divendres, 29 de gener de 2016

Duo de mandonguilles: amb rovellons i a l'estil tailandès amb crema de coco i gambes



Quan penso en la història de la humanitat sovint tinc una tendència a parar-me a l'any zero, al naixement de Crist. Com si abans d'aquest esdeveniment no hi hagués hagut res, o poca cosa. En canvi són potser els segles anteriors a aquesta època els que són més rics en filòsofs i pensadors: a occident tenim els grecs i algun que altre romà, però si mirem una mica més enllà trobarem tots els filòsofs xinesos com Confuci o Lao Tseu que ens han deixat obres que són, encara avui dia, d'una gran actualitat i plenes de grans ensenyances. El llegir una d'aquestes obres anomenada "El riure de Tchouang-tseu" m'ha fet pensar que a aquella època ja vivien més o menys com nosaltres. Potser amb menys comoditats però les seves vides i les seves preocupacions eren molt semblants a les nostres si no les mateixes. I és que a pesar dels anys les preocupacions de l'home, les preocupacions de veritat, segueixen sent les mateixes. És per això que les seves obres són tant interessants i de tanta actualitat.

Estic convençut que a més de les seves cabòries sobre la vida també eren uns gurmets excel·lents i buscaven el refinament en el menjar i el gust per les bones coses. També en això la civilització no ha canviat tant.


Avui  havia previst fer mandonguilles perquè el darrer dia que en vaig fer, vaig tenir la mala sort d'utilitzar un paquet de pa ratllat que estava ranci. Em vaig quedar amb les ganes de menjar-ne un bon plat.


L'Alba volia que fes les gambes amb llet de coco que va menjar fa uns dies en un restaurant indi. L'adaptació d'un plat tradicional com són les mandonguilles a un estil més oriental m'ha temptat. Per evitar trobar-me amb un plat que finalment ningú voldria, he decidit preparar un duo de mandonguilles, unes amb rovellons i les altres amb llet de coco i gambes. Per si de cas!

El resultat ha estat excel·lent, tant per les unes com per les altres, però la versió oriental ha tingut un gran èxit.

Per preparar-les, seguirem la recepta tradicional de les mandonguilles amb rovellons. Per la versió amb llet de coco, no hi he posat rovellons i he afegir la llet de coco deu minuts abans el final de la cocció i les gambes un parell de minuts abans d'apagar el foc.

La propera vegada hi afegiré una mica de citroenlle (la citronnelle s'obté de la marialluïsa però no de les fulles, sinó de la part del tronc). És una espècie típicament tailandesa. La llet de coco és molt dolça, la marialluïsa li donarà un punt d'acidesa i un toc de picant suau que farà que sigui un plat molt més equilibrat.

A pesar que estic convençut que d'aquí a 2000 anys ningú no llegirà cap d'aquestes receptes, en canvi sí estic segur que seguirem estudiant els clàssics Xinesos. Diumenge que ve, després de menjar les mandonguilles, seieu al sofà amb una bona tassa de te verd i salteu d'una pàgina a una altra del llibre del Tao, per exemple, i deixeu-vos emportar en aquest món, tan proper al nostre, de la filosofia de la vida.

2 comentaris: