diumenge, 27 d’octubre del 2013

Confit de moniatos de Cerdanya



Per preparar Tots Sants, que ja és aquí, us vull presentar una recepta fàcil i molt gustosa per acompanyar panellets i castanyes. Es tracta dels moniatos confitats amb sucre.

Per preparar-los preneu moniatos ni massa grans ni massa petits amb quantitat la que faci falta en funció del nombre de comensals. 

Bulliu-los com si es tractés de patates, amb pell i tot, fins que pugueu travessar-los amb un ganivet sense massa dificultat. Deixeu-los refredar. Peleu-los quan ja no us cremeu els dits. 

Disposeu-los en una cassola o una paella. Si són molt grossos talleu-los a una mida raonable. Els trossos més grans seran menys dolços que els petits. Podeu fer-ne de totes les mides perquè n'hi hagi al gust de tothom. 

Poseu-hi aigua fins a mitja alçada. Ensucreu-los amb sucre el que faci falta.



Poseu-los de nou al foc coberts durant una mitja horeta. Ara ja podeu descobrir-los i esperar que l'aigua es redueixi. N'ha de quedar una mica. Poc a poc l'aigua anirà sent absorbida pel sucre. Perquè estiguin al punt és bo que encara quedi una mica de suc a l'hora de servir-los. 

Deixeu-los refredar a la nevera o fora d'ella i ja els podeu servir. 

Que tingueu un bon dia de Tots Sants i atenció al dolç, als panellets i a les castanyes!

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Època de bolets: els ceps (Boletus edulis)



De petit, bolet era igual a rovelló, però quan vaig venir a viure aquí a França va resultar que de rovellons cap ni un. Com ja deveu saber si sou boletaires, cada espècia és dependent d'un tipus d'hàbitat. El rovelló només es fa en bosc de pins i d'avets.

Aquí prop de París de pinedes no n'hi ha. Els boscs són de roures o de bedolls. Els bolets que s'hi fan són de la família dels ceps (boletus), de les sombrilles (lepiotes) i de tantes d'altres que no mencionaré perquè no ens els mengem.

Si trobar un rovelló quedarà sempre com el premi suprem del boletaire català (o almenys d'aquest que us parla), trobar un cep ben maco també té el seu punt d'emoció.

Un cop a casa, com preparar aquestes delícies? Personalment, el rovelló serà amb all i julivert, tradició familiar obliga, menjat com aperitiu amb un tros de pa sucat a l'oli. Tractant-se d'un cep, fregit dins d'una truita, fregit amb una mica de ceba i afegit a una pizza de divendres o amb el clàssic risotto italià.

Per conservar-los els ceps els podeu fregir i congelar-los o bé assecar-los sobre un paper de diari al sol o en un indret airejat i sec.

Aquest any ha estat prou bo. Les pluges i les temperatures clements han fet que aquesta petita meravella de la naturalesa hagi fet els acte de presència i l'hem rebut amb tots els honors.

Que per molts anys sigui així!

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Tagliatelli all'arrabbiata i el pebrot vermell picant, bitxo o com se'n digui...



A casa no tenim massa costum de cuinar amb pebrot picant, bitxo o com se'n digui (he estat buscant per internet i no he arribar a cap conclusió), però l'altre dia ens vàrem ajuntar uns quants amics per cuinar i preparar una vetllada italiana. Entre les receptes que vàrem triar hi havia els tagliatelli all'arrabbiata que si no ho sabeu són amb una salsa de tomàquet i pebrot vermell picant que els dona una toc fort.

No cal dir que als restaurants elimino sistemàticament qualsevol recepta que porti a la base el tomàquet. És segurament un prejudici absurd i estúpid. L'altra dia, davant la quasi unanimitat, em vaig deixar emportar i ens vàrem llençar a cuinar aquests tagliatelli a base de tomàquet i pebrot picant.

El resultat, tot i que els tagliatelli fets casolans eren una mica rústics, cal dir que va ser sorprenent i que va agradar a tothom, a mi en particular.

La recepta detallada no us la puc donar perquè no la tinc i, tot i que l'he demanada ja varies vegades, no sembla que la tindré de forma immediata. De memòria es tractava de tallar tomàquets frescos ben petits i, després de fregir una ceba i la polpa del piment en una paella amb trossos de bacó, es deixava el tomàquet a foc ben baix durant ben bé 40 minuts.

Com ja us he dit no tinc experiència amb el pebrot picant i no sé si a vegades pot ser més o menys picant. El que sí us puc dir és que el resultat de l'altre dia no era gens picant tot i que sí un pèl fort, just el punt per donar-li molt bon sabor.

Si algú disposa d'experiència amb el pebrot vermell picant o coneix una bona recepta de la salsa all'arrabbiata, us agrairé molt que m'ho feu arribar.