Itsuo Tsuda diu en un dels seus llibres: "Vider la tête! On en comprend la nécessité aujourd'hui que la tête est devenue une poubelle dans laquelle la fermentation continue vint-quatre heures sur vingt-quatre, pour produir l'inquiétude du présent, et la peur de l'avenir." Aquesta idea de veure el cap com unes escombraries on hi fermentem les pors i les inquietuds m'ha semblat molt encertada.
Quan una idea ens obsessiona li donem voltes i més voltes com si a base de girar-la i regirar-la poguéssim canviar-la, transformar-la en allò que voldríem que fos i que no és. En busquem les raons, intentem explicar-nos-la i justificar-nos-la. El nostre cap no descansa fins que tot està ben fermentat..., i sovint una mica podrit. Aquesta forma de pensar és molt pròpia d'Occident. És una conseqüència del gran legat que Sòcrates, Aristòtil i el món Grec en general ens ha deixat.
"Vider la tête!", possiblement Itsuo Tsuda ens dóna una possible solució. Però com? Com aconseguir buidar-nos el cap? Per a mi la resposta està en la cuina de Diumenge, aquella que fem sense presses, a poc a poc i amb el cap ben centrat i buit de cap altra cosa que l'imatge de la fulla del ganivet tallant la ceba a lamines ben fines. És en aquestes condicions que podem fruir completament de les hores passades a la cuina i de la vida en general.
Si voleu podeu provar de preparar aquestes mandonguilles amb rovellons (en conserva a falta de pinetells descoberts sota un pi de Cerdanya!) i pèsols (aquests sí poden ser frescos ara que n'és la temporada). Aquí us deixo unes quantes indicacions però el més important és que penseu en buidar-vos en cap mentre les prepareu.
Les mandonguilles les passem per farina i les fregim una mica. Sofregim la ceba i quan queda transparent hi afegim el tomàquet. Un bon raig de vi blanc, que deixarem evaporar uns instants, cobrim amb aigua i deixem coure una estona. En paral·lel fregim els rovellons amb all i julivert i desgranem els pèsols. A mitja cocció de les mandonguilles i afegim els rovellons i els pèsols.
Pel puré no us donaré indicacions perquè he donat moltes voltes i jo mateix he acabat perdut. Però es tracta de coure la patata, la pastanaga, la ceba, i el bròquil i fer-ne un puré.
Vider la tête! I fruir de la cuina!
Que aprofiti senyor Ribera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada