Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segons. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de maig del 2012

Mandonguilles amb rovellons


Les mandonguilles és un plat que generalment agrada a tothom. El més curiós és que no és un plat que hagi viatjat massa. A França n'hi diuen des boulettes de viande, però les prenen fregides sense suc o li afegeixen directament salsa de tomàquet. A Itàlia n'hi diuen polpetti di carne i les solen fer per servir amb un plat de pasta, la carn sent secundària. Em costa creure que les mandonguilles com les preparem a casa nostra, amb lo bones que són, no hagin sortit de la península Ibèrica. 
La recepta d'avui no té cap secret, és la tradicional: igual quantitat de carn de vedella i de porc, la molla d'una llesca de pa passada per un vol de llet, un ou, julivert, sal i pebre. Un cop passades per farina, enrossides amb una mica d'oli. Una ceba tallada en juliana, una mica de tomàquet fregit, un bon raig de cognac o brandy i aigua per acabar de cobrir-les i fer una mica de suc. 15 minuts de cocció. 
Com heu vist he canviat els tradicionals pèsols per rovellons. Els nens ho han agraït.
Podeu preparar una mica de pasta o d'arròs que encara és millor. 
Si voleu un bon vi per acompanyar aquest plat, podeu provar una de les propostes de Els nostres vins (www.elsnostresvins.cat), Sentits Negres 2009. Es tracta d'un vi amb D.O. Catalunya elaborat a base de Garnatxa Negre de vinyes de més de 60 anys.

Es un vi d'una intensitat no massa forta però d'elevat grau alcohòlic. La Garnatxa no és un raïm que doni massa tanins, però en aquest cas la casa Puiggròs n'ha sabut extreure'n els suficients durant la vinificació i la criança per reeixir aquest vi ben equilibrat. Saborós i aromàtic, sentirem ràpidament la fusta al nas i a la boca, els fruits vermells en són però la nota predominant. 

dimarts, 20 de març del 2012

Bou Bourguignon (o el que podria ser un Bou Esponja)


L'altre dia em preguntàveu per la recepta del Bou Borguinyó. Quan vaig començar a buscar a l'index me'n vaig adonar que no n'havia pujat mai cap. Així que com que fa temps que no n'havíem preparat i a casa tots els guisats agraden molt va ser el plat del Diumenge.


La recepta és fàcil i ràpida, sobretot si s'utilitza una olla a pressió. He de dir que el tipus de carn és important en aquest cas. La recepta d'origen parlava de "paleron" o de "tranche". La "tranche", situada a la cuixa, és molt més greixosa que el "paleron", situat al llom del bou just darrera del coll. El problema és que un cop cuit, el "paleron" quedara més sec. Així que si voleu el meu consell, en aquest cas agafeu una part de bou que no sigui massa neta. Així evitareu que quedi massa seca.

Com que no conec l'equivalent en català aquí teniu un petit dibuix per fer-vos una idea:


Ingredients per una família:

1 kg de bou tallat a trossos més aviat grossos (3x3cm)
120 g de bacó a trossos natural (no fumat)
12 cebetes (poden ser congelades)
180 g de xampinyons
1 ceba gran
1 pastanaga gran
2 grans d'all
oli, sal, farina, herbes (farigola, llorer, etc)
35 g de mantega (o greix d'oca)
1 l de vi negre
1 pastilla de caldo (jo prefereixo les barquetes de gelatina Knorr)

Per preparar-lo:

Neteja, pela i talla: les cebetes i la ceba, la pastanaga a daus, els xampinyons en 4 si són grans, la ceba a trossos petits (juliana) i els grans d'all (traient la part germinada)

Fregeix: amb l'oli i una mica de mantega o greix d'oca 1 minut pel bacó i 5 minuts pels xampinyons i reserva-ho

Fregeix: afegint una mica més d'oli i de greix la carn salpebrada durant 5/6 minuts. La ceba i la pastanaga 2 minuts més

Afegeix: una mica de farina (una cullerada plena) i remena

Flameja sense cremar la cuina: el vi que haureu portat a ebullició i afegir-lo al bou

Dissol:  la pastilla de caldo

Afegeix: el bacó, la ceba, el xampinyons i les herbes lligades.

Afegeix: una mica d'aigua si és necessari (tot ha de quedar cobert)

Tanca: l'olla a pressió en posició carn

Deixa coure: 32 minuts

I per acabar alguns consells:

1. preparar-lo d'un dia per l'altre
2. servir-lo amb pasta (espaguetis, p.e.) als nens els encanta
3. el xampinyons poden ser de Paris o rovellons (jo ho he fet amb rovellons en conserva i estava boníssim)
4. el vi sol hauria de ser un Borgonya si voleu seguir la recepta original, però qualsevol vi amb una mica de cos farà el fet. En aquest cas jo he utilitzar un vi "peleón" de Jumilla
5. Si el suc queda molt líquid podeu afegir-hi una mica de farina al moment d'escalfar-ho
6. no oblideu comprar pa del dia per sucar!

divendres, 17 de febrer del 2012

Galtes de bou al vi blanc

Aquesta setmana passada varem tenir invitats molt especials. Tot buscant amb què obsequiar-los varem caure sobre aquesta recepta de galtes de bou amb escalunyes cuinades al vi blanc. Tenia tot el que es pot demanar a una recepta: molt simple, fàcil de preparar i el que és millor cuinat el dia abans. Així Diumenge quan les visites van arribar varem poder sortir a donar un volt sense patir pel dinar. Doncs no hi ha res més estressant que tenir invitats i haver d'estar pendent de preparar les menges a última hora. 

Les galtes, o carrilleras en castellà, és una carn molt tendra i gens greixosa. Permet una cocció llarga i a foc suau. És una llàstima perquè és una d'aquestes parts de l'animal que poc a poc va desapareixent. No sé si per una  qüestió de poca demanada o si al contrari la demanda baixa perquè cada cop és més difícil de trobar. Sigui com sigui és una peça que està condemnada a desaparèixer. Us recomano, doncs, profitar mentre encara se'n troba per gaudir-ne mentre sigui possible.  

La progressió és molt simple: en una cassola enrossim 5 minuts les galtes tallades a trossos. Les retirem i ara enrossim les escalunyes mentre salpebrem. Tornem a incorporar les galtes; hi afegim el vi blanc i deixem coure a cobert 2h30. El suc ha de quedar xaropós. Si no és així cal reduir-lo una mica. Ho podem acompanyar amb una mica de pasta fresca. 

Les proporcions de la recepta original són per 5 persones 1kg de galtes, 1 kg de escalunyes, 75cl de vi blanc. Nosaltres en varem fer per 7 amb 1kg 500g de galtes, 750g d'escalunyes (dels 7, 3 eren nens) i 1 litre de vi blanc. 

Per acompanyar aquest guisat vaig anar a buscar una mica de vi a les meves caves favorites: Les Caves de Marly. Tot el que tenen està molt buscat i a més hi entenen. És gent de fiar. Em van recomenar un vi de Faugères al Llenguadoc. Són vins on la fruita és bastant marcada tot i que em va sorprendre el gran equilibri entre els tenins, l'alcohol i l'acidesa. Al primer glop vaig pensar que era massa lleuger i que l'acidesa sobresortia, però en quan varem començar a menjar tot això va desaparèixer per deixar passar una sesació de vellut, una perfecta suavitat i harmonia. Resulta curiosa la importància que té combinar bé el vi i el que mengem. És el que els francesos n'hi diuen el bon acord entre els mets, els plats, i el vi. 

I per acabar dues notes sobre la fotografia que com podeu comprovar no té res a veure amb la recepta i és que amb les presses vaig oblidar d'immortalitzar el moment. Però he volgut utilitzar aquesta foto per dues raons: primer perquè m'agrada molt (es tracta de la Olga fent un eriçó a partir dels fulls d'un llibre). I segon perquè és un petit homenatge a les mans, que tant poden crear a partir d'elements bàsics com el paper inreibles figures ben fetes, com poden transformar tres productes ben simples (una carn, unes cebes i una mica de vi) en un deliciós plaer gustatiu. De lluny o de prop hi ha una mica d'art en totes aquestes petites creacions.

dilluns, 2 de gener del 2012

Avui mengem canelons de la Carme

Els canelons és un d'aquells plats que tothom en diu de Nadal però que finalment se'n menja prou sovint. Al menys els qui es troben a Catalunya on es poden comprar ja preparats amb o sense beixamel. Els qui ens trobem fora d'aquesta terra els canelons suposen per nosaltres un plat que torna als seus orígens com a plat de Nadal. Cal saber que fora de Catalunya els canelons no són molt comuns. I fora de l'estat Espanyol impossible de trobar. Excepció feta, és clar, dels canelons a la bolonyesa, possiblement els originals, però que per mi no es poden comparar.

Els canelons, els de veritat, vull dir els nostres, varen entrar a Catalunya procedents d'Itàlia al segle XIX, però la recepta escrita només es troba per primer cop a La Teca de 1924. Explica Jaume Fàbrega que existeix un precedent de 'Neules de carn' en els 'Avisos, y instrucciones per lo principiant cuyner' de Josep Orri, frare franciscà. Tot i així, em sembla que els canalons tal i com els coneixem avui son relativament recents.

Per no allargar-me massa, crec que no us donaré tota la recepta. No és que vulgui amagar-vos cap secret, però tinc dues raons de pes per no fer-ho. La primera i més important és que no crec que ningú se li hagi passat pel cap posar-la en pràctica. La segona és que he seguit gairebé al peu de la lletra la recepta de la Carme Ruscalleda a 'Cuinar per ser feliç' (Columna, 2005).

Sí que us donaré la base i la seqüència que segueix perquè és prou interessant. Com diu la Carme al seu llibre, "fer canelons no és complicat, sinó laboriós", i és molt just. Espero que la propera vegada que mengeu canelons hi penseu i feu els honors al cuiner o cuinera ni que siguin de l'Àrea de Guisona.


Tot comença amb un rostit de trossos de vedella, porc i pollastre mesclats amb trossos de pastanaga, porro, ceba, tomàquet i alls i amanit amb oli i una mica de greix, així com amb canyella, nous moscada, llorer, sal i pebre. El rostit es cou a 200º, 170ºC i 150ºC durant 45, 30 i 30 minuts, donant voltes als trossos, tant de carn com de verdures, a cada cop. Ja el rostit fet, es tritura tot plegat amb una mica de pa sucat amb llet i una mica de paté de foie gras fins que queda una carn ben fina. Finalment s'aclareix amb el suc del rostit i una mica de llet. Es cou la pasta, es farceixen els canelons i es cobreixen de beixamel abans de gratinar.

La recepta de la beixamel us la donaré un altra dia perquè val realment la pena.

A casa han agradat molt i tothom ha repetit. Bona senyal. Només n'han quedat 5 dels 20 que havia preparat. Els menjarem demà. Del que sí ha sobrat és farcit dels canelons. La recepta original era per fer-ne 50. He intentat fer-ne la meitat però crec que n'hauria pogut fer més de 50. No em queixaré. Ja tinc alguna idea de com reutilitzar-la.

El meu somni de fer canelons s'ha fet realitat. Passem pàgina.