dimecres, 22 de febrer de 2012

Després de la Pizza baguette els pizzallonis gratinats!

Que què són els Pizzallonis? Els Pizzallonis són el resultat de mesclar el concepte Pizza amb el dels cannellonis. També n'hi podríem dir pizzalons (per allò dels canelons), però..., no sona tant bé. En tot cas els Pizzalons o Pizzallonis tenen aquesta pinta:


No, efectivament no m'atreviré a dir que això de fer Pizzallonis és cosa fàcil, que es fa en dos segons, en un pis-pas i totes aquelles coses que solem dir el que pugem receptes a blogs i que creiem que així animem a la gent a provar-ho, o en tot cas, a pensar que algun dia potser ho provaran. Alguns fins i tot arriben a convèncer a si mateixos. Aquest cop, no. Jo no us ho diré. Si us haig de ser sincer no se m'hauria passat mai pel cap posar-me a fer massa per canelons per acabar fent una Pizza. I mai se'm passaria pel cap aconsellar a algú de fer-ho. Les coses com són.

Espero que us hagi quedat ben clar: oblideu fer Pizzallonis!

Un cop dit això crec que cal que em justifiqui (una mica només, però). No sigui que algú em prengui per un tocat de l'ala. El cas és que l'altre dia a casa em van preguntar: "què és aquest tàper que porta mesos al congelador?" I després de mirar-lo i remirar-lo unes quantes vegades i passant mentalment tots els plats que hem fet durant les últimes setmanes no queia en el que podia ser. I finalment vaig tenir una il·luminació: vaig veure a la Carme Ruscalleda repetint una i una altra vegada, amb la seva simpatia habitual: "penseu que un congelat no és etern". Ondia tu, els canelons de la Carme! Poc els hi ha faltat per entrar a l'eternitat, aquests. Resposta ràpida: "demà els utilitzarem per la pizza!". Tema resolt. De moment... Tota una nit gairebé d'insomni pensant com incorporar la massa del canelons a una Pizza. I tant simple que era la resposta...

Farem canelons però canviant la pasta italiana d'aquests per la massa de la Pizza. Tot simplement. Tant senzill que fins i tot els petits ho poden fer.




Obvio aquí com fer el rostit a 200º, 170ºC i 150ºC durant 45, 30 i 30 minuts. Si voleu els detalls ho trobareu a la recepta del canelons. La beixamel de la Carme (imbatible!) és una recepta que encara us dec. Prometo donar-la aviat.


En tot cas les imatges parlen més que mil paraules i com que cada cop que començo un nou post em dic que aquest cop serà curt, acabaré aquí sense més. Si algun torrat s'hi vol llençar segur que se'n sortirà. 


I com diuen alguns..., àpali!


divendres, 17 de febrer de 2012

Galtes de bou al vi blanc

Aquesta setmana passada varem tenir invitats molt especials. Tot buscant amb què obsequiar-los varem caure sobre aquesta recepta de galtes de bou amb escalunyes cuinades al vi blanc. Tenia tot el que es pot demanar a una recepta: molt simple, fàcil de preparar i el que és millor cuinat el dia abans. Així Diumenge quan les visites van arribar varem poder sortir a donar un volt sense patir pel dinar. Doncs no hi ha res més estressant que tenir invitats i haver d'estar pendent de preparar les menges a última hora. 

Les galtes, o carrilleras en castellàés una carn molt tendra i gens greixosa. Permet una cocció llarga i a foc suau. És una llàstima perquè és una d'aquestes parts de l'animal que poc a poc va desapareixent. No sé si per una  qüestió de poca demanada o si al contrari la demanda baixa perquè cada cop és més difícil de trobar. Sigui com sigui éuna peça que està condemnada a desaparèixer. Us recomano, doncs, profitar mentre encara se'n troba per gaudir-ne mentre sigui possible.  

La progressió és molt simple: en una cassola enrossim 5 minuts les galtes tallades a trossos. Les retirem i ara enrossim les escalunyes mentre salpebrem. Tornem a incorporar les galtes; hi afegim el vi blanc i deixem coure a cobert 2h30. El suc ha de quedar xaropós. Si no és així cal reduir-lo una mica. Ho podem acompanyar amb una mica de pasta fresca. 

Les proporcions de la recepta original són per 5 persones 1kg de galtes, 1 kg de escalunyes, 75cl de vi blanc. Nosaltres en varem fer per 7 amb 1kg 500g de galtes, 750g d'escalunyes (dels 7, 3 eren nens) i 1 litre de vi blanc. 

Per acompanyar aquest guisat vaig anar a buscar una mica de vi a les meves caves favorites: Les Caves de Marly. Tot el que tenen està molt buscat i a més hi entenen. És gent de fiar. Em van recomenar un vi de Faugères al Llenguadoc. Són vins on la fruita ébastant marcada tot i que em va sorprendre el gran equilibri entre els tenins, l'alcohol i l'acidesa. Al primer glop vaig pensar que era massa lleuger i que l'acidesa sobresortia, però en quan varem començar a menjar tot això va desaparèixer per deixar passar una sesació de vellut, una perfecta suavitat i harmonia. Resulta curiosa la importància que té combinar bé el vi i el que mengem. Éel que els francesos n'hi diuen el bon acord entre els mets, els plats, i el vi. 

I per acabar dues notes sobre la fotografia que com podeu comprovar no té res a veure amb la recepta i és que amb les presses vaig oblidar d'immortalitzar el moment. Però he volgut utilitzar aquesta foto per dues raons: primer perquè m'agrada molt (es tracta de la Olga fent un eriçó a partir dels fulls d'un llibre). I segon perquè és un petit homenatge a les mans, que tant poden crear a partir d'elements bàsics com el paper inreibles figures ben fetes, com poden transformar tres productes ben simples (una carn, unes cebes i una mica de vi) en un deliciós plaer gustatiu. De lluny o de prop hi ha una mica d'art en totes aquestes petites creacions.

dimecres, 8 de febrer de 2012

Els Ignorants

Ja fa gairebé una setmana que les temperatures no pugen de zero graus. Aquest matí només teníem vuit sota zero. Es evident que amb aquest fred poca cosa es pot fer durant el cap de setmana. El millor és potser quedar-se a casa i fer alguna de les receptes que teniu pendents des de fa temps. Avui però us he trobat una activitat alternativa diferent. Us porto una mica de lectura; un llibre que he descobert una mica per atzar i que he devorat de principi a final en cosa d'un parell de dies. 

No us preocupeu, no hi haureu de passar 12 hores per dia perquè es tracta d'una BD. Que què és una BD? Són les inicials que utilitzen els francesos per dir una 'banda dibuixada', el que nosaltres coneixem com a còmic. Sí, podia haver començat per dir-vos que es tractava d'un còmic però us hauríeu fet una idea equivocada. Perquè quan pensem en un  còmic pensem amb el Mortadelo i Filemón o amb el Zipi-Zape (que cadascú pensi en el títol que vulgui, eh!). Es a dir, per a un públic principalment juvenil, mentre que la BD es dirigeix més aviat a un públic adult. 

Els Ignorants d'Etienne Davodeau és doncs una BD que ens acompanya al llarg d'un any de la vida d'un dibuixant de BD (el propi autor) i d'un banquer reconvertit en vinyater que decideixen iniciar-se mútuament al món de l'altre. Al llarg de més de 250 pàgines podarem la vinya, llaurarem el camp, recollirem el raïm, descobrirem què éla biodinàmica i elaborarem el vi, al mateix temps que anirem a visitar un editor, donarem un volt per una impremta i visitarem diversos autors, il·lustradors i dibuixants. Amb una gran dosi d'humor però també amb la major sinceritat. Tot això ho narra i ho il·lustra l'Etienne Davodeau mentre descobreixen i comparteixen cada un la passió de l'altre. Una passió que vinyeta a vinyeta l'autor transmet sense cap problema. I nosaltres lectors, un cop arribats a la darrera, acabem caient en la trampa i tan voldrem explorar nous autors de còmics com iniciar-nos en el món del vi i de la vinya. 


Cal dir que tan les il·lustracions  com el text són molt expressius. Si no em creieu jutgeu per vosaltres mateixos...



En definitiva, és un llibre que desperta passions!