diumenge, 24 d’abril del 2011

Cafè aromatitzat a la taronja segons recepta i consells de l'Alex R.


Alex, ja fa uns dies que em vas aconsellar de provar de fer un cafè aromatitzat a la taronja. Aquest cap de setmana l'he provat i el resultat ha estat excel·lent. Es cert que ara venen cafès amb aromes variats, a la vainilla, a la regalèssia, per que no, doncs, a la taronja?

A partir d'una càpsula Roma de Nespresso i d'alguns talls de pell de taronja ben neta m'he posat a la feina. Enseguida m'ha vingut la pregunta de si posar primer la taronja i després el cafè, o be el cafè primer i després la taronja. En el primer cas el vapor passa per la taronja abans de fer el cafè. En el segon cas el cafè és el que passa a través de la pell de la taronja. He preferit la primera opció que em sembla més respectuosa amb la taronja i potser també més delicada. 

A més, com la meva cafetera té una reductor opcional per permetre fer un cafè més curt, l'he utilitzat per separar la taronja del cafè. Així doncs he posat un primer pis de taronja i un segon pis separat amb el cafè. El vapor ha pogut travessar la taronja sense mesclar-se amb el cafè extraient-ne completament l'aroma. Aquest s'ha desprès en quant han sortit les primeres gotes de cafè aromatitzar a la taronja.



diumenge, 17 d’abril del 2011

Café Zero, Capisci solo se lo provi!

Tornant d'unes petites vacances per Holanda i Alemanya hem parat a una gasolinera Total a menjar alguna cosa. Òbviament un no n'espera res d'aquestes parades, no més que restaurar-se i poder seguir el camí el més aviat millor. A l'hora del cafè un es sent confrontat a escollir entre tots els cafès, a quin pitjor, que solen escopir les màquines impersonals posades en renglera per mantenir el personal despert i reduir el nombre d'accidents. Després d'haver mirat i remirat com indicar que no vull sucre..., i haver seleccionat un espresso observo resignat com surt un fil de líquid negre i tot seguit un super raig d'aigua mig sospitosa. El resultat, ja el coneixeu: un cafè més llarg que un americà que no té gust de res però que crema la llengua i deixa el paladar insensible durant unes quantes hores. Amb tot això em giro i què veig? Veieu la foto (perdoneu la qualitat però ni el meu telèfon fa fotos sensacionals ni la llum acompanyava):

 M'acosto i llegeixo: "Un untuós cafè glaçat amb cristalls de gelat refrescants. Deixeu-vos seduir...", i tres propostes: Espresso, Cappuccino, Mocaccino. Amb lletra més petita, sota l'Espresso, indica: "Cafè glaçat espresso a l'aroma intens amb cristalls de gel refrescants i un núvol de llet".

Sembla que es pren amb palleta. Imagino immediatament que es deu tractar d'una espècie de granissat de cafè i em dic que segur que és millor que el cafè que m'ha servit la màquina. N'agafo un. La palleta es troba en un dels laterals del mostrador, no gens evident per qui no ho coneix tenint en compte que és de color marró fosc i passa molt desapercebuda. 2'75 Euros. Pago.

Retiro la tapa de plàstic. Després la protecció. Només obrir-lo em sorprèn la textura cremosa, amb una mica de cacao (o al menys això sembla) i uns cristalls de sucre. La palleta té un costat en forma de cullera. Provo primer una mica costat collera..., deliciós. Cremós, gustós, una mica ensucrat a la superfície i puntualment uns petits cristalls que li donen textura i refresquen. Costat palla, els cristalls pugen igual que tota la resta. Millor que els granissats que acaben sempre amb un bloc de gel que ens el mengem només per fer durar una mica més la ficció del què ha estat el granissat. No cal dir que el Café Zero cal aspirar-lo amb ganes perquè és prou cremós, però l'esforç val la pena. He de dir que ven aviat torno costat cullera i me l'acabo sense deixar-ne una gota.

No sé com deuen ser els dos altres, el Capuccino i el Mocaccino. Però si en torno a trobar els provaré sense pensar-m'ho dues vegades. Això suposant que en trobi per França o a Espanya la propera vegada que hi vagi. 


Buscant per internet només he trobat la pàgina oficial italiana i el video d'anunci que es troba a YouTube:




Si en teniu ocasió proveu el nou Café Zero! Com diu l'eslògan: Capisci solo se lo provi!

dijous, 7 d’abril del 2011

Rissoto amb carxofes


El rissoto és un plat d'origen italià. La diferència principal amb una paella és doble: per un costat el líquid s'incorpora a poc a poc a mesura que aquest mateix és absorbit per l'arròs i per altra banda es remena constantment perquè el midó es desprengui i quedi cremós.

El rissoto que preparem avui forma part d'aquest plats improvisats i d'última hora. Com veureu és molt senzill i no necessitem gaire més que l'arròs i un caldo. Pel d'avui hem utilitzat aquestes barquetes màgiques de Knorr per anar ràpids (veure entrada a "Merda, i avui què fem?"). Res a veure amb un caldo de veritat. Però quan hi ha pressa poc és bo.

Com avui estàvem en parella, les quantitats són per dos. He estat a punt de fer una conversió ràpida a 4, però finalment m'he dit que en honor als solters, als casats sense fills, als jubilats i tots aquells que són dos a casa, mantindria les quantitats d'origen.

Pel fer rissoto de carxofes per a 2 persones necessiteu:
  • 1 l de caldo (de pollastre o verdures)
  • 2 tasses per expresso d'arròs
  • 1 ceba
  • 1 gra d'all
  • 1 bon raig de vi blanc (jo he utilitzar Palomino Fino de Tio Pepe)
  • 4 carxofes (en conserva si aneu amb pressa)
  • mitja nou de mantega
  • un grapadet de formatge parmigiano

Preparem-lo:

Tallem la ceba i l'all ben petit. No oblideu de treure el germen a l'all. Poseu-ho en una paella i deixeu-ho suar. Hi tirem l'arròs i deixem que s'unti be amb l'oli de la paella i que s'escalfi una mica.


Quan ja porti uns minuts li tirem el raig de vi blan i deixem que s'evapori. A partir d'ara comencem a afegir el caldo, cullerot a cullerot i entre cada un d'ells deixarem que s'absorbeixi mentre remenem suaument l'arròs. Veurem que poc a poc l'arròs es fa més cremós i augmenta de volum. Quan quedi ja dos o tres cullerots de caldo i afegim 2 carxofes tallades en dos i seguim afegint el caldo. Quan haguem acabat el caldo o si veiem que ja el gra és cuit, el retirem del foc.

Afegirem una mitja nou de mantega per acabar-li de donar el punt de cremositat i després un grapadet de formatge parmigiano. Remenem fins que tot quedi ben integrat. Un cop servit podem posar-hi un carxofa partida en dos per decorar.


Bon profit!

dilluns, 4 d’abril del 2011

Una bona iniciativa de cuina japonesa

La revista CUINA amb col·laboració de Cooking i el cuiner del restaurant Topik de Barcelona organitza un curs de cuina japonesa. El curs no es limitarà només a ensenyar a fer sushis. Cada jornada estarà dedicada a una temàtica diferent: pastes, fregits, marinats, peix, etc. Em sembla que és una molt bona iniciativa a difondre. A més fa honor al nom del meu blog!


Jo que des de fa molt temps tinc una certa feblesa per la cuina nipona...

Llàstima que no visc a Barcelona. Si hi visqués ja sé el què faria els dilluns de maig i juny de 8 a 10 del vespre.

Si us és possible, no us ho perdeu.



Com a nota final, us he de recomanar una bona taula. Si us agrada la cuina japonesa ben feta i original i passeu per París aneu al restaurant YANASE al XVème. No us en penedireu.