Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris informals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris informals. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de març del 2013

Fajitas casolanes i Guacamole

Un plat que funciona sempre molt bé a casa són les fajitas amb guacamole. Tenint en compte que és fàcil d'improvisar, sol ser un plat al que hi recorrem sovint en dies de poca imaginació. A més està bo, és divertit de menjar i les verdures passen desapercebudes i no hi ha mai queixes.

Per preparar-les només cal tallar tots els ingredients ben petits i fregir-los a poc a poc. Al darrer moment preparem un guacamole ben senzill i escalfarem les fajtas que les haurem comprat, ja fetes, al super. 

Avui he utilitzat per 4 persones, un carbassó (dos també haurien estat bé), dos pebrots, un porro, una tija d'api, una pastanaga i 6 acompanyaments de cuixes de pollastre (normalment utilitzo filets del pit que no cal desossar). He començat per fregit totes les verdures i finalment hi he afegit el pollastre tallat a trossos ben petits. Un cop tot era ben ros hi he posat una mica de caldo de pollastre Avecrem en pols que caramel·litza i dóna color, abans d'afegir-hi una mica d'aigua (un dit) i deixar-ho coure fins que redueix el suc.



Pel guacamole, us he de dir que la meva recepta és molt bàsica, però com l'utilitzo només per acompanyar les fajitas ja m'està bé així. Necessitem dos alvocats, una mica de suc de llimona (amb menys de mitja ja fem), sal i coriandre sec molt (per ser guacamole de veritat hauria d'utilitzar la coriandre fresca i afegir-hi ceba tallada ben petita).


Per pelar els alvocats els tallem pel mig, traiem l'os i li fem uns talls en forma de quadrícula. El buidem amb una cullera, hi afegim la coriandre al gust, sal i una mica de suc de llimona. Només cal aixafar-ho tot amb una forquilla o una mà de morter. Proveu-lo i corregiu la sal i la coriandre al vostre gust.



Finalment només cal escalfar una mica les fajitas i deixar que cadascú es composi el seu plat. 

dilluns, 10 de desembre del 2012

Delicioses Pizzadilles

























Per avui, una nova variació sobre el món de les pizzes. Inspirades de les "empanadilles" (les crestes per ser més correctes), prepararem les delicioses pizzadilles. Es tracta d'una pizza en forma de cresta semblant a les pizzes calzone italianes, però fetes al gust d'aquí. 

Per fer pizzadilles només cal els ingredients clàssics per fer una pizza:

- massa de pizza (comprada fresca enrotllada o en bola, o preparada a casa a base de farina, aigua, sal, oli i llevat)
- salsa de tomàquet
- pernil
- formatge emmental

l'ingredient sorpresa d'avui:

- tapenade d'oliva negra (oliva negra, anxova) i algues de l'atlàntic

Aquesta tapenade la vàrem comprar en una escapada a la Bretanya l'abril passat. Si no en trobeu la podeu substituir per tapenade d'olives normal. I si no en teniu, tampoc passa res, no deixa de ser un ingredient opcional i secundari.

Per preparar les pizzadilles procedirem així:

1. dividim la massa en 5 boles i les aplanem amb el rodet o el corró
2. untem amb una mica de salsa de tomàquet però sense arribar al borde (així la massa s'enganxarà quan les pleguem)
3. posem una mica de pernil en una de les dues meitats
4. posem un bon grapat d'emmental 
5. dobleguem la massa per la meitat per cobrir el pernil i el formatge i enganxem les puntes plegant-les com si es tractés d'un sobre
6. untem amb una mica de tomàquet la part de sobre de les pizzadilles perquè prengui color
7. estenem una mica de tapenade d'algues
8. cobrim amb una mica de formatge per gratinar-les
9. les posem al forn a 240 ºC fins que quedin ben cuites (comptar uns 20 minuts)

Només cal assaborir-les. Aquesta nova forma de fer pizza és ideal quan hi ha nens. En aquest cas us recomano que les partiu per la meitat. Així es refredaran abans i podran agafar cada meitat com si es tractés d'un entrepà.



Bon profit!

dissabte, 16 de juny del 2012

Pizza-Wraps !


Cuinar no és sempre inventar. Inventar ho fan ben pocs. Cuinar és més aviat variar. Girar entorn els productes, treballar-los diferentment. Associar-los i dissociar-los. Combinar-los altrament. Aquest és el treball de base, sigui per fer un arròs de peix d'Arenys o simplement una pizza casolana. En el cuinar hi ha una part d'art, de creació. Un art efímer i del qual no en queda més que un record o una sensació. Com un pintor que treballa el paisatge o un escultor que treballa la figura, el cuiner treballa la carn o el peix, l'arròs o les verdures de temporada.

Preneu si no el cas de la pizza casolana. A la base no te cap secret: farina, aigua, oli i sal, tomàquet i formatge i després a gust d'artista, a gust del moment. La pizza es pot declinar en mini-pizza per presentar en una degustació o en un aperitiu. Podem donar-li més consistència a les puntes enrotllant-les sobre si mateixes de forma que faci un crostó d'aquells que agrada a molts, com el presentat a Pizza i cava. Podem també fer una pizza per emportar d'excursió com si fos una Pizza-baguette. Partint de la idea de la pizza-baguette i farcint-la amb la carn d'uns canelons podem fer els pizzallonis gratinats.

Sempre amb la idea de fer una pizza que es pugui agafar amb els dits podem preparar un Wrap de pizza o Pizza-wrap.

Agafeu unes quantes bases de wrap dels que s'utilitzen per fer burritos o tortillas. Utilitzeu-los com si fos la massa de la pizza. Prepareu la vostra pizza favorita però sense carregar-la massa i passeu-la uns minuts al forn. Quan el formatge hagi fos enrotlleu-los i feu-ne wraps. Els podreu menjar calents o freds, a casa o al carrer. A nosaltres ens va servir de sopar entorn una bona pel·lícula. A cadascú de trobar el seu punt d'inspiració per personalitzar-les i trobar el moment adequat per degustar aquestes fantàstiques Pizza-wraps!



diumenge, 6 de maig del 2012

No tot són èxits: Tatin de carbassó-nitzada


Perquè veieu que no tot són èxits, aquí teniu una recepta original però d'execució més aviat pèssima: la tatin de carbassó-nitzada. És relativament senzilla de fer però també, si m'ho permeteu, de cagar-la. 

A la base la idea és molt bona: una tatin de carbassons tallats a trossos d'un centímetre i mig o dos i passats per la paella, amb una mica de mantega, d'oli, de mel i de farigola. Després cobert amb una massa de pasta de full i tot plegat posat al forn.

Jo ja sé que el meu defecte en temes culinaris és deixar el foc massa alt. En aquest cas no crec que estigués massa alt però el fet de treballar amb mel va fer que aquesta caramel·litzés una mica massa ràpid. El resultat es prou perceptible. 

En tot cas és una recepta que caldrà repetir perquè és original i molt presentable. Això sí, fent ben atenció al foc i en particular al color del caramel. 

Si ho voleu provar les proporcions són les següents:

4 carbassons
1 massa de pasta de full
40g de mantega i un raig d'oli
2 c/c de mel
6 brins de farigola
sal i pebra

Cocció 10 minuts d'un costat + 10 minuts de l'altre a la paella + 30 minuts al forn a 220 ºC (segons les indicacions de la pasta de full).    
 





dimarts, 1 de maig del 2012

Pèsols, pernil i cresta

A mi m'encanta la cresta i en guardo un molt bon record d'infància. De petits anàvem a casa d'una tia-àvia que tenia minyona i que ens n'havia fet alguna vegada fregideta. La recordo boníssima.

El Nadal passat vaig comprar a El Corte Inglés una llauna de cresta de gall confitada. Vaig fer un primer intent passant-la per la paella però no va resultar gaire bé: la textura era tan tova que es desfeia i tan gelatinosa que s'enganxava a tot. 

Després d'unes quantes setmanes a la nevera li va arribar la seva segona oportunitat. Aquest cop va servir per fer uns pèsols amb pernil talladet directament de la cuixa d'un dels trossos més secallons. Tot ben passat per la paella just amb una mica d'oli.

La combinació, us la podeu imaginar, va ser fantàstica. No cal que us digui com preparar-los, tot junt a la paella uns minuts perquè pregui bé i el gust es reparteixi. 

Si voleu, aviat s'acosta l'època dels pèsols frescos que sol ser a principis de Juny. Segons l'any i la varietat es poden avançar una mica. Si en teniu ganes i paciència ho podeu provar amb pèsols frescos. Si no, uns de bons de llauna faran el fet perfectament.     



dimecres, 22 de febrer del 2012

Després de la Pizza baguette els pizzallonis gratinats!

Que què són els Pizzallonis? Els Pizzallonis són el resultat de mesclar el concepte Pizza amb el dels cannellonis. També n'hi podríem dir pizzalons (per allò dels canelons), però..., no sona tant bé. En tot cas els Pizzalons o Pizzallonis tenen aquesta pinta:


No, efectivament no m'atreviré a dir que això de fer Pizzallonis és cosa fàcil, que es fa en dos segons, en un pis-pas i totes aquelles coses que solem dir el que pugem receptes a blogs i que creiem que així animem a la gent a provar-ho, o en tot cas, a pensar que algun dia potser ho provaran. Alguns fins i tot arriben a convèncer a si mateixos. Aquest cop, no. Jo no us ho diré. Si us haig de ser sincer no se m'hauria passat mai pel cap posar-me a fer massa per canelons per acabar fent una Pizza. I mai se'm passaria pel cap aconsellar a algú de fer-ho. Les coses com són.

Espero que us hagi quedat ben clar: oblideu fer Pizzallonis!

Un cop dit això crec que cal que em justifiqui (una mica només, però). No sigui que algú em prengui per un tocat de l'ala. El cas és que l'altre dia a casa em van preguntar: "què és aquest tàper que porta mesos al congelador?" I després de mirar-lo i remirar-lo unes quantes vegades i passant mentalment tots els plats que hem fet durant les últimes setmanes no queia en el que podia ser. I finalment vaig tenir una il·luminació: vaig veure a la Carme Ruscalleda repetint una i una altra vegada, amb la seva simpatia habitual: "penseu que un congelat no és etern". Ondia tu, els canelons de la Carme! Poc els hi ha faltat per entrar a l'eternitat, aquests. Resposta ràpida: "demà els utilitzarem per la pizza!". Tema resolt. De moment... Tota una nit gairebé d'insomni pensant com incorporar la massa del canelons a una Pizza. I tant simple que era la resposta...

Farem canelons però canviant la pasta italiana d'aquests per la massa de la Pizza. Tot simplement. Tant senzill que fins i tot els petits ho poden fer.




Obvio aquí com fer el rostit a 200º, 170ºC i 150ºC durant 45, 30 i 30 minuts. Si voleu els detalls ho trobareu a la recepta del canelons. La beixamel de la Carme (imbatible!) és una recepta que encara us dec. Prometo donar-la aviat.


En tot cas les imatges parlen més que mil paraules i com que cada cop que començo un nou post em dic que aquest cop serà curt, acabaré aquí sense més. Si algun torrat s'hi vol llençar segur que se'n sortirà. 


I com diuen alguns..., àpali!


dissabte, 21 de gener del 2012

Divendres: Pizza-baguette

Divendres, ja ho he dit altres vegades, a casa fem una pijama party. Excepcionalment sopem amb les nenes davant la tele mentre veiem una pel·lícula. El pijama, per sort, només se'l posen elles. Nosaltres n'hem quedat, finalment, exempts.

Si en tinc ganes, arribant a casa, preparo una pizza. Al principi la massa la compràvem fresca, però darrerament m'agrada preparar-la jo. Es tant fàcil que sembla mentida que no hi hagi més gent que la prepari. 

Per sort o per desgràcia, la massa queda sempre una mica irregular i sobresurt pels costats. En aquest cas queda molt bé enrotllar-la una mica. Un cop cuita queda com les pizzes de pizzeria amb un crostó a tot el voltant. Com que a casa agrada molt ara ja intento que sobresurti sempre una mica i aconseguir així un bon crostó ben cruixent.

Avui portava de cap portar el concepte del crostó al limit. La idea era fer una pizza on tot fos crostó. Per altra banda les meves filles tenen un gran record d'una pizza-baguette que ens van servir en un "chiringuito" a Alsàcia. No tenia res d'especial: un tros de barra de pa obert pel mig i gratinat al forn amb els ingredients habituals de la pizza. Quan he dit a casa que avui menjaríem pizza-baguette ja m'he guanyat un bon vot de confiança. Però he de dir que el resultat ha estat a l'alçada de les expectatives i no ha decebut a ningú. 

Quatre indicacions ràpides per preparar les pizza-baguette: un cop preparada la massa, en fem boles d'uns 50 grams. Amb el corró les aplanem fins que agafin una forma més o menys rectangular d'uns 20 cm per 15 cm. Les pintem amb una mica de salsa de tomàquet. A uns 5 cm de la part baixa i posem els ingredients que ens vinguin més de gust tot al llarg (pernil, olives i frankfurt o bé carbassó, xampinyons, porro tot passat per una mica per la paella, etc). Cobrim tota la superfície de formatge ratllat. Abatem la part baixa cap al centre. Després acabem d'enrotllar la pizza com si féssim un caneló. Tanquem les puntes, pintem amb una mica de tomàquet i hi donem un toc final de formatge. 

diumenge, 18 de desembre del 2011

Pizza i Cava

Fa uns dies, mentre donava un volt per les pàgines del diari Ara, vaig topar amb un d'aquests mini-vídeos fet per l'Empar Moliner, una periodista escriptora que, segons puc llegir a la viquipèdia, "es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat". Un vídeo, tot sigui dit, una mica d'estar per casa, en què l'Empar ens introdueix al món del cava donant resposta, a la seva manera, a les preguntes més habituals. Diguem-ho tot seguit: si es tractés d'un programa llarg a la TV segurament hauria canviat ràpidament d'emissió. Per sort el vídeo té la gràcia de no durar més de 5 minuts i la meva curiositat va poder més que no pas ella.

Aquest vídeo forma part de l'estratègia per fomentar "Ara, els nostres vins", un nou intent de diversificació del diari Ara aprofitant la tirada que avui dia té el món del bon viure. Diguem que és un bon intent doncs té una doble virtut:  no només dóna una diversificació que va més enllà dels suplements dominicals de fa 20 anys, les culleretes de can Barça d'en fa una mica menys, o la venta de ordinadors, TV plans, càmeres o tabletes més recents, a més a més fomenta els vins catalans amb una mostra, no sé si representativa però si més no exhaustiva, de les denominacions d'origen (DO) sobre el territori català. 

www.elsnostresvins.cat proposa uns 25 vins que cobreixen 12 denominacions d'origen catalanes. Una bona meitat són negres, la resta rosats, blancs i caves. "Ara, els nostres vins" proposa actualment una caixa amb una ampolla de cada denominació d'origen. Estic pensant que o bé el meu compte és incorrecte o podrien proposar una altra caixa amb les altres 12 ampolles. Cal esperar que la selecció sigui bona. N'estic segur. Si queda algun dubte el millor serà fer la prova.

Tornant a l'Empar Moliner i al seu vídeo sobre el cava, jo no us recomanaria, com fa ella, esmorzar amb cava. Però sí és cert que el cava es pot prendre en moltes ocasions i que no cal esperar les grans festes de Nadal per obrir una ampolla. Podeu perfectament acompanyar un sopar de divendres com vaig fer jo. I aquest divendres, com molts d'altres a casa, tocava menjar pizza. Així que divendres va ser Pizza i Cava i va estar molt, però que molt bé. Proveu-ho.

Si dubteu quin cava comprar ara ja sabeu on podeu trobar una petita selecció. Jo em quedo amb el 1+1=3 Pinot Noir Brut Nature perquè és rosat i pels aromes florals de gessamí.