diumenge, 3 de juliol de 2011

Els vins de la Vall del Roina



Fa dies que no tinc ocasió d'enviar res al blog. Entre viatges i visites he estat molt ocupat. Però l'altre dia em demanaven pel vins de la Vall de Roina i he pensat que es una bona ocasió per tornar a donar vida al blog.

Els vins del Roina no tenen ni el renom dels de Borgonya ni la qualitat dels Bordeus. Havien tingut gran renom cap al segle XVIII quan honoraven les taules de papes i emperadors.  Però entre fil·loxeres, guerres mundials i les diferents crisis dels anys 30 que van portar la gent a deixar les terres per treballar a la indústria, les vinyes del Roina van perdre molt. Fins i tot alguna denominació d'origen (AOC a França) va estar prop de desaparèixer. Durant el segle XX, però, la qualitat ha tornat a la regió produint vins a preus accessibles mentre els Bordeus es disparaven i els Borgonyes eren introbables. 

La Vall del Roina es divideix una zona al nord de gran qualitat amb vins elaborats a partir d'una o dues varietats de raïm (syrah principalment) i que es poden guardar uns quants anys i la zona sud de més quantitat, amb vins fets a partir d'una mescla de diferents varietats de raïm però que s'han de prendre relativament joves.  Són vins més mediterranis, més lleugers. Hi ha però una excepció com veurem mes endavant. Tant al nord con al sud hi ha varies denominacions d'origen però les més interessants són aquestes: 

Al sud de Lió, entre Vienne i Valence hi trobem:
  • Côte-Rôtie (raïms syrah i vioyier): són vins de color granat intens, elegants, de graduació elevada amb sabors molt pronunciats. Vins principalment de guarda però difícils de trobar
  • Saint-Joseph (syrah): molt afruitats i lleugers
  • Crozes-Hermitage (syrah): vins carnosos amb aromes de violeta bons per envellir
Al sud entre Valence i Avinyó hi trobem:
  • Châteauneuf-du-Pape (fins a 13 varietats de raïm segons el productor): vi generós, d'alta graduació i de color púrpura. Evoluciona ràpidament després d'alguns anys de guarda
  • Gigondas: recorden els Chateauneuf-du-Pape, generosos i potents
Existeix una denominació d'origen Côte du Rhône  i una altra Côte du Rhône Village que sol portar a confusió perquè és fàcil prendre aquestes denominacions d'origen com a denominacions que engloben tots els vins de la regió. Com ja hem vist, això no és així. 

D'entre totes les AOCs, si n'hagués de salvar una, em quedaria sens dubte amb la de Châteauneuf-du-Pape. I com sol passar, també és la més cara de totes elles.

4 comentaris:

  1. Un bon reportatge sobre els vins del Roine. Nosaltres vam estar per la Provença fa tres o quatre anys i vam fer una ruta de vins passant per Gigondas, Chateauneuf i Luberon, però els vins els vam trobar massa forts... No hi entenc massa, però prefereixo un bon Bordeus o un Borgogne.

    M'encanten les llàgrimes del vi lliscant pel cristall de la copa!

    Fins aviat!
    Anna

    ResponElimina
  2. Hola,

    Gràcies pel vostre comentari. Efectivament els vins són més forts que els de Bordeus i els de Borgonya. La meva preferència personal en ordre creixent és: Borgonys (dels bons...), Bordeus, Roina. Tot i que faria una excepció i posaria els de Châteauneuf-du-Pape abans que els de Bordeus. Sense anar a buscar els més cars, un Château Montredon, per exemple, està tant o més bo que molts Bordeus. A la fi és cert que tot depèn de la qualitat del vi en particular...

    La fotografia és fruit de la meva segona passió. No sóc cap expert, ni cap processional, ben lluny d'això. Però m'agrada i darrerament hi dedico bastant temps. Algunes fotografies aquí.

    Joan

    ResponElimina
  3. Molt interessant!
    La foto m'encanta! felicitats!

    ResponElimina