Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris unics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris unics. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de juny del 2012

Pizza-Wraps !


Cuinar no és sempre inventar. Inventar ho fan ben pocs. Cuinar és més aviat variar. Girar entorn els productes, treballar-los diferentment. Associar-los i dissociar-los. Combinar-los altrament. Aquest és el treball de base, sigui per fer un arròs de peix d'Arenys o simplement una pizza casolana. En el cuinar hi ha una part d'art, de creació. Un art efímer i del qual no en queda més que un record o una sensació. Com un pintor que treballa el paisatge o un escultor que treballa la figura, el cuiner treballa la carn o el peix, l'arròs o les verdures de temporada.

Preneu si no el cas de la pizza casolana. A la base no te cap secret: farina, aigua, oli i sal, tomàquet i formatge i després a gust d'artista, a gust del moment. La pizza es pot declinar en mini-pizza per presentar en una degustació o en un aperitiu. Podem donar-li més consistència a les puntes enrotllant-les sobre si mateixes de forma que faci un crostó d'aquells que agrada a molts, com el presentat a Pizza i cava. Podem també fer una pizza per emportar d'excursió com si fos una Pizza-baguette. Partint de la idea de la pizza-baguette i farcint-la amb la carn d'uns canelons podem fer els pizzallonis gratinats.

Sempre amb la idea de fer una pizza que es pugui agafar amb els dits podem preparar un Wrap de pizza o Pizza-wrap.

Agafeu unes quantes bases de wrap dels que s'utilitzen per fer burritos o tortillas. Utilitzeu-los com si fos la massa de la pizza. Prepareu la vostra pizza favorita però sense carregar-la massa i passeu-la uns minuts al forn. Quan el formatge hagi fos enrotlleu-los i feu-ne wraps. Els podreu menjar calents o freds, a casa o al carrer. A nosaltres ens va servir de sopar entorn una bona pel·lícula. A cadascú de trobar el seu punt d'inspiració per personalitzar-les i trobar el moment adequat per degustar aquestes fantàstiques Pizza-wraps!



dimecres, 22 de febrer del 2012

Després de la Pizza baguette els pizzallonis gratinats!

Que què són els Pizzallonis? Els Pizzallonis són el resultat de mesclar el concepte Pizza amb el dels cannellonis. També n'hi podríem dir pizzalons (per allò dels canelons), però..., no sona tant bé. En tot cas els Pizzalons o Pizzallonis tenen aquesta pinta:


No, efectivament no m'atreviré a dir que això de fer Pizzallonis és cosa fàcil, que es fa en dos segons, en un pis-pas i totes aquelles coses que solem dir el que pugem receptes a blogs i que creiem que així animem a la gent a provar-ho, o en tot cas, a pensar que algun dia potser ho provaran. Alguns fins i tot arriben a convèncer a si mateixos. Aquest cop, no. Jo no us ho diré. Si us haig de ser sincer no se m'hauria passat mai pel cap posar-me a fer massa per canelons per acabar fent una Pizza. I mai se'm passaria pel cap aconsellar a algú de fer-ho. Les coses com són.

Espero que us hagi quedat ben clar: oblideu fer Pizzallonis!

Un cop dit això crec que cal que em justifiqui (una mica només, però). No sigui que algú em prengui per un tocat de l'ala. El cas és que l'altre dia a casa em van preguntar: "què és aquest tàper que porta mesos al congelador?" I després de mirar-lo i remirar-lo unes quantes vegades i passant mentalment tots els plats que hem fet durant les últimes setmanes no queia en el que podia ser. I finalment vaig tenir una il·luminació: vaig veure a la Carme Ruscalleda repetint una i una altra vegada, amb la seva simpatia habitual: "penseu que un congelat no és etern". Ondia tu, els canelons de la Carme! Poc els hi ha faltat per entrar a l'eternitat, aquests. Resposta ràpida: "demà els utilitzarem per la pizza!". Tema resolt. De moment... Tota una nit gairebé d'insomni pensant com incorporar la massa del canelons a una Pizza. I tant simple que era la resposta...

Farem canelons però canviant la pasta italiana d'aquests per la massa de la Pizza. Tot simplement. Tant senzill que fins i tot els petits ho poden fer.




Obvio aquí com fer el rostit a 200º, 170ºC i 150ºC durant 45, 30 i 30 minuts. Si voleu els detalls ho trobareu a la recepta del canelons. La beixamel de la Carme (imbatible!) és una recepta que encara us dec. Prometo donar-la aviat.


En tot cas les imatges parlen més que mil paraules i com que cada cop que començo un nou post em dic que aquest cop serà curt, acabaré aquí sense més. Si algun torrat s'hi vol llençar segur que se'n sortirà. 


I com diuen alguns..., àpali!


dissabte, 21 de gener del 2012

Divendres: Pizza-baguette

Divendres, ja ho he dit altres vegades, a casa fem una pijama party. Excepcionalment sopem amb les nenes davant la tele mentre veiem una pel·lícula. El pijama, per sort, només se'l posen elles. Nosaltres n'hem quedat, finalment, exempts.

Si en tinc ganes, arribant a casa, preparo una pizza. Al principi la massa la compràvem fresca, però darrerament m'agrada preparar-la jo. Es tant fàcil que sembla mentida que no hi hagi més gent que la prepari. 

Per sort o per desgràcia, la massa queda sempre una mica irregular i sobresurt pels costats. En aquest cas queda molt bé enrotllar-la una mica. Un cop cuita queda com les pizzes de pizzeria amb un crostó a tot el voltant. Com que a casa agrada molt ara ja intento que sobresurti sempre una mica i aconseguir així un bon crostó ben cruixent.

Avui portava de cap portar el concepte del crostó al limit. La idea era fer una pizza on tot fos crostó. Per altra banda les meves filles tenen un gran record d'una pizza-baguette que ens van servir en un "chiringuito" a Alsàcia. No tenia res d'especial: un tros de barra de pa obert pel mig i gratinat al forn amb els ingredients habituals de la pizza. Quan he dit a casa que avui menjaríem pizza-baguette ja m'he guanyat un bon vot de confiança. Però he de dir que el resultat ha estat a l'alçada de les expectatives i no ha decebut a ningú. 

Quatre indicacions ràpides per preparar les pizza-baguette: un cop preparada la massa, en fem boles d'uns 50 grams. Amb el corró les aplanem fins que agafin una forma més o menys rectangular d'uns 20 cm per 15 cm. Les pintem amb una mica de salsa de tomàquet. A uns 5 cm de la part baixa i posem els ingredients que ens vinguin més de gust tot al llarg (pernil, olives i frankfurt o bé carbassó, xampinyons, porro tot passat per una mica per la paella, etc). Cobrim tota la superfície de formatge ratllat. Abatem la part baixa cap al centre. Després acabem d'enrotllar la pizza com si féssim un caneló. Tanquem les puntes, pintem amb una mica de tomàquet i hi donem un toc final de formatge. 

diumenge, 18 de desembre del 2011

Pizza i Cava

Fa uns dies, mentre donava un volt per les pàgines del diari Ara, vaig topar amb un d'aquests mini-vídeos fet per l'Empar Moliner, una periodista escriptora que, segons puc llegir a la viquipèdia, "es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat". Un vídeo, tot sigui dit, una mica d'estar per casa, en què l'Empar ens introdueix al món del cava donant resposta, a la seva manera, a les preguntes més habituals. Diguem-ho tot seguit: si es tractés d'un programa llarg a la TV segurament hauria canviat ràpidament d'emissió. Per sort el vídeo té la gràcia de no durar més de 5 minuts i la meva curiositat va poder més que no pas ella.

Aquest vídeo forma part de l'estratègia per fomentar "Ara, els nostres vins", un nou intent de diversificació del diari Ara aprofitant la tirada que avui dia té el món del bon viure. Diguem que és un bon intent doncs té una doble virtut:  no només dóna una diversificació que va més enllà dels suplements dominicals de fa 20 anys, les culleretes de can Barça d'en fa una mica menys, o la venta de ordinadors, TV plans, càmeres o tabletes més recents, a més a més fomenta els vins catalans amb una mostra, no sé si representativa però si més no exhaustiva, de les denominacions d'origen (DO) sobre el territori català. 

www.elsnostresvins.cat proposa uns 25 vins que cobreixen 12 denominacions d'origen catalanes. Una bona meitat són negres, la resta rosats, blancs i caves. "Ara, els nostres vins" proposa actualment una caixa amb una ampolla de cada denominació d'origen. Estic pensant que o bé el meu compte és incorrecte o podrien proposar una altra caixa amb les altres 12 ampolles. Cal esperar que la selecció sigui bona. N'estic segur. Si queda algun dubte el millor serà fer la prova.

Tornant a l'Empar Moliner i al seu vídeo sobre el cava, jo no us recomanaria, com fa ella, esmorzar amb cava. Però sí és cert que el cava es pot prendre en moltes ocasions i que no cal esperar les grans festes de Nadal per obrir una ampolla. Podeu perfectament acompanyar un sopar de divendres com vaig fer jo. I aquest divendres, com molts d'altres a casa, tocava menjar pizza. Així que divendres va ser Pizza i Cava i va estar molt, però que molt bé. Proveu-ho.

Si dubteu quin cava comprar ara ja sabeu on podeu trobar una petita selecció. Jo em quedo amb el 1+1=3 Pinot Noir Brut Nature perquè és rosat i pels aromes florals de gessamí.

dissabte, 16 de juliol del 2011

Gall salsa misso i soja

Després del fetge, avui ha tocat gall. Anem baixant el contingut del congelador. 

Anava a preparar la recepta de gall (coq au vin) que ja he fet alguna altra vagada, quan m'he adonat que era massa tard, que calia haver marinat el gall tota la nit. Així que he hagut de passar al pla B. El pla B..., no hi havia pla B, així que he aplicat el pla C, el de la improvisació. I com sempre els plans C solen ser els que surten millor, aquest no n'ha fet excepció.

A l'olla a pressió..., que no en teniu...?, un altre dia en parlem de l'olla a pressió i de si tenir-ne o no... Però es que encara hi ha algú que no en tingui?! En fi, com deia, a l'olla a pressió, poseu-hi el gall amb una mica d'oli calent (jo hi afegeixo una mica de greix d'oca..., ja coneixeu la meva debilitat per aquest greix). Fregiu-lo una mica, mentre peleu una o dues cebes que les tallareu a trossos i les hi tirareu. Ara obriu la nevera i mireu quines restes teniu. A casa hi he trobat un tros arrossinat de cansalada, un pot obert amb un cul d'olives verdes, uns xampinyons mig tous però que encara guardaven la dignitat, un pot de melmelada ple de misso de la darrera vegada que vaig preparar el salmó, sesam, misso i teriyaqki... Misso al gall? Hi com quedaria, m'he preguntat... Per conèixer la resposta el millor: tot a l'olla. Després hi he afegit un raig de salsa de soja per completar el toc oriental i una mica de farina per espessir el suc. Una mica d'aigua per cobrir el gall. Tapat. Pressió al 2 o posició carn. 37 minuts, ni més ni menys. 

Mentre el gall es feia he anat a comprar i al tornar només ha calgut treure el gall, les olives, la ceba i el xampinyons per poder reduir una mica la salsa i espessir-la al punt. 

El resultat visual podeu jutjar vosaltres mateixos. El gustatiu..., si em voleu creure, estava ka-ti-kagas (perdó per l'expressió, però a casa ha estat unanim). I és que el misso és molt, però que molt gustós. 





P.S. Les patates també les hem acabades!

Us deixo tranquils unes setmanes, me'n vaig de vacances!

divendres, 15 de juliol del 2011

Fetge desglaçat amb licor de préssec

Fa setmanes que teniem dos trossos de fetge al congelador que no trobàvem el moment de preparar. Aquesta setmana hem estat liquidant tot el que hem pogut per deixar el menys possible durant les vacances que ja s'anuncien. Finalment no hi ha hagut escapatòria. Ha estat el torn del fetge.

De petit, a casa, la meva mare feia fetge de tant en tant. A mi sempre m'havia atret perquè un cop fregit sempre queda torradet i m'entrava pels ulls. Però un cop a la boca no podia suportar la seva textura. Per sort els gustos canvien amb el temps i ara ja m'agrada.No deixa de ser que la meva única referència és el fetge a la veneciana que preparen els restaurant italians de vora la feina; és un fetge preparat amb ceba, més aviat dolç. D'aquí la idea de preparar-lo amb el licor de préssec. 

L'elaboració és relativament facil: es fregeixen els trossos de fetge en una paella amb una mica d'oli. Els francesos sempre et pregunten si el vols rosé, és a dir ni massa cru, ni massa cuit. Un cop al punt, es retiren. A la mateixa paella es treu l'excés de greix i s'hi tiren uns quants xampinyons tallats lamines. Si deixen anar aigua, deixem que s'evapori. Quan ja son cuits i tirem un bon raig de licor de préssec (aquí es tracta de tenir imaginació i utilitzar el que es tingui més a ma). Deixem que s'evapori. Acabem per tirar-hi un raig de crema de llet. Remanem perquè agafi el gust de tot plegat i ja ho podem treure del foc.  

Pels qui tinguin interès, aquesta és la tècnica del desglaçat i es pot aplicar a tot tipus de fregits en paella. Els millors resultats els tindreu per animar un bistec avorrit i tísic, d'aquells que no ve gens de gust menjar. 

dissabte, 28 de maig del 2011

Qui diu que la ƒideuà porta feina?

Les coses clares. Aquest no és un plat del cap de setmana. Vull dir que no és un plat fet aquest cap de setmana. Però com que ara tinc una mica de temps per escriure i el dinar d'avui no era res de l'altre món, he recuperat la foto de la ƒideuà que vàrem fer fa unes setmanes. En tot cas, ja val per el que us volia explicar: qui ha dit que la ƒideuà porta feina?

És evident que en porta menys una truita a la francesa o un ou ferrat i que segons com un ou ferrat pot estar més bo que una ƒideuà; tot depèn del moment en què un se'l mengi i del pa que tingui per sucar. Però del pa i de l'ou ferrat ja en parlarem una altre dia.

Fixeu-vos bé en aquesta ƒideuà. No és una ƒideuà de restaurant, no és per un cap concurs de cuina. No surt de cap programa de tele-realitat d'aquests que estan tant de moda (almenys aquí a França però imagino que per tot arreu és el mateix...). Aquesta es la meva ƒideuà, la que mengem a casa. Senzilla i ràpida de fer. Per tal que tingui un bon sabor, assegurau-vos que al menys dos productes siguin frescos. Pecat!!! Diran alguns fonamentalistes... Heretgia!!!! Diran altres. Què voleu que us digui. Avui dia això d'anar a mercat i comprar-ho tot fresc queda per les grans ocasiones, per quan venen visites i hem de quedar bé. En aquest punt, sé que he perdut la meitat dels lectors, però si queda algú, seguim. Com us anava dient procureu que hi hagi algun producte fresc. En aquest cas hi havia una mica de peix blanc i el sofregit fet a casa. Les gambes eren congelades però no cuites, els musclos i el calamar eren d'una mescla ja congelada.

Per 5 persones (dos adults i tres nens):
  • pel sofregit: dos tomàquets, una ceba grossa, dos grans d'all
  • pel caldo: una barqueta de gelatina de caldo Knorr de verdures (ara ja he perdut els poc lectors que quedaven. Només quedem els realistes. Els que toquem de peus a terra!)
  • una mica de calamar, musclos i uns bons llagostins
  • fideus (ho sento els fideus els tiro a ull. El primer cop en posaràs massa. El segon et quedaràs curt i el tercer ja hauràs afinat l'ull)
Jo començo sempre per fregir els llagostins. Després la ceba, l'all ben tallat i el tomàquet. Finalment el calamar que a vegades deixa anar massa aigua. Els llagostins és cosa de posar-los banda i banda que canviïn de color (per cert, la primera vegada que vaig veure que els llagostins eren grisos quan són crus i taronges en quan els poses en oli calent,  vaig al·lucinar, tenia aleshores 25 anys...). Un cop prenen color els deixes dos minuts i els treus. El peix millor passar-lo per la paella amb els llagostins. El sofregit: començant per la seva i l'all, després el tomàquet sense pell i tallats a trossos. Afegim el calamar i els musclos. Quan ja és tou i que el sofregit comença a enfosquir, jo afegeixo la gelatina del caldo que m'agrada que caramel·litzi una mica. Finalment l'aigua bullint i els fideus que coguin el temps que els pertoca. Uns minuts abans que el caldo comenci a desaparèixer, tornem a posar-hi el peix i els llagostins i acabem de coure-ho tot junt.

Us sembla complicat? Potser perquè hi ha unes quantes etapes, però us assegur-ho que no és més complicat que fer uns macarrons.

Bon profit!

dijous, 19 de maig del 2011

Salmó sèsam, misso i teriyaki

Una altre d'aquests plats improvisats ràpids i bons alhora.

A casa el salmó sempre el fem al forn. Personalment em molesta molt tot l'oli que agafa quan es fregeix. Vaig descobrir el salmó preparat al forn en un petit restaurant de París (Au tour du mont) d'aquests que hi vas perquè el coneixes, fora de circuits i zones turístiques. En aquest cas és prop de la feina i solíem anar un cop per setmana perquè el peix és fresc, portat directament de Rungis de matinada. El propietari i cuiner l'ha preparat sempre al forn no massa cuit amb una mica de fonoll confitat. Des d'aleshores és així com el preparem a casa.

Si alguna vegada volem sortir del normal el fem marinar una hora abans en una salsa yakitori japonesa. Quan el passes al forn després de marinar, la salsa forma una petita capa caramel·litzada que li dona un sabor molt gustós.

Diumenge em vaig despistar i quan vaig voler marinar el salmó, aquest ja estava al forn i gairebé cuit. Així que vaig haver d'improvisar una d'aquestes solucions de dit i fet: una mica de pasta misso de la que s'utilitza per fer la sopa (aquí la venen en botigues de productes biològics) i una mica de teriyaki, tot plegat posat uns minuts al foc just per reduir-la i fer-ne una salsa per untar-ne els lloms de salmó ja cuits. Uns quants granets de sèsam torrats al moment per escampar-los per sobre i llestos.  




Per tot el que són productes japonesos podeu trobar-los a Barcelona a Tokyo-Ya al carrer Girona o per Internet a través la seva web.

diumenge, 1 de maig del 2011

Galtes de vedella rostida

Fa uns dies mirant alguns blogs de cuina que segueixo vaig trobar a ciunar és generós una recepta de galtes de vedella rostida amb vi ranci. Aquest és el tipus de recepta que més m'agrada, les de cocció lenta i llarga, les de xup-xup. Moltes vegades veiem receptes en llibres, revistes o blogs i ens diem que ho farem i al final tot queda en una salivera momentània. Aquest cop la cosa ha anat una mica més enllà i la salivera ha arribat a taula.

Com molt bé diu el blog ciunar és generós les galtes no són fàcils de trobar. Després de fer la ronda dels meus carnissers habituals sense massa èxit un d'ells em va suggerir passar pel mercat diumenge a cal triper. No hi havia pensat però efectivament ell en tenia. La dona del triper em va donar dos consells: agafar-ne 6 per 5 persones doncs les galtes perden pes al llarg de la cocció i el segon consell va ser verificar la cocció al cap de 1h30 i no deixar-les coure més de 2h. Al final les he deixades 1h30 perquè els de casa tenien gana i estaven impacients.

Respecte a la recepte de ciunar és generós no he introduït gaire canvis. Només el vi ranci (no en tenia) per Manzanilla i com ja he dit les he deixat coure 1h30 en comptes de 3h. Segons el triper una cocció de 3h hauria deixat les galtes com bullides... En tot cas 1h30 ha estat suficient: la carn estava cuita i era melosa i ha agradat molt a tothom.

Per qui no vulgui consultar la recepta original així és com es preparen:



Salpebrar les galtes i enrossir-les. Apartar-les. Sofregir dues cebes (jo he utilitzar dos de la mida d'un ou i 3 escalunyes petites que em quedaven) 2 tomàquets pelats i tallats petits i una dotzena de grans d'alls. Afegir-hi un bas de vi i dos de caldo de bou, una fulla de llorer i una branqueta de romaní. Tornar-hi a posar les galtes i deixar-ho coure tapat i a foc baix el temps indicat. Un cop acabada la cocció passar el suc per un xinès i fer-ne una salsa fina. Servir-ho amb patates, pasta o arròs.

Boníssim. Gràcies a ciunar és generós!

dijous, 7 d’abril del 2011

Rissoto amb carxofes


El rissoto és un plat d'origen italià. La diferència principal amb una paella és doble: per un costat el líquid s'incorpora a poc a poc a mesura que aquest mateix és absorbit per l'arròs i per altra banda es remena constantment perquè el midó es desprengui i quedi cremós.

El rissoto que preparem avui forma part d'aquest plats improvisats i d'última hora. Com veureu és molt senzill i no necessitem gaire més que l'arròs i un caldo. Pel d'avui hem utilitzat aquestes barquetes màgiques de Knorr per anar ràpids (veure entrada a "Merda, i avui què fem?"). Res a veure amb un caldo de veritat. Però quan hi ha pressa poc és bo.

Com avui estàvem en parella, les quantitats són per dos. He estat a punt de fer una conversió ràpida a 4, però finalment m'he dit que en honor als solters, als casats sense fills, als jubilats i tots aquells que són dos a casa, mantindria les quantitats d'origen.

Pel fer rissoto de carxofes per a 2 persones necessiteu:
  • 1 l de caldo (de pollastre o verdures)
  • 2 tasses per expresso d'arròs
  • 1 ceba
  • 1 gra d'all
  • 1 bon raig de vi blanc (jo he utilitzar Palomino Fino de Tio Pepe)
  • 4 carxofes (en conserva si aneu amb pressa)
  • mitja nou de mantega
  • un grapadet de formatge parmigiano

Preparem-lo:

Tallem la ceba i l'all ben petit. No oblideu de treure el germen a l'all. Poseu-ho en una paella i deixeu-ho suar. Hi tirem l'arròs i deixem que s'unti be amb l'oli de la paella i que s'escalfi una mica.


Quan ja porti uns minuts li tirem el raig de vi blan i deixem que s'evapori. A partir d'ara comencem a afegir el caldo, cullerot a cullerot i entre cada un d'ells deixarem que s'absorbeixi mentre remenem suaument l'arròs. Veurem que poc a poc l'arròs es fa més cremós i augmenta de volum. Quan quedi ja dos o tres cullerots de caldo i afegim 2 carxofes tallades en dos i seguim afegint el caldo. Quan haguem acabat el caldo o si veiem que ja el gra és cuit, el retirem del foc.

Afegirem una mitja nou de mantega per acabar-li de donar el punt de cremositat i després un grapadet de formatge parmigiano. Remenem fins que tot quedi ben integrat. Un cop servit podem posar-hi un carxofa partida en dos per decorar.


Bon profit!

diumenge, 27 de març del 2011

Merda, i avui què fem?

Ràpid, ràpid! Què fem avui? No hem previst res i ja és la una! Què hi ha a la nevera? Dos pollastres petits? Vinga doncs, pollastre de Diumenge amb el què trobem als armaris de la cuina... Una mica de tomàquet, una mica de ceba pel sofregit. Queden un parell de grans d'all..., també vindran bé. Prunes? S'han acabat! Els pinyons van massa cars i ja no en tenim mai! Però queden panses i anacards, fantàstic segur que faran el fet. 

Ja ho tenim tot? En tot cas per començar, després veurem si hi afegim res més. Som-hi:

Primer: tu talla els pollastres i fregeix-lo que jo m'ocupo del segon pas. Quan estiguis aparta'l i redueix la quantitat de greix a la cassola si n'hi ha massa.

Segon: el sofregit. Ja tallo jo la ceba i la poso a que s'estovi en el greix que queda a la cassola. L'all? També el sofregirem una mica ben tallat però espera que primer cal que l'obri per treure'n la part germinada. Que per què? Tu vols que et repeteixi tota la tarda? El tomàquet a trossos si és natural o dos o tres cullerades si és de pot: generós però, no! tampoc tant!

Tercer: al balcó sempre hi tinc farigola, agafa'n dos branquetes; ah i porta una fulla de llorer. Avui el toc especial que farà la diferència: una branca de canyella. Tot a l'olla, sí senyor!

Quart: El pollastre? No encara no. Porta una mica de conyac del pare (i que no s'assabenti!). Se l'ha acabat tot? Tira mà del brandi abans no torni. Ja sembla que s'ha evaporat tot...

Quint: Ara sí és l'hora del pollastre. Mulla'l que gairebé el cobreixi. Espera, calenta l'aigua primer que li tirarem un "Cacito de caldo Vegetal Knorr" (visca la propaganda gratuïta!). Ara ja pots mullar el pollastre. No t'oblidis les panses i els anacards. Un bon grapat de cada.

Quanta estona el deixem fer xup-xup? Segons l'hora que sigui... Nens no sigueu pesats, ja sé que teniu gana! Vinga deu minuts el temps de coure una mica de pasta per acompanyar. 

Ja està? Queda una mica caldós, no et sembla? Tira-hi una mica de farina i ho arreglem en un "pis-pas". Ostres, potser ens hem passat. No passa res, una mica d'aigua i així hi haurà més suc.



La millor cuina és aquesta, la improvisada.  I què bo que ha sortit, no et sembla? La canyella i el brandi l'han fet especial de Diumenge!

divendres, 25 de març del 2011

Santi Santamaria entre llibres i fogons

"Quan un està sol estima les coses. Perquè les coses tenen una claror que no depèn del sol i que és com la claredat dels camins que menen a un poble, a un alzinar, anc que cap viatger no vagi al poble ni a l'alzina" ["El mar" de Blai Bonet, 1958]


Aquest text forma part del fragment seleccionat per acompanyar la recepta de "Mongetes del ganxet saltades amb popets" al llibre Santi Santamaria entre llibres i fogons. No crec que fos escollit per en Santi directament però trobo que és molt oportú. Santi estimava la cuina i donava aquesta claredat d'aquest camí que és la cuina que mena al nostre poble.

En honor a aquest gran cuiner, us recomano, que proveu aquest plat ben fàcil i que val molt la pena.

Per preparar les Mongetes del ganxet saltades amb popets necessitareu:

  • 200 g de mongetes bullides [o de pot]
  • 300 g de popets [o calamarsons]
  • 50 g de cansalada en daus
  • 1 pebrot
  • 1 carbassó
  • 1 pastanaga
  • 1 all tendre
  • oli, pebre vermell, julivert picat

Preparació

Talleu totes les verduretes i fregiu-les. Talleu els popets i fregiu-los també utilitzant una altra paella. Salteu les mongetes amb la cansalada. Barregeu les verdures amb les mongetes i els popets. Acabeu amanint el plat amb una barreja d'oli, pebre vermell i julivert.

Bon profit, i gràcies Santi per tots aquests plats deliciosos que ens as llegat!

dijous, 24 de febrer del 2011

Bou Stroganoff

Últimament els bistecs i entrecots no vénen massa de gust. Si a sobre hi ha nens pel mig, la carn o està dura o es queda gelada en un tres i no res. Què fer d'aquells bistecs congelats des de fa setmanes, potser mesos? Eus aquí una bona solució: bou Stragonoff.

Aquesta recepta d'origen rus es prepara amb trossos de carn tallats ben petits i cuits en un suc a base de crema de llet. La clau és preparar-la en quantitats relativament petites. Si el prepareu per quatre persones és important fregir la carn en poques quantitats i amb la paella o la cassola ben calenta per tal que quedi ben fregida i no escaldada.L'altre punt a tenir en compte és de fregir la carn immediatament després de passar-la per la farina. Si la deixeu reposar l'aigua de la carn humiteja la farina i els trossos de carn s'enganxen els uns als altres.

Ingredients per a 4 persones:
  • 3-4 bistecs o rumstecs d'un gruix d'un centímetre 
  • 3 c.s. de farina
  • pebre vermell
  • oli i mantega
  • 1 ceba
  • 1 gra d'all
  • un bon grapat de xampinyons
  • 1 raig de suc de llimona
  • 1 raig de vi negre
  • 1 c.s. de puré de tomàquet
  • 20-30 ml de crema de llet
Preparació

La carn cal tallar-la en bastonets de 4cm de llarg i de 3mm de gruix. Per tallar-la així el millor és fer-ho quan encara està una mica congelada. Si no l'heu congelat la podeu posar al congelador uns 20 minuts; agafarà el punt just de textura per poder-la tallar sense problema. Saleu la carn.

En una bossa de congelats ficar-hi la farina i el pebre vermell. Mesclar i afegir-hi la carn. Tancar la bossa i sacsejar-la perquè la farina embolcalli bé la carn. Treure-la i fregir-la immediatament en oli calent. Si amb l'oli hi poseu una mica de mantega la carn quedarà més rossa. Si n'esteu preparant per més de 2 persones, repetiu aquest procés vàries vegades. A cada vegada retireu la carn un cop fregida. 

Amb la paella buida, sofregiu la ceba i l'all. Afegiu-hi els xampinyons i deixeu-los daurar una estona. Afegiu-hi la carn i, quan torni a agafar temperatura, ruixar-ho amb el suc de llimona i el raig de vi. Haurà de coure uns 5 minuts.

Abans de servir escalfeu la carn amb el puré de tomàquet i la crema de llet. N'hi ha d'haver suficient perquè quedi prou suc. La carn la podeu preparar el dia abans, però deixeu aquesta última etapa pel moment d'escalfar-la just abans de servir. 

Podeu acompanyar-ho amb una mica de pasta petita o de blat com podeu veure a la foto.

Que vagi de gust!

dimecres, 10 de novembre del 2010

Curry de vedella

Ja coneixeu la meva passió pels curris. Aquí teniu la recepta de base. Podeu canviar la vedella per pollastre o per xai. La única diferència serà el temps de cocció. En el cas del xai us recomano a més posar-hi canyella.

Necessiteu:

  • 1 ceba
  • 2 alls
  • 1 tros de gingebre
  • pasta de curry Madras
  • llet de coco
  • 4 tomàquets
  • xampinyons de París (si són fescos molt millor)
  • la carn (vedella, pollastre, xai, etc.)
Per la preparació millor veure el vídeo (4 minuts). 



La base del curry es sempre la mateixa: sofregir la ceba i deixar-la daurar una mica, afegir-hi l'all i el gingebre. Passats dos minuts afegir-hi la pasta de curry i deixar que deixi anar tot l'aroma. Afegir-hi la carn, el caldo o aigua o directament la llet de coco, el tomàquet i deixar-ho coure el temps necessari segons el tipus de carn. Si la salsa no ha espessit prou, acabar la cocció al descobert.

Si utilitzeu xai, proveu d'afegir-hi un parell de bastons de canyella durant la cocció que en aquest cas serà llarga. Compteu una hora, hora i mitja. 

dijous, 21 d’octubre del 2010

Caldos de peix i mongetes a l'estil Santamaria

Un plat inspirat d'una recepta del Santi Santamaria ("El gust de la salut"). Un tall de peix blanc sobre un llit de mongetes caldoses preparades de la següent manera:

Sofregiu una ceba fins que quedi tova. Mulleu-la amb un raig de Fino o vi blanc sec. Deixeu que evapori tot el liquid. Afegiu les mongetes (de pot) i cobriu-les amb un caldo de verdures. Deixeu coure una estona. Afegiu una mica de bacó a daus. El peix el podeu preparar al vapor o al forn. Quan estigui ben cuit munteu el plat i serviu.

A França venen mongetes cuites en greix d'oca. Això li dóna un gust espacial, molt subtil. Si no en trobeu, podeu sofregir la ceba amb una mica de greix d'oca que tindrà el mateix efecte. Si no en trobeu no cal trencar-s'hi la closca. 

Unes notes sobre el greix d'oca

Com els ànecs i les oques són tan apreciades en aquest país, és fàcil trobar-lo a les botigues i supermercats. La seva utilització no és molt habitual però sí comú. Se sol dir que es un greix prou saludable, tot i que no crec que sigui tan bo com l'oli d'oliva. Segons McGee (La Cocina y los alimentos) és un greix menys saturat que el de porc. Segons la guia nutricional DUKAN, el greix d'oca "seria protectora pel cor" (atenció a l'ús del condicional) però a evitar per la influència en els processos cancerígens. Sembla doncs que és millor que la llar de porc però pitjor que l'oli d'oliva.