divendres, 5 de febrer de 2016

Flam entre dubte i dubte


A vegades em sento tant sol! Des de fa un temps estic a la recerca d'un no sé què. Busco resposta a una pregunta no directament formulada. Giro i regiro. Llegeixo tot i més. Crec que m'hi acosto i quan crec estar-ne a la vora em llisca entre els dits com un peix dins l'aigua. Intentar-ho i tornar-ho a intentar. Mai aturar-se. Si em preguntes què busco no t'ho sabré dir. Si em deixes un moment amb mi mateix, es troba aquí sense anar més lluny. Com formular-ho quan no hi ha res a definir. Per què buscar quan no hi ha res a trobar. Buscar-se, retrobar-se. Marxar, tornar. Re-centrar-se. Sentir-se respirar. Sentir el cor bategar. Saber-se present. Escoltar-se més que no parlar-se. No perdre's en dissertacions que no porten enlloc. Seguir el camí que ens allunyi d'aquesta boira perenne. Però perdo el camí a cada recolzada i em pregunto si el camí ha existit mai. Dubtar de nou. Sentir-se perdut. Sentir-se sol enmig de tanta gent, enmig de tot aquest braol. I tornar a començar. Tot recomençar.

I de tant en tant trobar una estona per preparar un flam amb la meva filla i aprofitar d'aquest
moment, únic, preciós, fugisser, efímer.

(Cita de Marie-Édith Laval a "Comme une feuille de thé à Shikoku" de Amandine Roche a "Nomade sur la voie d'Ella Maillart")

1 comentari:

  1. Molt bonic Joan! real com la vida mateixa! Tots ens trobem entre aquests remolins sovint i nom'es importa saber nedar i tirar sempre amunt! Molt ben expressat i un flam... trobo que és una recepta de les més senzilles al mateix temps que ho te tot per fer-te feliç :)
    Visca els flams!
    Salutacions

    ResponElimina