Que li passa al vi en anys de molta calor?

Hi ha vins que aguanten millor el pas del temps que d'altres. La qualitat hi té una importància fonamental. Però no n'és la única. Les condicions climàtiques durant la maduració del raïm té una influència molt important en el potencial de guarda del vi. Veieu sinó aquest Château Faurie Souchard 2003. Vi d'una regió excepcional, Saint Émilion a Bordeus i d'un Château reconegut Grand Cru Classé. De costum, en un any de condicions climàtiques òptimes, aquest vi es pot guardar durant més de 10 anys. Durant aquest temps el vi evoluciona favorablement: els tanins es suavitzen, certs aromes es potencien, l'acidesa es redueix i el vi guanya en cos però sobretot en equilibri. 2003 però va ser un any de temperatures extremes. Durant el més d'Agost les temperatures diürnes es van instal·lar per sobre dels 40 ºC i les nocturnes no baixaren dels 30. Fou el famós any de la Canícula. Aquest Faurie Souchard 2003 no ha evolucionat com de costum. Amb el pas del temps els aromes s'han perdut, al mateix temps que els tanins i l'acidesa. Queda doncs un vi pla, sense volum ni harmonia, sense secret ni sorpresa. No es que el vi estigui el què habitualment se'n diu "picat", ni molt menys, però no desperta les papil·les ni dona il·lusió. La seva fase de plenitud es va perdre fa uns 2 o 3 anys. Avui és, doncs,  massa tard per fruir-ne.