dimecres, 15 de juny del 2016

Crema d'espàrrecs


Estem en plena temporada d'espàrrecs i cal aprofitar perquè dura ben poc. Ja sé que d'espàrrecs n'hi ha gairebé tot l'any, però en conserva. Val la pena, però, prendre plaer amb els espàrrecs quan són frescos. Fàcils i ràpid de cuinar, són a més a més molt saborosos, perfumats i delicats.

Avui us presentaré una de les receptes més fàcils. Aquesta crema d'espàrrecs no us portarà més feina que treure'ls la part més exterior de la pell que és especialment dura. I no us portarà més temps que el que cal esperar per deixar que coguin en aigua salada al seu punt (uns 20 minuts).

Com veureu els espàrrecs que he fet servir són ben macos, d'aquests ben gruixuts i frescos que podreu trobar al mercat. Amb 500 grams en tindreu per fer una crema per a 4 persones.


Mentre deixem coure els espàrrecs us diré que aquest plat el vaig fer dilluns tornant de la feina.

Després d'un dia especialment complicat arribo a casa amb l'esperit una mica decaigut. Crec que els 15 dies seguits sense veure el sol no han ajudat a remuntar la moral de ningú. Si esteu una mica al dia de l'actualitat haureu vist les fotos de la crescuda del Sena. Ha plogut molt, però el pitjor és que no ha sortit el sol fins justament ahir. I això és matador. No m'extranya que als països nòrdics hi hagi tants suïcidis. Som, al cap i a la fi, com petites plantes que necessitem la llum del Sol per poder créixer i sentir-nos bé.

El cas es que em fico a la cuina i veig els espàrrecs comprats el cap de setmana. Dubto un moment i després em poso mans a la feina. I en pocs minuts començo a sentir-me millor.

Els espàrrecs ja cuits, els trèiem del foc i de l'aigua, que la guardarem per més tard. Amb una mica d'oli i de mantega fregim una ceba tallada ben petita, afegim una mica de farina i poc a poc incorporem l'aigua dels espàrrecs. Afegim els espàrrecs ja tallats a trossos d'uns 3 centímetres i ho deixem coure 10 minuts més. Rectifiquem el punt de sol i pebrem una mica. Fora del foc hi afegim un raig de llet i una mica de nata. Tot ben passat pel turmix. Us aconsello de passar-la també pel colador per treure els filaments que hagin pogut quedar encara sencers.

Si sou sibarites la serviu amb una mica de cibulet. Freda o, com que aquí encara no fa massa calor, calenta. Us reconfortarà el cos i també l'ànima.

Bon profit!


dimecres, 1 de juny del 2016

Cuina Mexicana, mole vermell i pensaments...


Entre viatges, trasllat a la nova casa i altres raons he estat una mica absent del meu blog, ja em perdonareu.

De la meva última vista a Mèxic he portat un sobre de pasta de mole vermell. El vaig provar en un dels mercats d'artesania del barri de Coyoacán i el vaig trobar excel·lent. Un cop a casa els dies passaven i el mole seguia a la nevera esperant el seu dia, sense que aquest es presentés. Hi ha en aquests casos una espècie de peresa que s'instal·la i la motivació original desapareix poc a poc. Sovint acabem per tirar allò que en el seu dia semblava un petit tresor.




Per sort en aquest cas no havíem arribat tant lluny i a la primera ocasió, la idea d'una carn cuinada amb salsa de mole va aparèixer com evident. Demano la recepta a companys mexicans i ens hi posem.


Comprem un bon pollastre desossat, un plàtan verd (banana), un grapat d'ametlles i un tomàquet ben gros. Amb el minipimer triturem les ametlles, el tomàquet, i el plàtan, hi afegim el mole i a poc a poc el diluïm amb una mica de caldo de pollastre i molta paciència. Després fregim el pollastre i l'enrossim. Acabem per afegir-hi la salsa de mole i ho deixem a foc baix una bona estona perquè tot quedi ben harmoniós.

A la cuina la Marta que m'ajuda es diu sorpresa pel silenci que hi regna. Li comento que a mi cuinar em permet fer un pas enrere i entrar en un estat de completa tranquil·litat, el cap també té dret a un repòs! És un estat de calma profunda. El que li dic sembla sorprendre-la. Em diu que al seu cap hi ha mil pensaments que apareixen i desapareixen a gran velocitat. Li comento que entenc perfectament el que m'explica però que no és obligat que sigui així. Calla un moment i pensa...

El mole és una mescla de pebrots amb espècies, tomàquet i altres ingredients. En funció del pebrot utilitzat pot ser més o menys picant. Cal anar amb compte. Els que hem passat per Mèxic, qui més qui menys, hem fet l'experiència del Habaneros.


En aquest cas el mole és molt gustós però no particularment picosillo, com dirien per aquelles terres. Per acompanyar-lo un vi certament tànnic i fresc per poder suportar el braç de ferro que li presenta el mole.

Bon profit!