De petit, bolet era igual a rovelló, però quan vaig venir a viure aquí a França va resultar que de rovellons cap ni un. Com ja deveu saber si sou boletaires, cada espècia és dependent d'un tipus d'hàbitat. El rovelló només es fa en bosc de pins i d'avets.
Aquí prop de París de pinedes no n'hi ha. Els boscs són de roures o de bedolls. Els bolets que s'hi fan són de la família dels ceps (boletus), de les sombrilles (lepiotes) i de tantes d'altres que no mencionaré perquè no ens els mengem.
Si trobar un rovelló quedarà sempre com el premi suprem del boletaire català (o almenys d'aquest que us parla), trobar un cep ben maco també té el seu punt d'emoció.
Un cop a casa, com preparar aquestes delícies? Personalment, el rovelló serà amb all i julivert, tradició familiar obliga, menjat com aperitiu amb un tros de pa sucat a l'oli. Tractant-se d'un cep, fregit dins d'una truita, fregit amb una mica de ceba i afegit a una pizza de divendres o amb el clàssic risotto italià.
Per conservar-los els ceps els podeu fregir i congelar-los o bé assecar-los sobre un paper de diari al sol o en un indret airejat i sec.
Aquest any ha estat prou bo. Les pluges i les temperatures clements han fet que aquesta petita meravella de la naturalesa hagi fet els acte de presència i l'hem rebut amb tots els honors.
Que per molts anys sigui així!
hola, a mí no me gustan demasiado los bolets pero me ha gustado leer tu post y como tu dices "pero molts anys" un saludo.
ResponEliminaGracias, me alegra haberlo podido compartir contigo! Besos.
EliminaA mi trobar rovellons ja m'emociona, però quan trobo algun cep... és que m'agafa un no sé què... Es que sóc una mooooolt dolenta boletaire, heheh
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Dolça, tots som bons boletaires quan la natura és generosa i mals boletaires quan aquesta ens tanca l'aixeta. Però sigui com sigui l'important és aprofitar la ntura i els moments que passem al bosc! Petons.
Elimina