diumenge, 17 d’abril de 2011

Café Zero, Capisci solo se lo provi!

Tornant d'unes petites vacances per Holanda i Alemanya hem parat a una gasolinera Total a menjar alguna cosa. Òbviament un no n'espera res d'aquestes parades, no més que restaurar-se i poder seguir el camí el més aviat millor. A l'hora del cafè un es sent confrontat a escollir entre tots els cafès, a quin pitjor, que solen escopir les màquines impersonals posades en renglera per mantenir el personal despert i reduir el nombre d'accidents. Després d'haver mirat i remirat com indicar que no vull sucre..., i haver seleccionat un espresso observo resignat com surt un fil de líquid negre i tot seguit un super raig d'aigua mig sospitosa. El resultat, ja el coneixeu: un cafè més llarg que un americà que no té gust de res però que crema la llengua i deixa el paladar insensible durant unes quantes hores. Amb tot això em giro i què veig? Veieu la foto (perdoneu la qualitat però ni el meu telèfon fa fotos sensacionals ni la llum acompanyava):

 M'acosto i llegeixo: "Un untuós cafè glaçat amb cristalls de gelat refrescants. Deixeu-vos seduir...", i tres propostes: Espresso, Cappuccino, Mocaccino. Amb lletra més petita, sota l'Espresso, indica: "Cafè glaçat espresso a l'aroma intens amb cristalls de gel refrescants i un núvol de llet".

Sembla que es pren amb palleta. Imagino immediatament que es deu tractar d'una espècie de granissat de cafè i em dic que segur que és millor que el cafè que m'ha servit la màquina. N'agafo un. La palleta es troba en un dels laterals del mostrador, no gens evident per qui no ho coneix tenint en compte que és de color marró fosc i passa molt desapercebuda. 2'75 Euros. Pago.

Retiro la tapa de plàstic. Després la protecció. Només obrir-lo em sorprèn la textura cremosa, amb una mica de cacao (o al menys això sembla) i uns cristalls de sucre. La palleta té un costat en forma de cullera. Provo primer una mica costat collera..., deliciós. Cremós, gustós, una mica ensucrat a la superfície i puntualment uns petits cristalls que li donen textura i refresquen. Costat palla, els cristalls pugen igual que tota la resta. Millor que els granissats que acaben sempre amb un bloc de gel que ens el mengem només per fer durar una mica més la ficció del què ha estat el granissat. No cal dir que el Café Zero cal aspirar-lo amb ganes perquè és prou cremós, però l'esforç val la pena. He de dir que ven aviat torno costat cullera i me l'acabo sense deixar-ne una gota.

No sé com deuen ser els dos altres, el Capuccino i el Mocaccino. Però si en torno a trobar els provaré sense pensar-m'ho dues vegades. Això suposant que en trobi per França o a Espanya la propera vegada que hi vagi. 


Buscant per internet només he trobat la pàgina oficial italiana i el video d'anunci que es troba a YouTube:




Si en teniu ocasió proveu el nou Café Zero! Com diu l'eslògan: Capisci solo se lo provi!

2 comentaris:

  1. Realment lo del cafè de màquina és algo que s'hauria d'analitzar. Sospito a més a més, que aquest tipus de cafè porta poquíssima cafeïna, és totalment placebo, així que lo de que és cafè també hauria de matizar-se. super raig d'aigua mig sospitosa, això és el que et trobes a la majoria dels llocs.

    ResponElimina
  2. Es molt possible que sigui placebo. El mes probable es que hi hagi mes cafeina en una coca-cola que en un d'aquests cafes.

    Ei, aixo em fa pensar en el cafe amb taronja de que em vas parlar. D'aquest cap de setmana no passa.

    ResponElimina