diumenge, 18 de desembre de 2016

Crema de nyàmeres



Si teniu poques idees per aquest final d'any 2016, si busqueu un plat per reconfortar-vos en aquestes nits fredes de principi d'hivern, si senzillament esteu cansats i avorrits d'acabar menjant sempre el mateix, aquí us deixo aquesta proposta d'una crema de nyàmera, bona, suau i reconfortant. Si no coneixeu què són les nyàmeres, aquesta és la vostra oportunitat de descobrir-les i si us animeu de provar-les.

La nyàmera, poc coneguda en general, és un tubercle anomenat també bataca o patata de canya. A altres països se la coneix com a carxofa de Jerusalem o tòfona del Canadà. Aquí a França se n'hi diu topinambour.


La nyàmera havia desaparegut de les cuines en favor de la patata, però fa uns anys es va recuperar i ara mateix és present fins i tot a la carta d'alguns restaurants. El sabor del topinambour és molt suau i pot recordar lleugerament la carxofa. Sovint s'hi afegeix algun tipus d'acompanyament per contrastar amb la crema: gambes, trossets de pernil o fins i tot uns caragols.
Per preparar la crema és ben senzill: tallem una mica de ceba ben petita i la fem suar en una cassola amb una mica d'oli. Després pelem les nyàmeres i les tallem a dauets com si fos patata. Les deixem coure uns deu minuts amb la ceba i després vint minuts més amb un litre d'aigua. Un cop cuit salpebrem i ho passem per la batedora per deixar una crema ben fina. Per acabar l'aclarim amb una mica de llet o l'espessim amb nata al gust.
A França el topinambour deu el seu nom a una tribu originària del Brasil anomenada Topinamboux de la qual alguns indígenes van ser portats a França l'any 1613 com a curiositat i per divertir al personal, Richelieu, Madame de Sévigné i companyia. El tubercle havia estat portat a la mateixa època però procedent d'Amèrica del Nord. Curiositat per curiositat, indígenes i tubercle van ser amalgamats i es creà una confusió que ha durat fins els nostres dies.

1 comentari: