Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris essència profunda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris essència profunda. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de juliol del 2018

La importància de reservar una mica de temps per un mateix


Aquest matí hauria pogut llevar-me, vestir-me, esmorzar i sortir ràpidament per anar a la feina. Allí hauria discutit amb gent, avançat amb la feina pendent, resolt alguns dels problemes i potser me n'hauria tornat cap a casa amb la sensació d'haver acomplert algunes de les coses que havia inicialment previst o potser, com passa sovint, me n'hauria anat amb la sensació que res no ha avançat. A casa, cansat, m'hauria assegut una estona després de parlar amb les meves filles i la meva dona per acabar ficant-me al llit, no massa tard per estar en forma demà al matí.

En canvi, aquest matí m'he llevat. Durant una estona he llegit unes pàgines del llibre que tinc començat. M'he vestit i, en obrir el balcó de l'habitació, he vist sortir el sol. Meravellat he decidit fer una estona de silenci, els ulls tancats, i he deixat que el sol acariciés i despertés suaument la pell de la cara i escalfés el cos encara adormit per la foscor de la nit. He pres uns minuts per estar amb mi mateix i connectar-me a l'energia del sol i de la natura.

Aquests moments tan agradables m'han acompanyat tot el dia, com si l'energia d'aquest sol s'hagués acumulat i s'anés alliberant a poc a poc per poder aprofitar-la al màxim. Aquesta sensació de connexió amb la natura i amb certa manera amb "la meva realitat" no m'ha deixat en cap moment i ha pres part de les discussions que he tingut amb els companys i de les accions i decisions que s'han anat encadenant al llarg del dia.

Sé que aquest vespre quan torni a casa aquesta connexió seguirà present i m'ajudarà a reconnectar més fàcilment amb mi mateix i amb la meva família.

D'aquí la importància de reservar una mica de temps per un mateix, per poder connectar-se a l'essència pròpia. Aquesta connexió pot fer-se a través la natura com ha estat el cas aquest matí o a través d'una petita sessió de meditació que té un efecte molt similar.

dimarts, 27 de febrer del 2018

Dos minuts de silenci


Sovint quan dic a la gent que practico la meditació, em pregunten en quin moment un comença a notar-ne els efectes i quin són aquests efectes. 

La pregunta és molt vàlida però la resposta és certament difícil. Difícil perquè en el fons el que trobem en el camí de la meditació és un mateix. I aquesta no és una resposta vàlida per qui fa la pregunta. I no és vàlida perquè si li dius que es trobarà a si mateix et respondrà que mai no s'ha perdut. En aquest punt difícilment continues tenint l'atenció de l'altra persona i molt probablement et considera un grillat. 

Si la discussió pogués seguir una mica, li podries explicar que el problema és que en el fons mai no s'ha trobat. Que més enllà de qui creiem ser, hi ha el que en francès n'hi diem "le Soi" que és la nostra essència profunda, la nostra realitat, el nostre ésser veritable, diferent de qui creiem ser quan només deixem parlar la ment. 

La ment és un motor molt útil per les tasques del dia a dia, però fa tant soroll que no ens deixa sentir el què es diu una mica més avall entre el nivell del cor i del baix ventre. La ment té un discurs que no para mai i en el qual ningú més no pot participar. A tal punt que ens hi identifiquem totalment. 

La meditació és una tècnica per calmar la ment i dir-li: ara és hora de descansar i d'escoltar. 

Fem dos minuts de silenci.