Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bordeaux. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bordeaux. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de març del 2013

Conservar el vi

Us heu preguntat mai...

...quina és la temperatura ideal per conservar el vi?

...tenint en compte que poca gent pot conservar el vi a la seva temperatura ideal, a partir de quina temperatura posem en perill aquella ampolla que guardem preciosament esperant trobar la bona ocasió per obrir-la?

Si us heu preguntat alguna vegada aquí teniu la resposta.

En general sembla que tothom està d'acord per dir que la temperatura ideal és 12 ºC. Pel què fa al rang límit es trobaria entre 10 i 14ºC. Ara bé només entre 0 i 5 ºC hi ha un risc de formació de cristalls de tartrà o la formació de dipòsits de matèria colorant. D'altre banda per sobre dels 14ºC (i sobretot si la temperatura es manté durant un temps per sobre d'aquest valor) augmenta el risc de despertar les poblacions microbianes que es troben ja dins l'ampolla i que atacaran el vi de forma irreversible.

Així doncs ja sabeu, si no voleu tenir males sorpreses intenteu que les vostres ampolles estiguin guardades a un a temperatura entre 5 ºC com a mínim i 14 ºC com a màxim.

En les latituds que vivim els catalans el risc és més elevat durant l'estiu que durant l'hivern.

dimarts, 15 de gener del 2013

Vins de Bordeus (III): Graves


No lluny del Médoc es troba la regió de Graves, que tot i la proximitat a la primera gran regió de Bordeus, la qualitat és lleugerament inferior. Però aquesta característica és la que fa que aquesta regió sigui especialment interessant: hi podrem trobar grans vins a preus molt raonables. 

En la classificació que va fer Napoleon III l'any 1855 per poder presentar els principals vins de Bordeus en la gran exposició universal va atorgar els famosos distintius de "Primer Cru", "Segon (Tercer, Quart i Cinquè) Cru" exclusivament a vins de Médoc. Tant sols un château de Graves va rebre aquest distintiu: Château Haut-Brion que pertany a la AOC Pessac-Léognan.

Aquesta AOC creada el 1985 agrupa els millors vins de la regió. El que més em sorprèn és la seva localització. Pessac-Léognan està al costat de Bordeus. I quan dic al costat és realment al costat. Si no mireu aquest mapa...

També és cert que la majoria de la AOC es troba fora del circumval·lació de Bordeus, a Léognan, però els millors vins encara es fan a l'interior a Pessac.

La resta de vins de la regió es comercialitzen sota l'AOC Graves.


Els vins s'elaboren a partir de Cabernet Sauvignon, Merlot i Cabernet Franc. Com ja he comentat alguna vegada el Cabernet Sauvignon dóna vins més aviat austers en la seva joventut i que tarden una mica en obrir-se. Són els aromes que comencen a fer-se sentir quan el vi ja porta un temps a l'ampolla. És per aquest motiu que són vins que es solen guardar uns quants anys abans de ser oberts. 

Els  grans crus de Pessac-Léognan són vins densos, carnosos, però molt equilibrats. Els aromes són principalment els que dóna el Cabernet Sauvignon i el Merlot: els fruits vermells ben madurs i la regalèssia. Com que solen passar uns quants mesos en roure, hi trobarem també notes de torrat i de vainilla. 

Els preus dels grans Pessac-Léognan ronden els 30, 50 € però fàcilment poden pujar fins preus a 3 xifres. Però també és possible trobar molt bons vins que ronden els 15-20€ com Château Larrivet Haut-Brion, Château Latour-Martillac o el Domaine de Chevalier. Els vins de l'AOC Graves ronden els 8-15 €.

Finalment dir-vos que al sud de la regió de Graves es fa el famós vi blanc
comercialitzat sota l'AOC Sauternes. Es tracta de vins fets a partir de Sémillon atacats per un bacteri que es desenvolupa al final de l'estiu quan les nits són fresques i humides i els dies encara són càlids  El sucre d'aquests vins es concentra quan el bacteri ataca la pell i aquesta es trenca. L'aigua s'evapora sota la pressió del sol donant lloc a un vi dolç que es sol servir per acompanyar el fetge d'ànec.


dissabte, 22 de desembre del 2012

Vins de Bordeus (II): Médoc

Com heu vist la regió de Médoc ocupa tota la franja de la riba esquerra entre l'oceà Atlàntic i la ciutat de Bordeus. És una regió especialment gran.

La part més al nord gairebé a la desembocadura de la Gironde se'n deia antigament el baix Médoc i era una zona de maresmes guanyada al mar amb l'ajut dels Holandesos que durant el segle XVII van ser qui comercialitzaven els vins de la regió. La denominació de 'baix' s'ha acabat eliminant per evitar les comparacions amb l'alt Médoc (Haut-Médoc) on es troben els principals Châteaux seleccionats durant la classificació de 1855 i que reberen la denominació de Grans Crus.

El Haut-Médoc té dues franges ben distingides, la més allunyada del riu i la que voreja la Gironda. La primera correspon a la AOC Haut-Médoc regional (l'AOC equival a les denominacions d'origen). La segona està formada d'AOCs comunals (entorn a una ciutat). 

Si prenem una barca i remuntem el riu a partir del baix Médoc, deixarem a mà dreta les AOCs comunals més interessants i també les més reputades de Bordeus. En ordre veurem desfilar Saint-Estèphe, Pauillac, Saint-Julien i una mica més avall, Margaux.

Ja cap a l'interior hi ha també Listrac i Moulis en Médoc.

Com ja vaig comentar, aquí estem en zona on el Cabernet Sauvignon és el rei, normalment combinat amb Merlot i Cabernet Franc. El Cabernet Sauvignon dóna vins una mica més àcids i tànics. Els tanins són els que deixen la boca aspre. Aquestes dues característiques són les que fan que siguin vins que es poden guardar molt temps.

Al principi hi ha massa acidesa i els tanins són més aviat rasposos. Cal esperar. Amb el temps aquests es suavitzen i s'equilibren: és un bon moment per degustar-lo. Si esperem massa el vi perdrà tot interès. Diguem que un vi sense acidesa ni tanins és un vi pla sense cos ni força per caminar. Els anys no el portaran enlloc. En canvi mentre li queda acidesa i el tanins estan presents, el vi s'aguanta i pot seguir caminant.

Un bon Médoc evolucionarà durant 10, 20 o 30 anys. Si el volem degustar abans cal obrir-lo i decantar-lo. El contacte amb l'aire accelera l'evolució i el suavitza. És com posar-lo en la màquina del temps i accelerar el pas dels anys. Per aquest mateix motiu no s'ha de decantar els vins vells: accelerar el poc temps que li queda és enviar-lo directament a la tomba.

En poques paraules podríem dir que els Saint-Estèphe són vins corpulents, vius, amb força, però en harmonia, mentre que els Pauillac són amples, rics, untuosos i quant més envelleixen més delicats són. Els Saint-Julien són carnosos i amples, magníficament estructurats i elegants. Finalment els Margaux són fins, harmoniosos i amples amb una trama de tanins molt delicats i elegants. Són vins molt femenins.

Els aromes que dóna el Cabernet Sauvignon estan entorn el món de les espècies i dels fruits vermells. Els aromes torrats i de cuiro són externs al vi. Els aporta el roure. 

diumenge, 16 de desembre del 2012

Vins de Bordeus

No sé si us ha passat mai, però quan a mi em parlaven dels vins de Bordeus em podia passar una de les tres coses següents:

1. tenir l'impressió d'estar completament perdut
2. que em nombressin un Château Lafite o Latour i pensar que ja coneixia la regió 
3. confondre un Saint Émilion amb un Pauillac o un Margaux

Si hi ha una regió vitícola fàcil de conèixer, aquesta és la de Bordeus. Només cal que ens donin les bones pistes. 

La primera és que la regió de Bordeus és una forca de dos punxes. El mànec de la forca el forma la Gironda que desemboca al mar, les dues punxes són el Garona i la Dordonya dos rius que procedeixen el primer de la regió de Dartacà (el Périgueux) més al nord i el segon de Toulouse. 


La segona pista és que quan parlem de la regió de Bordeus fem referència a la riba dreta (al nord de la Dordonya i de la Gironda) i de la riba esquerra (al sud de la Garona i de la Gironda). L'espai que queda entre els dos rius (la Dordonya i el Garona) s'en diu l'Entre-deux-mers, entre dos mars. Sembla lògic. 

Aquesta diferència entre riba dreta i esquerra no és casual. És sobretot el tipus de sol que fan que les varietats de raïm no siguin les mateixes. Els sols de la riba dreta són argilo-calcaris i s'adapten més a plantar el Merlot i el Cabernet Franc, mentre que la riba esquerra són sols més de grava i sorra més apropiats al cultiu del Cabernet Sauvignon. Així doncs el famós Cabernet Sauvignon només es troba en els vins de la riba esquerra.

Com que el merlot és una varietat que madura abans i que té menys acidesa, permet fer vins que es poden consumir més ràpidament però que es guarden menys temps. El Cabernet Sauvignon amb els seus tanins i la seva acidesa dóna vins molt més durs en la seva joventut però que s'arrodoneixen molt bé al llarg del temps. Veurem però que hi ha certes excepcions a la riba dreta on s'aconsegueixen elaborar vins que es guarden molt temps a pesar de ser elaborats a partir de merlot. 

Finalment i sense entrar en el detall, a la riba dreta tenim una gran regió de producció: el Libournès mentre que a la riba esquerra n'hi a dos: el Médoc i la regió de Graves (aquesta darrera engloteix la regió de Sauternes famosa pels seus vins blancs dolços que acompanyen perfectament el fetge d'ànec o d'oca). 


En un proper article us detallaré cada una de les regions i veureu que tot plegat és molt senzill.