

Tercer: al balcó sempre hi tinc farigola, agafa'n dos branquetes; ah i porta una fulla de llorer. Avui el toc especial que farà la diferència: una branca de canyella. Tot a l'olla, sí senyor!

Quart: El pollastre? No encara no. Porta una mica de conyac del pare (i que no s'assabenti!). Se l'ha acabat tot? Tira mà del brandi abans no torni. Ja sembla que s'ha evaporat tot...

Quint: Ara sí és l'hora del pollastre. Mulla'l que gairebé el cobreixi. Espera, calenta l'aigua primer que li tirarem un "Cacito de caldo Vegetal Knorr" (visca la propaganda gratuïta!). Ara ja pots mullar el pollastre. No t'oblidis les panses i els anacards. Un bon grapat de cada.

Quanta estona el deixem fer xup-xup? Segons l'hora que sigui... Nens no sigueu pesats, ja sé que teniu gana! Vinga deu minuts el temps de coure una mica de pasta per acompanyar. 

Ja està? Queda una mica caldós, no et sembla? Tira-hi una mica de farina i ho arreglem en un "pis-pas". Ostres, potser ens hem passat. No passa res, una mica d'aigua i així hi haurà més suc.



La millor cuina és aquesta, la improvisada.  I què bo que ha sortit, no et sembla? La canyella i el brandi l'han fet especial de Diumenge!