Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plat únic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plat únic. Mostrar tots els missatges

dissabte, 31 de desembre del 2016

Cap d'Any i arròs amb llamàntol


En aquest darrer dia de l'any la gent sol fer balanç dels darrers mesos i bons propòsits pels mesos a venir. Com si avui a mitjanit tanquéssim una caixa per obrir-ne una de nova. Com si avui fos la gran oportunitat per reprendre tot de nou. Aquesta forma de veure les coses pot ser per alguns encoratjadora i per altres esperançadora. Jo prefereixo viure aquest final d'any altrament.

Us heu adonat que ens passem la vida mirant enrere fent balanç dels dies passats, bons o dolents, o fent plans pel futur i esperant aquell dia en què serem feliços quan..., o què bé ens ho passarem el dia que... I entre passat i futur anem tancant caixes i empilant-les sense adonar-nos que la vida és avui, és ara, és aquest instant precís.

Preneu uns instants per asseure-us en la tranquil·litat del moment. En aquest silenci que sou vosaltres mateixos. Preneu un moment per fer un pas enrere i allunyar-vos de tot el que us envolta, d'aquest brogit constant, de familiars, amics o desconeguts del carrer. Quedeu-vos amb la millor companyia que és la presència del moment i degusteu-la com degustaríeu un glop del millor vi. Aquesta és la realitat, l'única realitat. I és aquí mateix on trobareu la felicitat, independentment del que hàgiu viscut o del que vindrà.

I aprofitant d'aquesta tranquil·litat us proposo un plat per celebrar aquest moment de quietud, aquest moment de festa, un arròs amb llamàntol que vaig fer per primera vegada fa un parell de dies però que va agradar a tothom. Compreu 3 llamàntols que tallareu en trossos, separareu el cap i les pinces. Amb un martell cal donar uns cops a les pinces i al cap per trencar-ne l'estructura. Atenció que deixa anar molta aigua i esquitxa. Després passeu-ho tot per la paella i retireu-ho. Feu un sofregit de pebrot verd, vermell, all i ceba. Sofregiu l'arròs i cobriu amb aigua que haureu fet bullir amb els caps dels llamàntols. Deixeu l'arròs una mica caldós. No us decebrà!

Ho podeu fer per aquest vespre si encara no teiu cap idea o demà dia de Cap d'any. O potser un altre dia.

Avui, però, penseu a prendre uns segons entre campanada i campanada per quedar-vos amb vosaltres mateixos, per trobar aquesta quietud en mig de tot aquest brogit que representa la nit de Cap d'Any i apreneu a retrobar-vos i a començar a viure sent plenament conscients de cada moment, de l'única realitat, d'aquest moment que és ara i no oblideu de ser feliços.

Us desitjo a tots, fidels amics, el millor per aquest nou any 2017!


diumenge, 17 de juliol del 2016

Salsa i macarrons a l'arrabbiata


En aquesta època de l'any solc quedar-me sol a casa. La família se'n va de vacances aprofitant del bon temps que fa per les nostres terres i fugint de la inestabilitat del nord. El fet de quedar-me sol dóna peu a uns dies de reflexió i d'introspecció, que trobo molt enriquidor. És com aquell que se'n va uns dies a resguardar-se en la tranquil·litat d'un monestir o l'altre que es retira en un grup de meditació. La introspecció és qüestionar-se un mateix, preguntar-se per les creences pròpies, aquelles certituds que tots ens hem forjat, sigui perquè ens les hem construïdes, sigui perquè ens les han donades (per no dir imposades). Planyo tot aquell que no es posa mai en qüestió.

Des de fa un temps intento retrobar un cert benestar que he viscut però que, en algun moment al llarg dels darrers mesos, he perdut. Un estat de felicitat en el que un se sent bé amb si mateix i amb els altres. Moments en el que un és tolerant, accepta les coses com venen i els que l'envolten sense més ni més. Un estat en què un es preocupa més dels altres que de si mateix.

Avui, llegint a la Massrine Reza, topo amb aquestes paraules: "el benestar, la felicitat no són altra cosa que l'absència total de lluita". Hi ha moments en què un llegeix certes paraules que li van directament al cor. Sense estar necessàriament segur d'haver-les entès, es produeix una certa ressonància en el més profund d'un mateix. I és en aquest moment que un ho sap: aquí rau tota la veritat. L'"absència total de lluita", aquest és el secret. No cal llegir més.

És possiblement això el que m'atreu tant de la cuina. Mentre cuino hi ha una absència total de lluita. No hi ha preocupacions. No intento canviar les coses. Tot està bé tal com és. La vida és el que és i està bé així. Pura perfecció. Justa la fusta. I quan no hi ha lluita, hi ha felicitat, "épanouissement".


Pico una ceba, un all, uns tomàquets. Estic jo, la ceba, l'all, els tomàquets. No hi ha res més. Jo, els productes i el ganivet que m'acompanya. Zas, zas, zas. A poc a poc. Cada cop més fi. Una mica de bitxo. Zas, zas, zas. Una mica de llardons. Zas, zas, zas. La paella, una mica d'oli, els llardons, la ceba, l'all i el bitxo. Després els tomàquets. Xiisss, xissss, xisss, Blub, blub, blub. Una mica d'aigua. Sal i pebre. I a partir de productes ben naturals, una salsa arrabbiata pren forma, color, olor. Em confonc amb la natura. M'hi abandono. I sóc natura. Sóc aliment. Sóc l'aigua que cou els macarrons, la sal que hi dissolc. Sóc els macarrons i el vapor que penetra l'aire. Sóc aire i el cel que l'acull. Sóc tot. Sóc llibertat. Sóc absència de lluita. Sóc felicitat.



(Trobareu el detall de la recepta en els comentaris)


dimecres, 15 de juny del 2016

Crema d'espàrrecs


Estem en plena temporada d'espàrrecs i cal aprofitar perquè dura ben poc. Ja sé que d'espàrrecs n'hi ha gairebé tot l'any, però en conserva. Val la pena, però, prendre plaer amb els espàrrecs quan són frescos. Fàcils i ràpid de cuinar, són a més a més molt saborosos, perfumats i delicats.

Avui us presentaré una de les receptes més fàcils. Aquesta crema d'espàrrecs no us portarà més feina que treure'ls la part més exterior de la pell que és especialment dura. I no us portarà més temps que el que cal esperar per deixar que coguin en aigua salada al seu punt (uns 20 minuts).

Com veureu els espàrrecs que he fet servir són ben macos, d'aquests ben gruixuts i frescos que podreu trobar al mercat. Amb 500 grams en tindreu per fer una crema per a 4 persones.


Mentre deixem coure els espàrrecs us diré que aquest plat el vaig fer dilluns tornant de la feina.

Després d'un dia especialment complicat arribo a casa amb l'esperit una mica decaigut. Crec que els 15 dies seguits sense veure el sol no han ajudat a remuntar la moral de ningú. Si esteu una mica al dia de l'actualitat haureu vist les fotos de la crescuda del Sena. Ha plogut molt, però el pitjor és que no ha sortit el sol fins justament ahir. I això és matador. No m'extranya que als països nòrdics hi hagi tants suïcidis. Som, al cap i a la fi, com petites plantes que necessitem la llum del Sol per poder créixer i sentir-nos bé.

El cas es que em fico a la cuina i veig els espàrrecs comprats el cap de setmana. Dubto un moment i després em poso mans a la feina. I en pocs minuts començo a sentir-me millor.

Els espàrrecs ja cuits, els trèiem del foc i de l'aigua, que la guardarem per més tard. Amb una mica d'oli i de mantega fregim una ceba tallada ben petita, afegim una mica de farina i poc a poc incorporem l'aigua dels espàrrecs. Afegim els espàrrecs ja tallats a trossos d'uns 3 centímetres i ho deixem coure 10 minuts més. Rectifiquem el punt de sol i pebrem una mica. Fora del foc hi afegim un raig de llet i una mica de nata. Tot ben passat pel turmix. Us aconsello de passar-la també pel colador per treure els filaments que hagin pogut quedar encara sencers.

Si sou sibarites la serviu amb una mica de cibulet. Freda o, com que aquí encara no fa massa calor, calenta. Us reconfortarà el cos i també l'ànima.

Bon profit!