El rissoto és un plat d'origen italià. La diferència principal amb una paella és doble: per un costat el líquid s'incorpora a poc a poc a mesura que aquest mateix és absorbit per l'arròs i per altra banda es remena constantment perquè el midó es desprengui i quedi cremós.
El rissoto que preparem avui forma part d'aquest plats improvisats i d'última hora. Com veureu és molt senzill i no necessitem gaire més que l'arròs i un caldo. Pel d'avui hem utilitzat aquestes barquetes màgiques de Knorr per anar ràpids (veure entrada a "Merda, i avui què fem?"). Res a veure amb un caldo de veritat. Però quan hi ha pressa poc és bo.
Com avui estàvem en parella, les quantitats són per dos. He estat a punt de fer una conversió ràpida a 4, però finalment m'he dit que en honor als solters, als casats sense fills, als jubilats i tots aquells que són dos a casa, mantindria les quantitats d'origen.
Pel fer rissoto de carxofes per a 2 persones necessiteu:
- 1 l de caldo (de pollastre o verdures)
- 2 tasses per expresso d'arròs
- 1 ceba
- 1 gra d'all
- 1 bon raig de vi blanc (jo he utilitzar Palomino Fino de Tio Pepe)
- 4 carxofes (en conserva si aneu amb pressa)
- mitja nou de mantega
- un grapadet de formatge parmigiano
Tallem la ceba i l'all ben petit. No oblideu de treure el germen a l'all. Poseu-ho en una paella i deixeu-ho suar. Hi tirem l'arròs i deixem que s'unti be amb l'oli de la paella i que s'escalfi una mica.
Quan ja porti uns minuts li tirem el raig de vi blan i deixem que s'evapori. A partir d'ara comencem a afegir el caldo, cullerot a cullerot i entre cada un d'ells deixarem que s'absorbeixi mentre remenem suaument l'arròs. Veurem que poc a poc l'arròs es fa més cremós i augmenta de volum. Quan quedi ja dos o tres cullerots de caldo i afegim 2 carxofes tallades en dos i seguim afegint el caldo. Quan haguem acabat el caldo o si veiem que ja el gra és cuit, el retirem del foc.
Afegirem una mitja nou de mantega per acabar-li de donar el punt de cremositat i després un grapadet de formatge parmigiano. Remenem fins que tot quedi ben integrat. Un cop servit podem posar-hi un carxofa partida en dos per decorar.
Bon profit!
Muy rico el arroz.
ResponEliminaYo tengo familia en Montpellier (Francia)
Buenísimo el plato !!
ResponEliminaPreguntabas en nuestro blog por la receta del pan.
La encontrarás en la entrada del día 27.02.11 con el título PAN DE CASA.
Un saludo.
Sara
Hola Joan, el risotto es veu esplendorós, encara que mai l´fet, jó soc de paella, peró com te dit avans el téu te una pinta presiosa.......paco
ResponEliminajoan, amb les teves visites he descobert aquest bloc teu de nom tan original i de continguts interessants... i molt curiós, perquè només en conec dos fets en català per gent que viviu fora. suposo que és difícil i alhora gratificant mantenir aquest contacte amb la que suposo que és la teva llengua.
ResponEliminaen qualsevol cas, m'ha agradat trobar d'entrada aquest risotto amb carxofes, perquè l'arròs, potser ja ho saps, és una de les meves debilitats a la cuina.
una abraçada i fins aviat!