dijous, 22 de març de 2018

La importància de la respiració en la meditació



La meditació és una eina fabulosa. Com ja he explicat ens permet calmar la ment i fer callar tots aquests pensaments que permanentment brunzen en el nostre cap. A més ens permet accedir a una profunditat de nosaltres mateixos sovint desconeguda.

Per començar a practicar està bé seguir les respiracions per evitar de perdre's massa ràpid.

Primer inspirem, després expirem. Inspirar no pren massa temps, expirar una mica més. Inspirem per necessitat, perquè el cos ens ho demana. Amb la inspiració donem oxigen a totes les cèl·lules del cos, perquè és tot el cos que respira. Quan expirem, expulsem l'aire viciat i netegem el cos. El cos i també l'esperit. És l'expiració que ens dóna la possibilitat de relaxar-nos i deixar anar totes les tensions.

És a partir del ventre que inspirem i que expirem. Amb normalitat, amb tranquil·litat. Sentim el moviment, notem aquesta sensació. El ventre s'infla i es desinfla. És respirant amb el ventre que tindrem més aire per alimentar tot el cos. Si la respiració és alta i se situa al nivell de la gola, aquesta serà curta. Practicar la meditació ens allargarà la respiració, la fa més profunda. És un bon exercici si ens costa respirar, especialment quan ens fem grans.

A mesura que respirem, accedim a zones cada cop més profundes de nosaltres mateixos. La tranquil·litat s'hi fa més gran més àmplia. Tard o d'hora sentirem el cor batre, amb força, sense repòs. Sentirem la sang circular per les venes i la pressió augmentar als llavis. Inspirem amb suavitat per no pertorbar aquest moment de pau infinita. Expirem i ens abandonem a aquest moment.

Inspirar és un acte reflex, no controlat. Expirar és com deixar-se lliscar per un tobogan. Ens deixem caure, sense pressa. Expirem i confiem plenament en la vida; ens llencem una mica al buit. Qui sap si, després d'aquesta expiració, el cos reclamarà o no una nova inspiració. Si ho fa, la vida es renova i continua. La vida ens regala uns segons més.

N'hauríem de ser conscients.

N'hauríem d'estar agraïts.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada