Aquest matí hauria pogut llevar-me, vestir-me, esmorzar i sortir ràpidament per anar a la feina. Allí hauria discutit amb gent, avançat amb la feina pendent, resolt alguns dels problemes i potser me n'hauria tornat cap a casa amb la sensació d'haver acomplert algunes de les coses que havia inicialment previst o potser, com passa sovint, me n'hauria anat amb la sensació que res no ha avançat. A casa, cansat, m'hauria assegut una estona després de parlar amb les meves filles i la meva dona per acabar ficant-me al llit, no massa tard per estar en forma demà al matí.
En canvi, aquest matí m'he llevat. Durant una estona he llegit unes pàgines del llibre que tinc començat. M'he vestit i, en obrir el balcó de l'habitació, he vist sortir el sol. Meravellat he decidit fer una estona de silenci, els ulls tancats, i he deixat que el sol acariciés i despertés suaument la pell de la cara i escalfés el cos encara adormit per la foscor de la nit. He pres uns minuts per estar amb mi mateix i connectar-me a l'energia del sol i de la natura.
Aquests moments tan agradables m'han acompanyat tot el dia, com si l'energia d'aquest sol s'hagués acumulat i s'anés alliberant a poc a poc per poder aprofitar-la al màxim. Aquesta sensació de connexió amb la natura i amb certa manera amb "la meva realitat" no m'ha deixat en cap moment i ha pres part de les discussions que he tingut amb els companys i de les accions i decisions que s'han anat encadenant al llarg del dia.
Sé que aquest vespre quan torni a casa aquesta connexió seguirà present i m'ajudarà a reconnectar més fàcilment amb mi mateix i amb la meva família.
D'aquí la importància de reservar una mica de temps per un mateix, per poder connectar-se a l'essència pròpia. Aquesta connexió pot fer-se a través la natura com ha estat el cas aquest matí o a través d'una petita sessió de meditació que té un efecte molt similar.
