Sic vos non vobis...

Una petita anècdota per avui...

Sembla ser que en certa ocasió a l'època de la Roma d'August, s'hagueren d'anul·lar les festes populars per culpa de la pluja. Durant la nit Virgili va inscriure aquests versos  sobre l'entrada del palau de l'emperador: "Nocte pluit tota, redeunt spectacula mane : divisum imperium cum Jove Caesar habet" que significa quelcom així com "Ha plogut tota la nit, tornant al teatre al matí: l'emperador comparteix amb Júpiter l'imperi del món".

August va voler saber qui havia escrit aquests versos però Virgili no es va presentar. En canvi un altre poeta, Bathylle, es va apropiar tots els honors de l'emperador. Molest, Virgili, va afegir dos versos més "Hos ego versiculos feci, tulit alter honores (vaig fer aquests versos, i un altre en rebé els honors)" i n'afegí quatre més que començaven així "Sic vos non vobis..." que deixà inacabats. Quan August va demanar a Bathylle d'acabar-los, aquest en va ser incapaç. Virgili els va completar com segueix:

Sic vos non vobis nidificatis, aves;
Sic vos non vobis fertis, oves;
Sic vos non vobis mellificatis, apes;
Sic vos non vobis fertis aratra, boves;

De totes les traduccions que he pogut trobar no n'hi havia cap en català. Ja em perdonareu l'atreviment de fer la meva traducció personal a partir de les diferents que he llegit:

Així però no per a ell, fa el niu l'ocell
Així però no per a ell, porta la llana l'anyell
Així però no per a ella, fa la mel l'abella
Així  però no per ell, llaura el bou el pradell

que li van fer recuperar els honors d'August.

Queda clar que el plagi i la usurpació daten de molt antic i que tot i els 2000 anys que han passat des d'aleshores poc ha canviat aquest món en el que vivim.

Us preguntareu què té a veure tot plegat amb la cuina. La resposta és, no res. Pensava enllaçar-la amb la minestra primerenca de pèsols, faves i orella, però crec que la podem deixar per la propera setmana.

Ja sabeu, no falteu al proper rendez-vous!