dimarts, 27 de febrer de 2018

Dos minuts de silenci


Sovint quan dic a la gent que practico la meditació, em pregunten en quin moment un comença a notar-ne els efectes i quin són aquests efectes. 

La pregunta és molt vàlida però la resposta és certament difícil. Difícil perquè en el fons el que trobem en el camí de la meditació és un mateix. I aquesta no és una resposta vàlida per qui fa la pregunta. I no és vàlida perquè si li dius que es trobarà a si mateix et respondrà que mai no s'ha perdut. En aquest punt difícilment continues tenint l'atenció de l'altra persona i molt probablement et considera un grillat. 

Si la discussió pogués seguir una mica, li podries explicar que el problema és que en el fons mai no s'ha trobat. Que més enllà de qui creiem ser, hi ha el que en francès n'hi diem "le Soi" que és la nostra essència profunda, la nostra realitat, el nostre ésser veritable, diferent de qui creiem ser quan només deixem parlar la ment. 

La ment és un motor molt útil per les tasques del dia a dia, però fa tant soroll que no ens deixa sentir el què es diu una mica més avall entre el nivell del cor i del baix ventre. La ment té un discurs que no para mai i en el qual ningú més no pot participar. A tal punt que ens hi identifiquem totalment. 

La meditació és una tècnica per calmar la ment i dir-li: ara és hora de descansar i d'escoltar. 

Fem dos minuts de silenci. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada