Ràpid, ràpid! Què fem avui? No hem previst res i ja és la una! Què hi ha a la nevera? Dos pollastres petits? Vinga doncs, pollastre de Diumenge amb el què trobem als armaris de la cuina... Una mica de tomàquet, una mica de ceba pel sofregit. Queden un parell de grans d'all..., també vindran bé. Prunes? S'han acabat! Els pinyons van massa cars i ja no en tenim mai! Però queden panses i anacards, fantàstic segur que faran el fet. Ja ho tenim tot? En tot cas per començar, després veurem si hi afegim res més. Som-hi:
Primer: tu talla els pollastres i fregeix-lo que jo m'ocupo del segon pas. Quan estiguis aparta'l i redueix la quantitat de greix a la cassola si n'hi ha massa.
Segon: el sofregit. Ja tallo jo la ceba i la poso a que s'estovi en el greix que queda a la cassola. L'all? També el sofregirem una mica ben tallat però espera que primer cal que l'obri per treure'n la part germinada. Que per què? Tu vols que et repeteixi tota la tarda? El tomàquet a trossos si és natural o dos o tres cullerades si és de pot: generós però, no! tampoc tant!
Tercer: al balcó sempre hi tinc farigola, agafa'n dos branquetes; ah i porta una fulla de llorer. Avui el toc especial que farà la diferència: una branca de canyella. Tot a l'olla, sí senyor!
Quart: El pollastre? No encara no. Porta una mica de conyac del pare (i que no s'assabenti!). Se l'ha acabat tot? Tira mà del brandi abans no torni. Ja sembla que s'ha evaporat tot...
Quint: Ara sí és l'hora del pollastre. Mulla'l que gairebé el cobreixi. Espera, calenta l'aigua primer que li tirarem un "Cacito de caldo Vegetal Knorr" (visca la propaganda gratuïta!). Ara ja pots mullar el pollastre. No t'oblidis les panses i els anacards. Un bon grapat de cada.
Quanta estona el deixem fer xup-xup? Segons l'hora que sigui... Nens no sigueu pesats, ja sé que teniu gana! Vinga deu minuts el temps de coure una mica de pasta per acompanyar.
Ja està? Queda una mica caldós, no et sembla? Tira-hi una mica de farina i ho arreglem en un "pis-pas". Ostres, potser ens hem passat. No passa res, una mica d'aigua i així hi haurà més suc.
La millor cuina és aquesta, la improvisada. I què bo que ha sortit, no et sembla? La canyella i el brandi l'han fet especial de Diumenge!
Jajajajaajaa, molt bo si senyor, molt bo, com m´has fet rieur, és al detall el que ens passa a tots alguna vegada.
ResponEliminaHa estat un plaer venir a visitar-te, llegir i veure que sense cap mena de dubte les improvisacions surten de conya, nom´ñes cla veure la cassola de pollastre,.
Moltes gràcies per al visita i fins molt aviat, de moment vaig a tafanejar les teves improvisacions.
Salud
Saludos Joan, gracias por tu visita a mi blog y en justa correspondencia me adhiero al tuyo, en mi blog te he contestado en el Valenciano que se habla en mi pueblo, péro al escribirlo me hago un lio, por tanto te hablo aqui, en castellá, bueno de momento te diré que tienes cómo a amig@s a grandes cocinir@s, por ejemplo a Mai, gran cocinera y una persona extraordinaria, jó no arribe a exa altura pero o intente.......abraçades paco
ResponEliminaHola Joan!
ResponEliminaMoltes gràcies per deixar-nos un comentari a Olleta de verdures! Ens va fer molta il·lusió, entre altres coses perquè ens ha permès descobrir el teu bloc!
Per cert, si no et fa res l'inclourem a la gastrosfera.cat, l'apartat del bloc on incloem tots els blocs de cuina en català que coneixem...
Per cert, m'encaten aquestes receptes fetes de pressa i amb el què téns a ma. Nosaltres en diem receptes "pim pam pum". Aquest pollastres, per cert, també és ben espectacular!
Salut!
Esta receta me ha cautivado.
ResponEliminaEstamos descubriendo un blog bien interesante.
Un abrazo.
Sara
Una magnífica recepta feta a corre-cuita; a vegades acaben sortint espectaculars, i em sembla que aquest pollastre ha estat una d'aquestes vegades!
ResponEliminaPTNTS
Dolça