Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carns. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carns. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de maig del 2015

Mandonguilles amb rovellons i pèsols, puré de bròquil, pastanaga i cebetes tendres



Itsuo Tsuda diu en un dels seus llibres: "Vider la tête! On en comprend la nécessité aujourd'hui que la tête est devenue une poubelle dans laquelle la fermentation continue vint-quatre heures sur vingt-quatre, pour produir l'inquiétude du présent, et la peur de l'avenir." Aquesta idea de veure el cap com unes escombraries on hi fermentem les pors i les inquietuds m'ha semblat molt encertada.

Quan una idea ens obsessiona li donem voltes i més voltes com si a base de girar-la i regirar-la poguéssim canviar-la, transformar-la en allò que voldríem que fos i que no és. En busquem les raons, intentem explicar-nos-la i justificar-nos-la. El nostre cap no descansa fins que tot està ben fermentat..., i sovint una mica podrit. Aquesta forma de pensar és molt pròpia d'Occident. És una conseqüència del gran legat que Sòcrates, Aristòtil i el món Grec en general ens ha deixat.

"Vider la tête!", possiblement Itsuo Tsuda ens dóna una possible solució. Però com? Com aconseguir buidar-nos el cap? Per a mi la resposta està en la cuina de Diumenge, aquella que fem sense presses, a poc a poc i amb el cap ben centrat i buit de cap altra cosa que l'imatge de la fulla del ganivet tallant la ceba a lamines ben fines. És en aquestes condicions que podem fruir completament de les hores passades a la cuina i de la vida en general.

Si voleu podeu provar de preparar aquestes mandonguilles amb rovellons (en conserva a falta de pinetells descoberts sota un pi de Cerdanya!) i pèsols (aquests sí poden ser frescos ara que n'és la temporada). Aquí us deixo unes quantes indicacions però el més important és que penseu en buidar-vos en cap mentre les prepareu.

Les mandonguilles les passem per farina i les fregim una mica. Sofregim la ceba i quan queda transparent hi afegim el tomàquet. Un bon raig de vi blanc, que deixarem evaporar uns instants, cobrim amb aigua i deixem coure una estona. En paral·lel fregim els rovellons amb all i julivert i desgranem els pèsols. A mitja cocció de les mandonguilles i afegim els rovellons i els pèsols.

Pel puré no us donaré indicacions perquè he donat moltes voltes i jo mateix he acabat perdut. Però es tracta de coure la patata, la pastanaga, la ceba, i el bròquil i fer-ne un puré.

Vider la tête! I fruir de la cuina!

Que aprofiti senyor Ribera!

dilluns, 6 d’abril del 2015

Conill amb carxofes i pesols



Fa uns dies parlant amb un amic em comentava que el seu producte favorit són els pèsols. A ell també li agrada cuinar i els utilitza per fer molts plats. Em va ensenyar un ou poché sobre un llit de crema de pèsols que semblava que hi cantessin els àngels. 
El cert és que a mi també m'agrada molt utilitzar els pèsols frescos. M'ho passo bé desgranant-los, jo diria que em relaxa i tot.
En tot cas, arrel d'aquesta darrera rencontre amb el meu amic Pasquale, he recuperat les fotos d'un conill amb pèsols que vaig fer fa unes setmanes. Fins ara no havia trobat el temps per escriure quatre línies que les acompanyessin. 
Aquest plat té un doble mèrit, el d'utilitzar pèsols, un, i el d'utilitzar carxofes, dos. Les carxofes ha estat un descobriment recent. Sempre m'havia fet por enfrontar-m'hi, però aquí n'hi ha tantes quan és l'època, que sempre m'havia fet certa recança no fer-ne res. Finalment he descobert que no n'hi ha per tant, i que són molt més dòcils del què sembla. 


En tot cas la recepta és d'allò més bàsica:
Sofregim una mica de ceba, daurem el conill, un bon raig de vi blanc i una mica d'aigua per que pugui coure. Afegim les carxofes que s'estovin i finalment els pèsols que necessiten ben poc temps. Un cop tot ben cuit podem apagar i atacar!
Aquest n'és el resultat. 


 Bon apetit!



dissabte, 28 de febrer del 2015

Seduccions de Marràqueix amb pollastre al gingebre



"Anar-se'n. Anar-se'n i tornar. Anar-se'n, anar-se'n i tornar a tornar. Així, sempre així, sempre. Fins que anar-se'n, un dia, siga anar-se'n, anar-se'n..., i no tornar mai més."

Així comença en Josep Piera un dels seus llibres, 'Seduccions de Marràqueix'.

Quan a principis d'estiu de l'any 1997 en passava les primeres pàgines, com m'hauria pogut imaginar que aquestes paraules resumirien tant bé el què ha ritmat la meva vida d'adult. I sense saber-ne res, aquelles paraules em van calar al més profund de mi mateix. Em van parlar com parla la veritat vertadera. I pàgina a pàgina, em va despertar el desig pel viatge,

"Viure l'efímer com a totalitat del ser. No importa on, ni cap a on. De viatge. Sempre de viatge"


Han passat poc menys de vint anys des d'aleshores, i finalment la vida m'ha portar a Marràqueix.

Dels viatges què en guardem finalment? Alguns imatges i figures, tasses i bolígrafs amb el nom de la ciutat. Jo prefereixo quedar-me amb els olors i els colors, els perfums i els sabors locals. Els costums i la gent, siguin moros o cristians.

És per això que avui us porto el meu petit 'souvenir'. Un pollastre amb gust a Marroc molt perfumat i aromàtic.



Pollastre al gingebre, apte per a tota la família.

Llista simplificada d'ingredients:
        pollastre o similar, gingebre fresc i en pols, pomes, peres, llimones verdes, ceba, all, mel

Preparem una mescla de gingebre fresc ratllat (un bon tros), mitja cullerada de cafè de gingebre en pols, el suc de dos llimones, dos cullerades soperes de mel, dos alls tallats ben petits, sal i pebre.

Untem el pollastre tallat a trossos amb la mescla que hem preparat i els fregim una mica a foc ben suau. Atenció perquè la mel caramel·litza molt fàcilment is es pot recremar. Afegir la ceba tallada ben petita o triturada, un bas i mig d'aigua, sal i pebre i una mica d'oli.

Deixeu-ho coure a foc baix. Un cop cuits, retireu el pollastre i deixeu reduir la salsa. Amb una forquilla xafeu bé la ceba. Quan ja no quedi aigua ho podeu apagar. Si la voleu ben fina podeu passar-la pel tourmix.

Feu una mescla de dos cullerades soperes de mel i una de llimona, unteu els trossos de pollastre i passeu-los uns minuts al forn que quedin ben daurats.

Passeu la pera i la poma tallada a trossos per una paella amb una mica de mantega.

Serviu el pollastre amb la pera i la poma i una mica de salsa.

Podeu acompanyar-ho d'una mica d'arròs o de sèmola, si voleu ser més autèntics.

Bon viatge!




dilluns, 28 d’abril del 2014

Curry de corral


Què tenen a veure un xai, un gall d'indi i un porc? Qui l'endevina? Que tots venen del corral? Podria ser la bona resposta i en part ho és. La veritat és que tots tres es trobaven al congelador de casa i tots tres han acabat a l'olla (braó de xai, cuixa de gall d'indi i orella de porc)!

Efectivament. Un dels problemes clàssic quan un vol descongelar el congelador (valgui la repetició) és que no sap mai què fer-ne de tantes coses. Com quan un intentar canviar de pis i comença a omplir caixes i no acaba mai!

En tot cas l'olla, i no la caixa, ha estat el destí d'aquestes tres peces. Una mica improvisat però que ha tingut una gran acceptació. Fin i tot la mitjana de casa que quan ha preguntat què hi havia per dinar, m'ha replicat que ella era vegetariana... Al final tothom s'hi a llepat els dits, ella la primera.

El secret, una mica de ceba, una mica de pasta de curry (el curry en pols no m'agrada gens), un pel d'oli i la carn ben sofregida. Després un bon cul de vi blanc i finalment una mica de llet de coco. Dos hores a foc baix i llestos. D'un dia per l'altre millor.

Per acompanyar uns rovellons (conserva, que no n'és l'època), afegits a l'escalfar-ho, i sèmola de cus-cus que absorbeix perfectament el suquet.

Ah! I no oblideu al pa si us agrada fer suca-suca!

Bon profit!

diumenge, 22 de setembre del 2013

Botifarra i pastís d'albergínia i carbassó


A mi m'encanta la botifarra i si és amb mongetes millor. És un clàssic de la nostra terra però que poc a poc va perdent clientela. Massa pesat, diran els uns. Massa ric diran els altres.

Jo estic d'acord tant amb els primers com amb els darrers. Però és possible altres maneres de preparar aquest plat per fer-lo més apte al ritme de vida que portem avui?

L'alternativa que us presento crec que pot respondre a la pregunta. La idea es acompanyar la botifarra amb alguna cosa que mantingui la consistència de la mongeta però que al mateix temps sigui menys energètica. Per què no un pastís d'albergínia i carbassó? Combinant carn i verdures, no ens podem equivocar.

Fregiu una albergínia i el carbassó tallats a daus ben petits i passeu-los per la paella uns minuts amb una mica d'herbes provençals, sal i pebre. Un cop cuits deixeu-los refredar una estona i lligueu-los amb un pel de nata líquida. Utilitzant un motlle adequat feu un pastisset. Afegiu-hi una mica més de nata i si encara en trobeu de bons decoreu-ho amb un gerd ben maco.

Assaboriu el sabor fort de la botifarra suavitzada per l'albergínia i la textura cruixent del carbassó.

Fins ben aviat!

dilluns, 7 de gener del 2013

Terrina de carn d'olla


Com sol passar cada Nadal, passades les festes, queda sempre una mica de carn d'olla que s'arrossega a la nevera durant uns quants dies i que es va consumint molt a poc a poc. 

Aquest any a casa ens hi hem pres una mica tard perquè hem anat d'invitats a casa d'uns i dels altres i no hem cuinat. Al final ha resultat que no hem menjat la típica carn d'olla. Aprofitant que aquests dies són grisos i comencen a ser més freds que els anteriors hem decidit escalfar-nos amb una bona escudella i rematar les festes amb la carn d'olla per celebrar el dia de Reis. 

Com ja he dit, el problema de les restes no ha tardat a presentar-se. Perquè intentar fer una escudella amb poca carn i poca verdura dóna lloc a un caldo insípid. Però quan hi posem una mica de porc amb cua i tot, de vedella, pollastre, etc, n'acaba sobrant un munt. 


Aquest any he recordat que, ja fa un temps, vaig sentir parlar la Carma Ruscalleda d'una terrina feta amb les restes de la carn d'olla. Com que no tinc la recepta he improvisat un pèl, però no crec que estigui molt lluny de la recepta i menys encara de la idea original. 

Per fer aquesta terrina només us cal una mica de restes de la carn d'olla. Jo he fet servir el que tenia:
  • un tros de pilota
  • una mica de cua i de gerret de porc
  • una mica de botifarra negra (només en quedava una mossegada)
  • unes molles de pollastre
  • un parell de pastanagues
  • un parell de naps
  • uns quants cigrons
He de confessar que de cua de porc ja no me'n quedava perquè ha agradat molt i n'hem posat poca. Com que en tenia una al congelador, l'he feta coure en un fons de caldo d'escudella. He aprofitat, un cop cuita, per reduir el caldo fins que ha quedat un fons ben gelatinós que he utilitzar per fer-ho cuallar tot plegat.


En un motllo o una terrina cobrim l'interior de paper film transparent i després anem fent capes dels diferents productes. Podeu començar com he fet jo amb una mica de gelatina de la cua de porc i una mica de pastanaga ben posada.  Podeu mesclar-ho tot o intentar fer capes perquè al tallar-ho es vegin els diferents productes utilitzats. Guardeu una mica  de gelatina i incorporeu-la cap al final i deixeu que es filtri cap a les capes inferiors. Un cop el motllo ple fins dalt, només cal tapar-ho amb una mica més de paper film, prémer bé el contingut i guardar-ho a la nevera amb una mica de pes a sobre (un parell de llaunes de conserva, per exemple) perquè qualli bé.

L'endemà podeu treure'l, tallar-lo a trossos d'un o dos centímetres i, un cop passats per una paella antiadherent uns segons just per donar-li un cop de calor, servir-los amb una mica d'amanida. 


És original i deliciós. Prove-ho!

dilluns, 26 de novembre del 2012

Osso bucco de gall d'indi, confit de carbassa


Avui a casa hem fet un taller de cuina amb els nens. Ha estat divertit, cada un ha participat amb el que bonament ha pogut. L'un s´ha ocupat de la carn, l'altre de la ceba i el tomàquet, la més petita dels xampinyons. Finalment la gran m'ha fet una petita il·lustració del procés que hem seguit. S'ho han passat bé i el resultat ha agradat a tothom. A més a més crec que és molt interessant que els nens aprenguin en què consisteix cuinar per tal que apreciïn els plats que es troben màgicament davant i que sovint critiquen. Per altre banda ells veuen com els fem confiança i es senten valorats.
  • talls d'osso bucco de gall d'indi (o de vedella si ho preferiu)
  • 1 ceba
  • 4 tomàquets
  • 1 grapat de xampinyons ben petits
  • 1 carbassa petita
  • un bas de vi blanc
  • aigua i sal



Només un consell: si voleu feu participar els nens hi ha dos regles a seguir: 1. expliqueu què cal fer però deixeu-los fer les coses a la seva manera i 2. no us preocupeu per la cuina i deixeu la neteja pel final.

Per preparar aquest osso bucco de gall d'indi i confit de carbassa utilitzarem:
Fregim els talls de carn que haurem salat abans. Fregim els xampinyons un cop ben nets. Fem un sofregit de ceba i tomàquet. Per confitar el sofregit afegim un raig de vi que deixarem evaporar. Finalment posarem la carn amb el sofregit i amb la resta del vi. Cobrim amb aigua. Hi tirem la carbassa tallada a trossos. Tapem i deixem coure 10 minuts a cobert. Passat aquest temps destapem i seguim la cocció una mica més. Quan la carbassa és cuita en traurem uns quants trossos que reservarem en la cassola que utilitzarem per servir. Hi posem també la carn i per sobre hi tirem els xampinyons que havíem fregit. El suc que queda amb la ceba i el tomàquet així com els trossos de carbassa que s'han desfet els passem pel colador xinès per fer-ne una salsa ben fina. La tornem a passar a la cassola i a foc fort la fem reduir. Amb una mica de farina l'acabem d'espessir. Finalment cobrim la carn amb aquest suc. 

Mentre fem una mica de pasta per acompanyar, posarem la carn al forn perquè no es refredi.


Que vagi de gust!

dilluns, 21 de maig del 2012

Mandonguilles amb rovellons


Les mandonguilles és un plat que generalment agrada a tothom. El més curiós és que no és un plat que hagi viatjat massa. A França n'hi diuen des boulettes de viande, però les prenen fregides sense suc o li afegeixen directament salsa de tomàquet. A Itàlia n'hi diuen polpetti di carne i les solen fer per servir amb un plat de pasta, la carn sent secundària. Em costa creure que les mandonguilles com les preparem a casa nostra, amb lo bones que són, no hagin sortit de la península Ibèrica. 
La recepta d'avui no té cap secret, és la tradicional: igual quantitat de carn de vedella i de porc, la molla d'una llesca de pa passada per un vol de llet, un ou, julivert, sal i pebre. Un cop passades per farina, enrossides amb una mica d'oli. Una ceba tallada en juliana, una mica de tomàquet fregit, un bon raig de cognac o brandy i aigua per acabar de cobrir-les i fer una mica de suc. 15 minuts de cocció. 
Com heu vist he canviat els tradicionals pèsols per rovellons. Els nens ho han agraït.
Podeu preparar una mica de pasta o d'arròs que encara és millor. 
Si voleu un bon vi per acompanyar aquest plat, podeu provar una de les propostes de Els nostres vins (www.elsnostresvins.cat), Sentits Negres 2009. Es tracta d'un vi amb D.O. Catalunya elaborat a base de Garnatxa Negre de vinyes de més de 60 anys.

Es un vi d'una intensitat no massa forta però d'elevat grau alcohòlic. La Garnatxa no és un raïm que doni massa tanins, però en aquest cas la casa Puiggròs n'ha sabut extreure'n els suficients durant la vinificació i la criança per reeixir aquest vi ben equilibrat. Saborós i aromàtic, sentirem ràpidament la fusta al nas i a la boca, els fruits vermells en són però la nota predominant. 

dimarts, 20 de març del 2012

Bou Bourguignon (o el que podria ser un Bou Esponja)


L'altre dia em preguntàveu per la recepta del Bou Borguinyó. Quan vaig començar a buscar a l'index me'n vaig adonar que no n'havia pujat mai cap. Així que com que fa temps que no n'havíem preparat i a casa tots els guisats agraden molt va ser el plat del Diumenge.


La recepta és fàcil i ràpida, sobretot si s'utilitza una olla a pressió. He de dir que el tipus de carn és important en aquest cas. La recepta d'origen parlava de "paleron" o de "tranche". La "tranche", situada a la cuixa, és molt més greixosa que el "paleron", situat al llom del bou just darrera del coll. El problema és que un cop cuit, el "paleron" quedara més sec. Així que si voleu el meu consell, en aquest cas agafeu una part de bou que no sigui massa neta. Així evitareu que quedi massa seca.

Com que no conec l'equivalent en català aquí teniu un petit dibuix per fer-vos una idea:


Ingredients per una família:

1 kg de bou tallat a trossos més aviat grossos (3x3cm)
120 g de bacó a trossos natural (no fumat)
12 cebetes (poden ser congelades)
180 g de xampinyons
1 ceba gran
1 pastanaga gran
2 grans d'all
oli, sal, farina, herbes (farigola, llorer, etc)
35 g de mantega (o greix d'oca)
1 l de vi negre
1 pastilla de caldo (jo prefereixo les barquetes de gelatina Knorr)

Per preparar-lo:

Neteja, pela i talla: les cebetes i la ceba, la pastanaga a daus, els xampinyons en 4 si són grans, la ceba a trossos petits (juliana) i els grans d'all (traient la part germinada)

Fregeix: amb l'oli i una mica de mantega o greix d'oca 1 minut pel bacó i 5 minuts pels xampinyons i reserva-ho

Fregeix: afegint una mica més d'oli i de greix la carn salpebrada durant 5/6 minuts. La ceba i la pastanaga 2 minuts més

Afegeix: una mica de farina (una cullerada plena) i remena

Flameja sense cremar la cuina: el vi que haureu portat a ebullició i afegir-lo al bou

Dissol:  la pastilla de caldo

Afegeix: el bacó, la ceba, el xampinyons i les herbes lligades.

Afegeix: una mica d'aigua si és necessari (tot ha de quedar cobert)

Tanca: l'olla a pressió en posició carn

Deixa coure: 32 minuts

I per acabar alguns consells:

1. preparar-lo d'un dia per l'altre
2. servir-lo amb pasta (espaguetis, p.e.) als nens els encanta
3. el xampinyons poden ser de Paris o rovellons (jo ho he fet amb rovellons en conserva i estava boníssim)
4. el vi sol hauria de ser un Borgonya si voleu seguir la recepta original, però qualsevol vi amb una mica de cos farà el fet. En aquest cas jo he utilitzar un vi "peleón" de Jumilla
5. Si el suc queda molt líquid podeu afegir-hi una mica de farina al moment d'escalfar-ho
6. no oblideu comprar pa del dia per sucar!

divendres, 17 de febrer del 2012

Galtes de bou al vi blanc

Aquesta setmana passada varem tenir invitats molt especials. Tot buscant amb què obsequiar-los varem caure sobre aquesta recepta de galtes de bou amb escalunyes cuinades al vi blanc. Tenia tot el que es pot demanar a una recepta: molt simple, fàcil de preparar i el que és millor cuinat el dia abans. Així Diumenge quan les visites van arribar varem poder sortir a donar un volt sense patir pel dinar. Doncs no hi ha res més estressant que tenir invitats i haver d'estar pendent de preparar les menges a última hora. 

Les galtes, o carrilleras en castellà, és una carn molt tendra i gens greixosa. Permet una cocció llarga i a foc suau. És una llàstima perquè és una d'aquestes parts de l'animal que poc a poc va desapareixent. No sé si per una  qüestió de poca demanada o si al contrari la demanda baixa perquè cada cop és més difícil de trobar. Sigui com sigui és una peça que està condemnada a desaparèixer. Us recomano, doncs, profitar mentre encara se'n troba per gaudir-ne mentre sigui possible.  

La progressió és molt simple: en una cassola enrossim 5 minuts les galtes tallades a trossos. Les retirem i ara enrossim les escalunyes mentre salpebrem. Tornem a incorporar les galtes; hi afegim el vi blanc i deixem coure a cobert 2h30. El suc ha de quedar xaropós. Si no és així cal reduir-lo una mica. Ho podem acompanyar amb una mica de pasta fresca. 

Les proporcions de la recepta original són per 5 persones 1kg de galtes, 1 kg de escalunyes, 75cl de vi blanc. Nosaltres en varem fer per 7 amb 1kg 500g de galtes, 750g d'escalunyes (dels 7, 3 eren nens) i 1 litre de vi blanc. 

Per acompanyar aquest guisat vaig anar a buscar una mica de vi a les meves caves favorites: Les Caves de Marly. Tot el que tenen està molt buscat i a més hi entenen. És gent de fiar. Em van recomenar un vi de Faugères al Llenguadoc. Són vins on la fruita és bastant marcada tot i que em va sorprendre el gran equilibri entre els tenins, l'alcohol i l'acidesa. Al primer glop vaig pensar que era massa lleuger i que l'acidesa sobresortia, però en quan varem començar a menjar tot això va desaparèixer per deixar passar una sesació de vellut, una perfecta suavitat i harmonia. Resulta curiosa la importància que té combinar bé el vi i el que mengem. És el que els francesos n'hi diuen el bon acord entre els mets, els plats, i el vi. 

I per acabar dues notes sobre la fotografia que com podeu comprovar no té res a veure amb la recepta i és que amb les presses vaig oblidar d'immortalitzar el moment. Però he volgut utilitzar aquesta foto per dues raons: primer perquè m'agrada molt (es tracta de la Olga fent un eriçó a partir dels fulls d'un llibre). I segon perquè és un petit homenatge a les mans, que tant poden crear a partir d'elements bàsics com el paper inreibles figures ben fetes, com poden transformar tres productes ben simples (una carn, unes cebes i una mica de vi) en un deliciós plaer gustatiu. De lluny o de prop hi ha una mica d'art en totes aquestes petites creacions.

dilluns, 2 de gener del 2012

Avui mengem canelons de la Carme

Els canelons és un d'aquells plats que tothom en diu de Nadal però que finalment se'n menja prou sovint. Al menys els qui es troben a Catalunya on es poden comprar ja preparats amb o sense beixamel. Els qui ens trobem fora d'aquesta terra els canelons suposen per nosaltres un plat que torna als seus orígens com a plat de Nadal. Cal saber que fora de Catalunya els canelons no són molt comuns. I fora de l'estat Espanyol impossible de trobar. Excepció feta, és clar, dels canelons a la bolonyesa, possiblement els originals, però que per mi no es poden comparar.

Els canelons, els de veritat, vull dir els nostres, varen entrar a Catalunya procedents d'Itàlia al segle XIX, però la recepta escrita només es troba per primer cop a La Teca de 1924. Explica Jaume Fàbrega que existeix un precedent de 'Neules de carn' en els 'Avisos, y instrucciones per lo principiant cuyner' de Josep Orri, frare franciscà. Tot i així, em sembla que els canalons tal i com els coneixem avui son relativament recents.

Per no allargar-me massa, crec que no us donaré tota la recepta. No és que vulgui amagar-vos cap secret, però tinc dues raons de pes per no fer-ho. La primera i més important és que no crec que ningú se li hagi passat pel cap posar-la en pràctica. La segona és que he seguit gairebé al peu de la lletra la recepta de la Carme Ruscalleda a 'Cuinar per ser feliç' (Columna, 2005).

Sí que us donaré la base i la seqüència que segueix perquè és prou interessant. Com diu la Carme al seu llibre, "fer canelons no és complicat, sinó laboriós", i és molt just. Espero que la propera vegada que mengeu canelons hi penseu i feu els honors al cuiner o cuinera ni que siguin de l'Àrea de Guisona.


Tot comença amb un rostit de trossos de vedella, porc i pollastre mesclats amb trossos de pastanaga, porro, ceba, tomàquet i alls i amanit amb oli i una mica de greix, així com amb canyella, nous moscada, llorer, sal i pebre. El rostit es cou a 200º, 170ºC i 150ºC durant 45, 30 i 30 minuts, donant voltes als trossos, tant de carn com de verdures, a cada cop. Ja el rostit fet, es tritura tot plegat amb una mica de pa sucat amb llet i una mica de paté de foie gras fins que queda una carn ben fina. Finalment s'aclareix amb el suc del rostit i una mica de llet. Es cou la pasta, es farceixen els canelons i es cobreixen de beixamel abans de gratinar.

La recepta de la beixamel us la donaré un altra dia perquè val realment la pena.

A casa han agradat molt i tothom ha repetit. Bona senyal. Només n'han quedat 5 dels 20 que havia preparat. Els menjarem demà. Del que sí ha sobrat és farcit dels canelons. La recepta original era per fer-ne 50. He intentat fer-ne la meitat però crec que n'hauria pogut fer més de 50. No em queixaré. Ja tinc alguna idea de com reutilitzar-la.

El meu somni de fer canelons s'ha fet realitat. Passem pàgina.


divendres, 15 de juliol del 2011

Fetge desglaçat amb licor de préssec

Fa setmanes que teniem dos trossos de fetge al congelador que no trobàvem el moment de preparar. Aquesta setmana hem estat liquidant tot el que hem pogut per deixar el menys possible durant les vacances que ja s'anuncien. Finalment no hi ha hagut escapatòria. Ha estat el torn del fetge.

De petit, a casa, la meva mare feia fetge de tant en tant. A mi sempre m'havia atret perquè un cop fregit sempre queda torradet i m'entrava pels ulls. Però un cop a la boca no podia suportar la seva textura. Per sort els gustos canvien amb el temps i ara ja m'agrada.No deixa de ser que la meva única referència és el fetge a la veneciana que preparen els restaurant italians de vora la feina; és un fetge preparat amb ceba, més aviat dolç. D'aquí la idea de preparar-lo amb el licor de préssec. 

L'elaboració és relativament facil: es fregeixen els trossos de fetge en una paella amb una mica d'oli. Els francesos sempre et pregunten si el vols rosé, és a dir ni massa cru, ni massa cuit. Un cop al punt, es retiren. A la mateixa paella es treu l'excés de greix i s'hi tiren uns quants xampinyons tallats lamines. Si deixen anar aigua, deixem que s'evapori. Quan ja son cuits i tirem un bon raig de licor de préssec (aquí es tracta de tenir imaginació i utilitzar el que es tingui més a ma). Deixem que s'evapori. Acabem per tirar-hi un raig de crema de llet. Remanem perquè agafi el gust de tot plegat i ja ho podem treure del foc.  

Pels qui tinguin interès, aquesta és la tècnica del desglaçat i es pot aplicar a tot tipus de fregits en paella. Els millors resultats els tindreu per animar un bistec avorrit i tísic, d'aquells que no ve gens de gust menjar. 

diumenge, 1 de maig del 2011

Galtes de vedella rostida

Fa uns dies mirant alguns blogs de cuina que segueixo vaig trobar a ciunar és generós una recepta de galtes de vedella rostida amb vi ranci. Aquest és el tipus de recepta que més m'agrada, les de cocció lenta i llarga, les de xup-xup. Moltes vegades veiem receptes en llibres, revistes o blogs i ens diem que ho farem i al final tot queda en una salivera momentània. Aquest cop la cosa ha anat una mica més enllà i la salivera ha arribat a taula.

Com molt bé diu el blog ciunar és generós les galtes no són fàcils de trobar. Després de fer la ronda dels meus carnissers habituals sense massa èxit un d'ells em va suggerir passar pel mercat diumenge a cal triper. No hi havia pensat però efectivament ell en tenia. La dona del triper em va donar dos consells: agafar-ne 6 per 5 persones doncs les galtes perden pes al llarg de la cocció i el segon consell va ser verificar la cocció al cap de 1h30 i no deixar-les coure més de 2h. Al final les he deixades 1h30 perquè els de casa tenien gana i estaven impacients.

Respecte a la recepte de ciunar és generós no he introduït gaire canvis. Només el vi ranci (no en tenia) per Manzanilla i com ja he dit les he deixat coure 1h30 en comptes de 3h. Segons el triper una cocció de 3h hauria deixat les galtes com bullides... En tot cas 1h30 ha estat suficient: la carn estava cuita i era melosa i ha agradat molt a tothom.

Per qui no vulgui consultar la recepta original així és com es preparen:



Salpebrar les galtes i enrossir-les. Apartar-les. Sofregir dues cebes (jo he utilitzar dos de la mida d'un ou i 3 escalunyes petites que em quedaven) 2 tomàquets pelats i tallats petits i una dotzena de grans d'alls. Afegir-hi un bas de vi i dos de caldo de bou, una fulla de llorer i una branqueta de romaní. Tornar-hi a posar les galtes i deixar-ho coure tapat i a foc baix el temps indicat. Un cop acabada la cocció passar el suc per un xinès i fer-ne una salsa fina. Servir-ho amb patates, pasta o arròs.

Boníssim. Gràcies a ciunar és generós!

diumenge, 27 de març del 2011

Merda, i avui què fem?

Ràpid, ràpid! Què fem avui? No hem previst res i ja és la una! Què hi ha a la nevera? Dos pollastres petits? Vinga doncs, pollastre de Diumenge amb el què trobem als armaris de la cuina... Una mica de tomàquet, una mica de ceba pel sofregit. Queden un parell de grans d'all..., també vindran bé. Prunes? S'han acabat! Els pinyons van massa cars i ja no en tenim mai! Però queden panses i anacards, fantàstic segur que faran el fet. 

Ja ho tenim tot? En tot cas per començar, després veurem si hi afegim res més. Som-hi:

Primer: tu talla els pollastres i fregeix-lo que jo m'ocupo del segon pas. Quan estiguis aparta'l i redueix la quantitat de greix a la cassola si n'hi ha massa.

Segon: el sofregit. Ja tallo jo la ceba i la poso a que s'estovi en el greix que queda a la cassola. L'all? També el sofregirem una mica ben tallat però espera que primer cal que l'obri per treure'n la part germinada. Que per què? Tu vols que et repeteixi tota la tarda? El tomàquet a trossos si és natural o dos o tres cullerades si és de pot: generós però, no! tampoc tant!

Tercer: al balcó sempre hi tinc farigola, agafa'n dos branquetes; ah i porta una fulla de llorer. Avui el toc especial que farà la diferència: una branca de canyella. Tot a l'olla, sí senyor!

Quart: El pollastre? No encara no. Porta una mica de conyac del pare (i que no s'assabenti!). Se l'ha acabat tot? Tira mà del brandi abans no torni. Ja sembla que s'ha evaporat tot...

Quint: Ara sí és l'hora del pollastre. Mulla'l que gairebé el cobreixi. Espera, calenta l'aigua primer que li tirarem un "Cacito de caldo Vegetal Knorr" (visca la propaganda gratuïta!). Ara ja pots mullar el pollastre. No t'oblidis les panses i els anacards. Un bon grapat de cada.

Quanta estona el deixem fer xup-xup? Segons l'hora que sigui... Nens no sigueu pesats, ja sé que teniu gana! Vinga deu minuts el temps de coure una mica de pasta per acompanyar. 

Ja està? Queda una mica caldós, no et sembla? Tira-hi una mica de farina i ho arreglem en un "pis-pas". Ostres, potser ens hem passat. No passa res, una mica d'aigua i així hi haurà més suc.



La millor cuina és aquesta, la improvisada.  I què bo que ha sortit, no et sembla? La canyella i el brandi l'han fet especial de Diumenge!

dijous, 24 de febrer del 2011

Bou Stroganoff

Últimament els bistecs i entrecots no vénen massa de gust. Si a sobre hi ha nens pel mig, la carn o està dura o es queda gelada en un tres i no res. Què fer d'aquells bistecs congelats des de fa setmanes, potser mesos? Eus aquí una bona solució: bou Stragonoff.

Aquesta recepta d'origen rus es prepara amb trossos de carn tallats ben petits i cuits en un suc a base de crema de llet. La clau és preparar-la en quantitats relativament petites. Si el prepareu per quatre persones és important fregir la carn en poques quantitats i amb la paella o la cassola ben calenta per tal que quedi ben fregida i no escaldada.L'altre punt a tenir en compte és de fregir la carn immediatament després de passar-la per la farina. Si la deixeu reposar l'aigua de la carn humiteja la farina i els trossos de carn s'enganxen els uns als altres.

Ingredients per a 4 persones:
  • 3-4 bistecs o rumstecs d'un gruix d'un centímetre 
  • 3 c.s. de farina
  • pebre vermell
  • oli i mantega
  • 1 ceba
  • 1 gra d'all
  • un bon grapat de xampinyons
  • 1 raig de suc de llimona
  • 1 raig de vi negre
  • 1 c.s. de puré de tomàquet
  • 20-30 ml de crema de llet
Preparació

La carn cal tallar-la en bastonets de 4cm de llarg i de 3mm de gruix. Per tallar-la així el millor és fer-ho quan encara està una mica congelada. Si no l'heu congelat la podeu posar al congelador uns 20 minuts; agafarà el punt just de textura per poder-la tallar sense problema. Saleu la carn.

En una bossa de congelats ficar-hi la farina i el pebre vermell. Mesclar i afegir-hi la carn. Tancar la bossa i sacsejar-la perquè la farina embolcalli bé la carn. Treure-la i fregir-la immediatament en oli calent. Si amb l'oli hi poseu una mica de mantega la carn quedarà més rossa. Si n'esteu preparant per més de 2 persones, repetiu aquest procés vàries vegades. A cada vegada retireu la carn un cop fregida. 

Amb la paella buida, sofregiu la ceba i l'all. Afegiu-hi els xampinyons i deixeu-los daurar una estona. Afegiu-hi la carn i, quan torni a agafar temperatura, ruixar-ho amb el suc de llimona i el raig de vi. Haurà de coure uns 5 minuts.

Abans de servir escalfeu la carn amb el puré de tomàquet i la crema de llet. N'hi ha d'haver suficient perquè quedi prou suc. La carn la podeu preparar el dia abans, però deixeu aquesta última etapa pel moment d'escalfar-la just abans de servir. 

Podeu acompanyar-ho amb una mica de pasta petita o de blat com podeu veure a la foto.

Que vagi de gust!

diumenge, 5 de desembre del 2010

Però quin vi per acompanyar el curri?

Si alguna vegada us heu preguntat amb què acompanyar un curri més aviat picant, sabreu que no és fàcil trobar la resposta. Potser un vi negre lleuger jove? Millor un rosat ben fresc? Un negre amb molt de cos? Fred, fred... En qualsevol dels vins esmentats, el picant i la fortor del curri canviarà completament el sabor del vi; oblideu-vos de la delicadesa dels aromes; oblideu-vos de l'equilibri. Amb una mica de sort notareu l'alcohol; amb tota seguretat prendreu el vi com si es tractés d'aigua.

Aleshores, quin és el vi que pot acompanyar un curri? Quin és el vi que no es deixarà esclafar pel picant? I si us dic que es tracta d'un vi blanc? I si us dic que la única manera de superar el picant és un vi efervescent... Un vi en el qual domini els aromes minerals... Voleu la resposta? Doncs aquí la teniu: proveu un cava o un Champagne. Veureu que aquest és capaç d'acompanyar perfectament el curri. Aconsegueix apagar la fortor però conserva perfectament els seus aromes. No domina però tampoc es deixa dominar. Proveu amb un Blanc de Blancs Chardonnay, o si sou més atrevits, proveu amb un rosat a base de Pinot Negre. No només la combinació serà guanyadora, però també sorprendreu els comensals.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Curry de vedella

Ja coneixeu la meva passió pels curris. Aquí teniu la recepta de base. Podeu canviar la vedella per pollastre o per xai. La única diferència serà el temps de cocció. En el cas del xai us recomano a més posar-hi canyella.

Necessiteu:

  • 1 ceba
  • 2 alls
  • 1 tros de gingebre
  • pasta de curry Madras
  • llet de coco
  • 4 tomàquets
  • xampinyons de París (si són fescos molt millor)
  • la carn (vedella, pollastre, xai, etc.)
Per la preparació millor veure el vídeo (4 minuts). 



La base del curry es sempre la mateixa: sofregir la ceba i deixar-la daurar una mica, afegir-hi l'all i el gingebre. Passats dos minuts afegir-hi la pasta de curry i deixar que deixi anar tot l'aroma. Afegir-hi la carn, el caldo o aigua o directament la llet de coco, el tomàquet i deixar-ho coure el temps necessari segons el tipus de carn. Si la salsa no ha espessit prou, acabar la cocció al descobert.

Si utilitzeu xai, proveu d'afegir-hi un parell de bastons de canyella durant la cocció que en aquest cas serà llarga. Compteu una hora, hora i mitja.