Notes de degustació: ARA 2009, Oliver Conti

En francès "amateur" significa aficionat. Es una paraula que guarda la seva arrel llatina: "amateur" del verb amare, estimar. Entre "amateur" i aficionat, em sento més amador tot i que sóc també aficionat als vins. A més, com va dir un amic francès a un cavista "nous sommes amateurs, mais pas nécessairement connaisseurs". Tot plegat, molt just.

Sense ser un coneixedor m'agrada dedicar una mica d'atenció als vins que tinc ocasió de provar. Escriure algunes notes és una forma de forçar-se a prendre uns moments per analitzar les sensacions que un determinat vi produeix en nosaltres més enllà del simple "m'agrada, no m'agrada". També pot ser un joc divertit.

Aquest Nadal vaig tenir la sort de rebre un regal del tot inesperat: la caixa de 12 ampolles que elsnostresvins.cat promociona amb una mostra de cada una de les D.O catalanes. Divendres passat vàrem obrir la primera mostra: ARA 2009, Oliver Conti. Un vi negre de l'Empordà elaborat a base de Cabernet Sauvignon i completat amb  Merlot, Cabernet Franc i Garnatxa. 

Aquestes són algunes notes d'aquesta degustació.

Brillant i límpid, roba fosca, color cirera intens.

En boca aromes de fruits vermells madurs, cassis, maduixa. 

Lleugeres notes de vainilla i sota bosc.

Certa acidesa, vi fresc amb tanins joves sense ser pronunciats.

Final llarg.

D'aquestes notes se'n pot fer una lectura que va una mica més enllà si disposem del manual adequat a mà.

Com ja sabeu les degustacions es fan en tres etapes, una visual, una olfactiva i una darrera gustativa.

En la visual comencem per mirar el seu aspecte general. En particular si està més apagat de color o més brillant. En aquest cas és brillant i a més no té cap tipus de partícula o dipòsits que el facin tèrbol. Direm doncs que és límpid. Amb la copa ben vertical mirem a través de dalt a baix i gairebé no distingim els nostres dits. Els vins de roba fosca com aquest solen tenir un potencial per ser guardat uns quants anys. Finalment el color es cirera intens que en vins que no són ni un primor ni de llarga guarda, indica que és ara un bon moment per beure'l. 

En l'anàlisis olfactiu identifiquem primer els aromes primaris aportats pel raïm. En aquest cas són de fruits vermells molt típics del merlot, cassis més propis al cabernet sauvignon i cabernet franc i de maduixa comuns en vins a base de garnatxa. Hi ha d'altres aromes aportats per la vinificació. En aquest cas es tracta de les notes de vainilla i sota bosc corrents en vins criats en barriques de fusta. 

Finalment en l'anàlisis gustatiu mirarem el triplet format per l'acidesa, la untuositat (que dona el sucre i l'alcohol), i l'astringència (segons els tanins).  Quan hi ha cert equilibri entre la untuositat i l'acidesa com és aquest el cas direm que és un vi fresc. A mesura que els tanins es fan més pronunciats passarem d'un vi ben estructurat, a un vi tànnic per arribar a un vi astringent més aviat desagradable. En aquest cas ens trobem en un punt intermedi amb uns tanins joves sense ser massa pronunciats. Per acabar és important el final, és a dir l'estona que els aromes i la sensació persisteixen a la boca que en aquest cas és llarg.  

Com podeu veure de quatre notes es pot elaborar a una descripció una mica més consistent, però si voleu un consell, més val no intentar-ho durant la degustació. El risc es gran que a base d'analitzar acabeu la degustació sense saber si us agrada o no us agrada.