diumenge, 21 de juliol de 2013

Raviolis i amanida d'estiu


Una proposta per un dinar lleuger i fresc, ràpid de preparar, i bo. Ideal per aquests dies calorosos d'estiu. 

Sempre m'han agradat els raviolis. Però ja fa temps que no trobo aquells raviolis que compràvem "als italians", quan aquests van començar a implantar-se a casa nostra. La pasta fresca d'avui ja no té ni el gust ni la textura d'abans i sovint els raviolis s'enganxen entre ells, es trenquen i inevitablement es buiden. El pitjor que pugui passar és que l'aigua de cocció penetri l'interior. Signe d'una qualitat pèssima segons la definició del diccionari general de la llengua catalana: "adj Extremament dolent, que no pot ésser pitjor"

Per retrobar les sensacions d'abans, jo intento privilegiar la qualitat al preu i sempre redueixo el temps de cocció. Si indiquen 3 minuts en faig 2 i si n'indiquen 8 en faig 5. Pels raviolis és pot utilitzar la vista per trobar el bon punt de cocció. Cal treure'ls quan el color s'esclareix de forma regular. Per altres tipus de pasta prefereixo fer-ho segons el tacte, és a dir la sensació que transmet a la mà el contacte entre la cullera de fusta i la pasta. Però les sensacions són molt subjectives i difícils d'explicar. Sigui quin sigui el mètode que utilitzeu per conèixer si las pasta és al seu punt, acabareu veient que els temps indicats estan sempre sobreestimats. 

En tot cas per fer aquests raviolis (jo els he agafat d'albergínia que m'encanta!) i amanida d'estiu, més val que estiguin un pèl forts i sobretot que no es trenquin. Un cop cuits refredeu-los amb un raig suau d'aigua freda i unteu-los amb una mica d'oli perquè no s'enganxin. 

L'amanida és de tomàquet tallat a daus petits i escorreguts per evitar que deixin massa aigua. Afegiu uns quants pinyons. Talleu unes fulles d'alfàbrega (de l'àrab: al-ḥábaqa) ben petites que afegireu al tomàquet just al moment d'amanir-los. 

Podeu servir aquest plat amb un vi rosat (que pel què sembla, i per sort, torna a estar en voga) lleuger i fresc. Jo he agafat un vi Provençal que aquí on visc és el que puc trobar més proper a la meva terra. 


 



Es tracta d'un vi de ca l'Agustí (veure els comentaris per més detalls) molt aromàtic i expressiu, amb personalitat. Ens recorda la fruita d'estiu, el préssec, la pruna blanca, però un cop a la boca retrobem la sensació d'una deliciosa maduixa ben madura. És un vi d'un gran equilibri, alhora fresc i ample. 

El vi rosat que haureu escollit serà perfecte per acompanyar aquest plat lleuger d'estiu. 

I si us en queda, preneu-lo una mica abans del capvespre, quan el sol ja és baix i que la terra s'ompla de mil colors i matisos. Busqueu l'ombra d'un ametller i deixeu-vos emportar amb cada bocada... A l'ombra d'un balcó o d'una finestra d'aquesta ciutat la vostra, us apartarà del brogit i us permetrà retrobar-vos el temps d'aquests glops pausats, sentits i finalment tranquils. El vi cal prendre'l així, amb serenor, amb tranquil·litat i fins retrobar la quietud que ens emporta i ens bressa. 

Bon estiu!

2 comentaris:

  1. La Cave d'Augustin Florent és una marca comercial del grup Carrefour. Per desgràcia és una pràctica molt habitual aquests darrers temps que jo no comparteixo i contra la qual us crido l'atenció. Els grans grups de distribució compren el vi als petits productors i la venen sota un nom comercial, en aquest cas Agustin Florent. Aquesta pràctica és molt antiga i segueix existint. Són el que s'anomena generalment els negociants. N'hi ha de molt coneguts en totes les regions vitícoles. A França Bouchard o Chanson Père et Fils són molt coneguts a la regió de Borgonya. Totes les ampolles mencionen "Negociant à " i la ciutat on estan instal·lats El que em molesta en el cas de Carrefour (o d'Auchan, Alcampo a Espanya, amb la marca Pierre Chanau -> Chan-au -> chan - Au -> Au - chan -> Auchan) és que fan tot el possible per donar l'impressió que es tracta d'un productor local. Dir "La Cave de"... En cap cas mencionar que es tracta d'un negociant... Jugar amb l'ordre de les sílves de l'ensenya per formar un nou nom... Afegir un pronom davant... Tot plegat és molt brut i està molt proper a l'engany. Tota una llàstima perquè en molts casos la qualitat és ben present.

    A Espanya encara els grans grups utilitzen la pròpia marca però em temo que no tardarà a arribar unes Caves Agustí Tordera o similar. Així que estigueu alerta.

    ResponElimina
  2. Cordills Joan, si que molesta sí! La veritat és que no en tenia ni idea. Puc entendre que a l'hora de servir un vi a taula, queda molt millor servir un "Florent" que un "Correfour" però això no treu que caldria tenir-nos informats :/ Però bé, l'AMANIDA fa molt bona pinta i segur que està boníssima amb vi o sense!
    :)

    ResponElimina