dimecres, 20 de novembre del 2013

Tabulé Libanès


Tot i que l'època de les amanides ja ha passat i que ara més que res ve de gust sopes i guisats calentons, us proposo aquesta recepta versàtil i apropiada tant per acompanyar plats de carn o de pollastre a la planxa com per fer-ne un plat per ell mateix. 

Es tracta del tabulé. El tabulé, de l'àrab  تبولة tabūlah que es tradueix molt directament al català per amanida, és doncs una amanida a base de julivert i de boulghour, aquest darrer sent un subproducte del blat semblant a la sèmola. De tabulé n'hi ha de dos tipus: un que té molta sèmola i poc julivert, i un altre, el libanès, que té molt julivert i poca sèmola. Les dos versions són molt refrescants però avui us vull presentar aquesta darrera. 

No cal dir que aquesta recepta no és apta per qui no li agrada el julivert! També he de dir que inclús a qui li agrada el julivert no és evident menjar-lo en grans quantitats. Però si supereu aquests dos obstacles segur que apreciareu aquesta recepta. A més a més el julivert és reconegut dins del món de les plantes medicinals pel seu elevat contingut en vitamines A i C (per la vitamina C, dos vegades més que el kiwi i tres vegades més que la llimona) i pel seu efecte estimulant i sobre la circulació de la sang

Per preparar-lo necessiteu un manat de julivert i un de menta, mitja ceba petita, 4 o 5 tomàquets, unes branquetes de cebollí, un grapat de boulghour o de sèmola mitjana, 1 llimona, sal i pebre.

Es tracta de tallar-ho tot ben petit, mesclar-ho i amanir-ho amb el suc de la llimona, sal i pebre. Després ho deixarem reposar una nit a la nevera (perquè s'estovi la sèmola que no l'haurem cuit). 

En el món àrab el tabulé no pot faltar quan es tracta de mezzés i va sempre acompanyant el humus o puré de cigrons. 



Us animo a que ho proveu.