dijous, 25 de juliol del 2013

La Cave d'Agustin Florent i Pierre Chanau


En el meu post anterior us cantava meravelles del vi de ca l'Agustí. Diguem que "ca l'Agustí" era una llicència literària que em vaig permetre. Si heu llegit el comentari que vaig afegir ja sabreu perquè ho vaig fer i de què us vull parlar avui. 


Tot i el que pugui semblar, la Cave d'Augustin Florent és una marca comercial del grup Carrefour.  


Per desgràcia és una pràctica molt habitual d'aquests darrers temps crear marques o noms ficticis per agrupar i distribuir productes de marca blanca. 


És una pràctica que jo no comparteixo i contra la qual us crido l'atenció. 


Els grans grups de distribució compren el vi a petits productors i la venen sota un nom comercial, en el cas de Carrefour es tracta de "La Cave d'Agustin Florent" i en el cas d'Auchan, Alcampo a Espanya, "Pierre Chanau". 


Ben mirat és una pràctica molt antiga i ben coneguda. Probablement els negociants de vi van aparèixer en l'època d'Elionor d'Aquitània quan els vins francesos es van començar a vendre a Londres substituint poc a poc la cervesa coma beguda predilecta dels aristòcrates i gent de l'alta burgesia. 


Encara avui, n'hi ha de molt coneguts en totes les regions vitícoles. A França Bouchard o Chanson Père et Fils són molt importants a la regió de Borgonya. 



Us preguntareu perquè em molesta que Carrefour o Auchan facin de negociants en un món tant capitalista com el nostre. 

Doncs ja us explico. En el cas dels negociants tradicionals, els que treballen des de fa temps, totes les ampolles mencionen el fet que qui ha embotellat el vi es un negociant. Les etiquetes indiquen sense reticència "Negociant à " i la ciutat on treballen. Queda clar que es tracta d'una casa de negoci que ha seleccionat el vi que després etiqueta i distribueix sota el seu nom. La seva feina, però també la seva responsabilitat, és fer una bona selecció i distribuir-la.

En el cas de la gran distribució, inventen un nom comercial que:
  • porta a pensar que es tracta d'un productor local (e.g. "La Cave de...")
  • no menciona en cap cas que es tracta d'un negociant
  • utilitzen noms i pronoms propis per donar un caràcter personal que no té (com Pierre... o Agustin...)
Possiblement no haureu notat que aplicant alguna manipulació a les lletres de "Pierre Chanau" podem reescriure:

Chanau
Chan-au
Au-chan
Auchan



Personalment trobo aquesta pràctica molt bruta i molt propera de l'engany i això em molesta. 

A Espanya els grans grups encara utilitzen la pròpia marca però em temo que no tardarà a arribar unes Caves Agustí Tordera o similar. Així que estigueu alerta.

Tota una llàstima perquè en molts casos la qualitat és ben present. La qualitat d'un vi fruit d'un raïm resultat de l'esforç i del treball d'homes i dones amb noms i pronoms ben reals. Per què doncs amagar-los? 


diumenge, 21 de juliol del 2013

Raviolis i amanida d'estiu


Una proposta per un dinar lleuger i fresc, ràpid de preparar, i bo. Ideal per aquests dies calorosos d'estiu. 

Sempre m'han agradat els raviolis. Però ja fa temps que no trobo aquells raviolis que compràvem "als italians", quan aquests van començar a implantar-se a casa nostra. La pasta fresca d'avui ja no té ni el gust ni la textura d'abans i sovint els raviolis s'enganxen entre ells, es trenquen i inevitablement es buiden. El pitjor que pugui passar és que l'aigua de cocció penetri l'interior. Signe d'una qualitat pèssima segons la definició del diccionari general de la llengua catalana: "adj Extremament dolent, que no pot ésser pitjor"

Per retrobar les sensacions d'abans, jo intento privilegiar la qualitat al preu i sempre redueixo el temps de cocció. Si indiquen 3 minuts en faig 2 i si n'indiquen 8 en faig 5. Pels raviolis és pot utilitzar la vista per trobar el bon punt de cocció. Cal treure'ls quan el color s'esclareix de forma regular. Per altres tipus de pasta prefereixo fer-ho segons el tacte, és a dir la sensació que transmet a la mà el contacte entre la cullera de fusta i la pasta. Però les sensacions són molt subjectives i difícils d'explicar. Sigui quin sigui el mètode que utilitzeu per conèixer si las pasta és al seu punt, acabareu veient que els temps indicats estan sempre sobreestimats. 

En tot cas per fer aquests raviolis (jo els he agafat d'albergínia que m'encanta!) i amanida d'estiu, més val que estiguin un pèl forts i sobretot que no es trenquin. Un cop cuits refredeu-los amb un raig suau d'aigua freda i unteu-los amb una mica d'oli perquè no s'enganxin. 

L'amanida és de tomàquet tallat a daus petits i escorreguts per evitar que deixin massa aigua. Afegiu uns quants pinyons. Talleu unes fulles d'alfàbrega (de l'àrab: al-ḥábaqa) ben petites que afegireu al tomàquet just al moment d'amanir-los. 

Podeu servir aquest plat amb un vi rosat (que pel què sembla, i per sort, torna a estar en voga) lleuger i fresc. Jo he agafat un vi Provençal que aquí on visc és el que puc trobar més proper a la meva terra. 


 



Es tracta d'un vi de ca l'Agustí (veure els comentaris per més detalls) molt aromàtic i expressiu, amb personalitat. Ens recorda la fruita d'estiu, el préssec, la pruna blanca, però un cop a la boca retrobem la sensació d'una deliciosa maduixa ben madura. És un vi d'un gran equilibri, alhora fresc i ample. 

El vi rosat que haureu escollit serà perfecte per acompanyar aquest plat lleuger d'estiu. 

I si us en queda, preneu-lo una mica abans del capvespre, quan el sol ja és baix i que la terra s'ompla de mil colors i matisos. Busqueu l'ombra d'un ametller i deixeu-vos emportar amb cada bocada... A l'ombra d'un balcó o d'una finestra d'aquesta ciutat la vostra, us apartarà del brogit i us permetrà retrobar-vos el temps d'aquests glops pausats, sentits i finalment tranquils. El vi cal prendre'l així, amb serenor, amb tranquil·litat i fins retrobar la quietud que ens emporta i ens bressa. 

Bon estiu!