Però si agafem aquesta darrera frase de Juvenal "una ment sana en un cos sa" i la girem, dóna una formulació que em sembla particularment interessant: "un cos sa en una ment sana". Bàsicament el que estaríem dient és que per tenir un cos sa hem de mantenir la ment en un bon estat. És un fet reconegut avui que moltes de les malalties que pateix la nostra societat (com la majoria dels càncers) es desenvolupen més fàcilment quan la persona viu una etapa de malestar emocional i mental (estrès, fatiga, pors, preocupacions).
Per altra banda, i sense haver de prendre situacions extremes, podríem parlar de tots aquests llibres sobre règims per aprimar-se, paleo i Dunkan entre molts d'altres, que són presents en les estanteries i aparadors de totes les llibreries. Molts funcionen i un arriba a perdre pes. Però també és veritat que quan es deixa el règim, molta gent torna a agafar uns quants quilos. I és normal, perquè l'origen del sobrepès, en molts casos, està en l'ansietat. Sigui per aprimar-se o per lluitar contra les malalties cal treballar el mental. Un cop el mental sa, el cos tornarà al seu estat natural de salut i d'equilibri ponderal.
El mental és aquesta veu que ens parla i que ens diu què fer, com organitzar una reunió de feina o les properes vacances. Però el mental és també aquesta veu que ens parla per increpar-nos, per dir-nos mal del nostre veí o cridar als nostres fills quan fan coses que no ens semblen bé. Durant el stage els donava aquesta imatge: agafeu trossets de corda de deu centímetres i amb cada un feu-ne un nus. Quan en tingueu molts agafeu-los tots i aquesta bola que teniu entre les mans és el mental. I què representa cada nus? Totes aquestes petites pors o preocupacions, emocions mal digerides o condicionaments que tenim guardats en la part més profunda de nosaltres mateixos. Es tractaria d'agafar-los un darrere l'altre, desfer cada un dels nusos fins que no en quedi gairebé cap. A partir d'aquest moment podrem començar a viure en un estat de "salut mental" equilibrada i allunyar totes les malalties i els quilos de més.
Per donar-vos un exemple de quins són aquests nusos us donaré un exemple que personalment he conegut. Fa uns anys, a la feina, hi havia un company amb qui sempre tenia enganxades. Quan entrava al despatx, em provocava immediatament una reacció d'estat d'alerta com si estigués en perill: el cor s'accelerava, la gola s'assecava i a l'estómac s'hi feia un nus. Aquesta situació no és més que el reflex d'una emoció profundament ancorada en mi i que es despertava amb la presència d'aquesta persona que venia a veure'm. Noteu que la persona no tenia cap culpa i que només era un missatger (amb la seva dosi d'emocions mal digerides també, però aquest seria el seu problema!). La clau està en nosaltres mateixos i en la nostra memòria emocional.
La meditació ens crea un espai espaciotemporal que ens permet estar més presents a nosaltres mateixos i veure com aquesta emoció es desperta a l'estómac i comença a pujar cap a la gola. Ens permet reconèixer que la persona només és el missatger i concentrar-nos en nosaltres mateixos i en l'emoció. Només observant-la permetem que aquesta emoció surti lliurement i es dissipi. De mica en mica perd força i desapareix. Un nus menys. Si en canvi fem el que és habitual en nosaltres, com culpar l'altre i pensar que és un brètol responsable del nostre malestar, bloquegem l'emoció, l'alimentem i la tornem a guardar per més tard.
És en aquest marc del treball d'un mateix que la meditació pren tot el sentit. Us invito a dedicar-li uns minuts de tant en tant i anar creant aquest espai a partir del qual tot és possible. Si voleu que algunes coses canviïn en la vostra vida, comenceu per donar-vos les bones eines. No hi ha res més fàcil que seure en silenci cinc o deu minuts cada dia.
