Ara que l'estiu ja toca campanes però que els dies són encara clars i lluminosos què us sembla un bon pic-nic prop de l'aigua.
Com ja captava en Cartier-Bresson en una de les seves fotografies recollides en aquest magnífic volum de "El Siglo Moderno" (gràcies Asun i Manolo!), res millor que unes bones estovalles posades prop d'un riu o d'un llac, unes croquetes, una truita de patates o una tradicional coca de recapte tot ben acompanyat d'un bon vi. No cal gaire més per passar un bon diumenge d'esbarjo abans de reprendre amb força la setmana.
Aquí a França són molt amants dels pic-nics, pique-niques com ho escriurien ells. I es que aquí el sol i la calor és un bé molt apreciat i més aviat escàs. Així que en quan es presenta la ocasió, tothom surt al carrer per buscar un jardí, un bosquet o el marge d'un riu per instal·lar-s'hi i passar un moment de tranquil·litat tant pels grans com pels petits.
Avui aquest post no porta recepta i és que un pic-nic s'improvisa amb el que hi ha a la nevera. Ah i "saca la bota María que"... Som-hi que el pa ja el comprarem pel camí!
Bon Diumenge i bona setmana a tots.
Hola, gràcies per convidar-nos al pícnic. A mi se m'ocorre portar una cistelleta amb fruites del bosc: nabius, mores, etc i per beure un bon suc perquè el vi no prenc per costum així que potser em senti malament i després a veure com retorn del pícnic.
ResponEliminaM'ha agradat passar per aquest bloc i conèixer el teu espai on relates teus posts. Espero t'agradi el meu: Literatura a voltes, on escric una mica de poesia, relats, etc, gairebé sempre amb sentit irònic.
una salutació
Rosa
Muchas gracias Rosa y gracias por darme a conocer tu blog... Si me permites reproduzco aquí unas pocas líneas de "El nuevo empresario":
EliminaUn señor no muy corriente, bastante gabacho,
que habita su traje con mas de dos vidas
como si no existiera la noche o el descanso
al sentarse a la mesa de todo se olvida.
Me gusta bravo!