Ja sabeu que jo sóc més de salat. A casa els dolços són cosa de la C. Però l'altra dia la petita de la casa no sabia què fer i ficar-la a la cuina a fornejar sempre és una opció que funciona. Sobretot si se li permet fer-ho tot ella. Així que aquesta recepta la podria marcar com "Apta per a tots els públics"!
Les coses com són. Aquesta no és una recepta ni inventada ni adaptada. Es tracta de la realització al peu de la lletra de la recepta que la Laura cuinera (a estones) presentava en el seu blog Cuinejar.
La Laura en diu "Coca de llimona amb gust de llimona". Jo prefereixo dir-ne "Coca de llimona", perquè a què té gust una coca de llimona si no a llimona? Ara, una cosa és certa: com molt bé diu ella, si no us agrada la llimona no cal que perdeu el temps.
La gràcia de la recepta és que s'utilitza tota la llimona i no només la pell. Per dir-vos la veritat no suporto veure com les llimones raspades perden la dignitat a mesura que passen les setmanes, la pell perd aquell blanc immaculat del primer dia, comença a endurir i s'arruga com una pansa vella.
Pels detalls de com fer la coca podeu anar a veure el blog de la Laura però com a resum ràpid necessitareu:
- una llimona
- 200g de suce
- 175g de farina
- 3 ous
- 70g d'oli (jo vaig utilitzar oli de gira-sol)
- 1 sobre de llevat
Cal triturar molt bé la llimona tallada a trossos després d'haver tret els pinyols, i si possible la pell blanca del centre que donen bastant amargor, fins que quedi feta una pasta. Mesclem el rovell dels ous amb el sucre i finalment amb l'oli que incorporem batent al mateix temps com si féssim una maionesa. Afegim la farina i el llevat. Batem les clares a punt de neu (o gairebé) i les incorporem. Deixem reposar 10 minuts i ho posem al forn a 180ºC uns 20 minuts (cal vigilar la cocció amb un escuradents o similar fins que surti sec).
Si no ho oblideu, com em va passar a mi, just abans de posar-ho al forn podeu ensucrar la coca. Així farà una crosta dolça semblant a la de les magdalenes!
Pels nens és una mica àcida i pot tenir una pèl d'amargor. Però com podeu veure és fàcil de fer i us asseguro que molt bona.
Pels nens és una mica àcida i pot tenir una pèl d'amargor. Però com podeu veure és fàcil de fer i us asseguro que molt bona.
Hola Joan! m'ha agradat molt aquesta coca! No sé si havia passat mai pel teu blog...? En tot cas, m'agrada! Ja tens nova seguidora. Petons i bona Setmana Santa.
ResponEliminaAra he vist que sí que havia passat!! ha ha. Perquè ja et segueixo! A veure si t'enllaço que no m'arribaven les teves novetats als fogons. Petons
ResponEliminaÉs de llimona amb gust de llimona, això de posar la llimona sencera fa que el gust sigui important!!Ptnts
ResponEliminaDolça
Fantàstic, Joan ! Quan les receptes funcionen ve de gust compartir-les. I si, sòn d'aquelles que pots posar la criaturada a la cuina sense problemes. Visca les llimones ! Abraçades !
ResponElimina