Thermomix o SuperChef?

 Quatre paraules per explicar-vos la meva primera experiència seriosa amb la SuperChef. Dic seriosa perquè ja fa unes setmanes que hem experimentat la SuperChef però com el llibre de receptes és minúscul, tot ha quedat en intents fallits d'improvisació.

Avui es tractava de prendre una recepta de base, inclosa en el manual de la SuperChef i aplicar-la al peu de la lletra. I quina és la recepta far de la Termo..., vull dir de lla SuperChef? Les croquetes. Doncs sí unes bones croquetes per aprofitar les restes de pollastre del Dissabte.

Però abans de començar us volia explicar una cosa curiosa que ja vaig remarcar aquest estiu mentre comparava les receptes de "Termomix - Un nuevo amanecer", que tot i la ridiculesa del títol és un bon llibre (vull dir que compleix el què s'espera d'un llibre de receptes d'un robot de cuina), i el llibre de la SuperChef. Si bé el primer té receptes per a tot i és molt complet, el segon compte amb quatre pàgines i evidentment té llacunes importants com demostra no fent cap referència a les masses bàsiques per a pastisseria, tipus la pasta de full o brisa.

La primera descoberta l'ha fet el meu costat empíric, quan he pensar en comparar la recepta de les croquetes que vénen en els dos llibres:

2 ous - 2 ous
150 de pernil - 150 de pernil
30g de ceba - 30 g de ceba
50g d'oli - 50 g                 (no, no he oblidat de què són els 50g, és que en el llibre de la SuperChef està en blanc..., seguim)
100g de margarina - 100g de margarina
170 de farina- 170 de farina
800g de llet - 800g de llet
i segueix:
"nuez moscada, pimienta y sal (dependiendo del ingrediente elegido)" - "nuez moscada, pimienta y sal (dependiendo del ingrediente elegido)"


Ummmm..., arribat a aquest punt moscat se m'està quedant el nas! Això no se'n deia plagi? No us copiaré tota la recepta que és exactament idèntica excepte que allí on l'un parla de velocitat 3,5 l'altra parla de velocitat 4 i és que la SuperCheeef no té fraccions de velocitats.

No us cregueu que em molesta. Amb un llibre tant reduït en receptes més val que les dues màquines operin de la mateixa manera, així els llibres son intercanviables. Suposo que no cal que us digui on es pot trobar "Un nuevo amanecer"...

Tornem a les croquetes... Aplico la recepta al peu de la lletra. Picar el pollastre, ok. Retirar-lo, ok. Afegir l'oli, la mantega i la ceba... Temps 3 minuts, ok, velocitat 4, ok, temperatura 120ºC, upsssss, problema! La temperatura no puja... Giro, giro, i res, la temperatura sempre a 0. Ara sí que em puja la mosca al nas. No pot ser que a la tercera vegada que l'utilitzem ja s'hagi espatllat. Giro a la dreta, a l'esquerra, sempre 0. No ens poséssim pas nerviosos. Llibre d'instruccions: girar el botó cap a la dreta per augmentar la temperatura, cap a l'esquerra per baixar-la. Ni cas. Això no funciona. Desmunto la tapa, trec la gerra la torno a col·locar. Tapo. Apago l'aparell, l'engego, giro la temperatura, sorpresa! Ara funciona. Estrany... 120 ºC, ok. Continuem. Temps 3 minuts. Velocitat 1, 2, 3, 3, 3... Impossible posar-ho a 4. Ara és quan entra en marxa de nou la maquinària empírica! Si a 4 la temperatura no puja i si a 0 la temperatura puja però la velocitat no arriba a 4 és que el robot no pot escalfar a velocitats més enllà de la 3. Misteri resolt. La gran pregunta és: com pot ser que el llibre demani escalfar a 120ºC a velocitat 4 quan només pot fer-ho a velocitat 1,2 o 3?  No pot ser un error tipogràfic quan es repeteix 4 vegades al llarg de la recepta!

A aquest punt estic mort de riure (més val riure que plorar). Segueixo la recepta tenint en compte aquest petit detall. Arribat el pas final, retiro la tapa. Apareix una massa blanquinosa, gairebé tísica. Com si en realitat la massa estigués a mitja cocció. Normalment ara hauria de tirar-hi els 2 ous durs, diu ell llibre, ratllats. El tallo com puc però queden a trossos. Els 10 segons a velocitat 5 no és suficient i apareix l'ou flotant. Aquí comença la improvisació, a grans mals, grans remeis: dos cops de trubo ben donats i tot queda fi. Provo la sal, no té gust a res, però ja no es tracta de la sal, ni de la nou moscada, aquí hi falta quelcom de més contundent. Una pastilla de gelatina de caldo de pollastre. Un parell de cops de turbo i llestos.

Les croquetes avui les hem salvades, però el que queda clar és que una diferència de preu de 700 euros per algun lloc s'havia de notar. El que no m'hauria esperat mai és que el llibre fos un plagi, i encara menys que ningú no hagi pres la pena de repassar i provar les receptes abans de comercialitzar un robot de cuina que tot i així costa uns quants diners.  Si més no, l'experiència ha estat interessant.

Pels qui tenen la Themomix, enhorabona.
Pels qui tenen la SuperChef, paciència.
Pels qui no en tenen cap, no us hi trenqueu la closca. L'opció, si n'hi ha, és clara.