Vins de la Toscana: Rosso di Montalcino

Aquest estiu hem passat uns dies a la Toscana escapant del fred i la pluja germànics. Tot un encert tenint en compte que hem canviat els 12ºC de Freibourg pels 25 de Siena.

A part de visitar els lloc més típics com Florència o Pissa també hem fet alguna escapada enològica. En particular vam anar al poble de Montalcino, que encara no coneixíem, on s'hi fa un dels vins coneguts de la Toscana: el Brunello di Montalcino.

Acabada la visita turística clàssica vàrem entrar en una botiga especialitzada en vins amb molt encert. I dic amb molt encert perquè normalment en tots els pobles de la Toscana hi ha més botigues per turistes que altra cosa. I totes elles tenen un punt en comú: et vendrien qualsevol cosa, la qualitat sempre en darrer lloc, comptant que segurament no hi tornaràs a posar els peus, si més no, en molt de temps. Sigui perquè Montalcino no és dels pobles més visitats, sigui perquè vàrem caure amb gràcia al bon lloc, la italiana que ens va aconsellar ho va fer amb molta mesura i encert.

El vi del que us vull parlar avui és el primer d'una sèrie de tres que ens va recomanar. El preu 11 Euros. Molt correcte. La denominació no és el Brunello di Montalcino, el més conegut, sinó el germà petit, el Rosso di Montalcino. El productor Collemattoni. L'any 2008. La denominació treballa la varietat Sangiovese pròpia a la Toscana. Un vi relativament jove, doncs. El sorprenent però, hi ho penso ara que estic escrivint aquestes línies, que 2008 és un vi de només 3 anys. Si hi hagués pensat en el moment d'obrir l'ampolla, m'hauria esperat un vi fort i molt tànnic. Però sorprenentment no ha estat així.

Es tracta dons d'un vi de color intens, molt tintat, amb tons violetes. Els aromes són propers als que podem trobar als vins del Priorat, fruits vermells, mora o cassís i amb certs tocs lleugers de vainilla i violeta. Després de la primera oxigenació no és un vi que sorprengui; segueix bastant en la línia inicial amb els aromes ja mencionats. Suposo que la joventut per algun lloc s'ha de notar. En boca no és ni àcid ni astringent. Això és el que més sorprèn en un vi del 2008. Molt equilibrat, com si hagués fet deu anys de reserva. Entra la mar de bé i es deixa veure amb tota facilitat. Què més es pot demanar a un vi? En algun moment vaig tenir la impressió de beure un Bordeus de 10 anys, excepte que no s'hi nota la fusta ni els aromes de sota bosc propis d'aquests darrers.

Per ultim us diré que mai he estat un fan dels vins italians. Tots els que havia provat fins ara eren forts i difícils de beure. Inclús aquells que m'han donat a tastar els italians. Però potser mai no havia tingut ocasió de provar un vi com aquest Rosso. Potser que aquest vi em farà canviar la meva opinió sobre els vins de la Toscana i dels vins italians en general. Tot es començar.

En tot cas, si mai aneu a Montalcino, a la plaça del castell, hi ha una botigueta que fa cantonada i té dues entrades. Deixeu que us facin tota l'explicació i deixeu-vos aconsellar. Veureu que és gent de fiar.