La Cave d'Agustin Florent i Pierre Chanau

En el meu post anterior us cantava meravelles del vi de ca l'Agustí. Diguem que "ca l'Agustí" era una llicència literària que em vaig permetre. Si heu llegit el comentari que vaig afegir ja sabreu perquè ho vaig fer i de què us vull parlar avui. 

Tot i el que pugui semblar, la Cave d'Augustin Florent és una marca comercial del grup Carrefour.  

Per desgràcia és una pràctica molt habitual d'aquests darrers temps crear marques o noms ficticis per agrupar i distribuir productes de marca blanca. 

És una pràctica que jo no comparteixo i contra la qual us crido l'atenció. 

Els grans grups de distribució compren el vi a petits productors i la venen sota un nom comercial, en el cas de Carrefour es tracta de "La Cave d'Agustin Florent" i en el cas d'Auchan, Alcampo a Espanya, "Pierre Chanau". 

Ben mirat és una pràctica molt antiga i ben coneguda. Probablement els negociants de vi van aparèixer en l'època d'Elionor d'Aquitània quan els vins francesos es van començar a vendre a Londres substituint poc a poc la cervesa coma beguda predilecta dels aristòcrates i gent de l'alta burgesia. 

Encara avui, n'hi ha de molt coneguts en totes les regions vitícoles. A França Bouchard o Chanson Père et Fils són molt importants a la regió de Borgonya. 

Us preguntareu perquè em molesta que Carrefour o Auchan facin de negociants en un món tant capitalista com el nostre. 

Doncs ja us explico. En el cas dels negociants tradicionals, els que treballen des de fa temps, totes les ampolles mencionen el fet que qui ha embotellat el vi es un negociant. Les etiquetes indiquen sense reticència "Negociant à " i la ciutat on treballen. Queda clar que es tracta d'una casa de negoci que ha seleccionat el vi que després etiqueta i distribueix sota el seu nom. La seva feina, però també la seva responsabilitat, és fer una bona selecció i distribuir-la.

En el cas de la gran distribució, inventen un nom comercial que:

• porta a pensar que es tracta d'un productor local (e.g. "La Cave de...")
• no menciona en cap cas que es tracta d'un negociant
• utilitzen noms i pronoms propis per donar un caràcter personal que no té (com Pierre... o Agustin...)

Possiblement no haureu notat que aplicant alguna manipulació a les lletres de "Pierre Chanau" podem reescriure:

Chanau

Chan-au

Au-chan

Auchan

Personalment trobo aquesta pràctica molt bruta i molt propera de l'engany i això em molesta. 

A Espanya els grans grups encara utilitzen la pròpia marca però em temo que no tardarà a arribar unes Caves Agustí Tordera o similar. Així que estigueu alerta.

Tota una llàstima perquè en molts casos la qualitat és ben present. La qualitat d'un vi fruit d'un raïm resultat de l'esforç i del treball d'homes i dones amb noms i pronoms ben reals. Per què doncs amagar-los? 

Raviolis i amanida d'estiu

Una proposta per un dinar lleuger i fresc, ràpid de preparar, i bo. Ideal per aquests dies calorosos d'estiu. 

Sempre m'han agradat els raviolis. Però ja fa temps que no trobo aquells raviolis que compràvem "als italians", quan aquests van començar a implantar-se a casa nostra. La pasta fresca d'avui ja no té ni el gust ni la textura d'abans i sovint els raviolis s'enganxen entre ells, es trenquen i inevitablement es buiden. El pitjor que pugui passar és que l'aigua de cocció penetri l'interior. Signe d'una qualitat pèssima segons la definició del diccionari general de la llengua catalana: "adj Extremament dolent, que no pot ésser pitjor". 

Per retrobar les sensacions d'abans, jo intento privilegiar la qualitat al preu i sempre redueixo el temps de cocció. Si indiquen 3 minuts en faig 2 i si n'indiquen 8 en faig 5. Pels raviolis és pot utilitzar la vista per trobar el bon punt de cocció. Cal treure'ls quan el color s'esclareix de forma regular. Per altres tipus de pasta prefereixo fer-ho segons el tacte, és a dir la sensació que transmet a la mà el contacte entre la cullera de fusta i la pasta. Però les sensacions són molt subjectives i difícils d'explicar. Sigui quin sigui el mètode que utilitzeu per conèixer si las pasta és al seu punt, acabareu veient que els temps indicats estan sempre sobreestimats. 

En tot cas per fer aquests raviolis (jo els he agafat d'albergínia que m'encanta!) i amanida d'estiu, més val que estiguin un pèl forts i sobretot que no es trenquin. Un cop cuits refredeu-los amb un raig suau d'aigua freda i unteu-los amb una mica d'oli perquè no s'enganxin. 

L'amanida és de tomàquet tallat a daus petits i escorreguts per evitar que deixin massa aigua. Afegiu uns quants pinyons. Talleu unes fulles d'alfàbrega (de l'àrab: al-ḥábaqa) ben petites que afegireu al tomàquet just al moment d'amanir-los. 

Podeu servir aquest plat amb un vi rosat (que pel què sembla, i per sort, torna a estar en voga) lleuger i fresc. Jo he agafat un vi Provençal que aquí on visc és el que puc trobar més proper a la meva terra. 

 

Es tracta d'un vi de ca l'Agustí (veure els comentaris per més detalls) molt aromàtic i expressiu, amb personalitat. Ens recorda la fruita d'estiu, el préssec, la pruna blanca, però un cop a la boca retrobem la sensació d'una deliciosa maduixa ben madura. És un vi d'un gran equilibri, alhora fresc i ample. 

El vi rosat que haureu escollit serà perfecte per acompanyar aquest plat lleuger d'estiu. 

I si us en queda, preneu-lo una mica abans del capvespre, quan el sol ja és baix i que la terra s'ompla de mil colors i matisos. Busqueu l'ombra d'un ametller i deixeu-vos emportar amb cada bocada... A l'ombra d'un balcó o d'una finestra d'aquesta ciutat la vostra, us apartarà del brogit i us permetrà retrobar-vos el temps d'aquests glops pausats, sentits i finalment tranquils. El vi cal prendre'l així, amb serenor, amb tranquil·litat i fins retrobar la quietud que ens emporta i ens bressa. 

Bon estiu!

Conservar el vi

Us heu preguntat mai...

...quina és la temperatura ideal per conservar el vi?

...tenint en compte que poca gent pot conservar el vi a la seva temperatura ideal, a partir de quina temperatura posem en perill aquella ampolla que guardem preciosament esperant trobar la bona ocasió per obrir-la?

Si us heu preguntat alguna vegada aquí teniu la resposta.

En general sembla que tothom està d'acord per dir que la temperatura ideal és 12 ºC. Pel què fa al rang límit es trobaria entre 10 i 14ºC. Ara bé només entre 0 i 5 ºC hi ha un risc de formació de cristalls de tartrà o la formació de dipòsits de matèria colorant. D'altre banda per sobre dels 14ºC (i sobretot si la temperatura es manté durant un temps per sobre d'aquest valor) augmenta el risc de despertar les poblacions microbianes que es troben ja dins l'ampolla i que atacaran el vi de forma irreversible.

Així doncs ja sabeu, si no voleu tenir males sorpreses intenteu que les vostres ampolles estiguin guardades a un a temperatura entre 5 ºC com a mínim i 14 ºC com a màxim.

En les latituds que vivim els catalans el risc és més elevat durant l'estiu que durant l'hivern.

Vins de Bordeus (III): Graves

No lluny del Médoc es troba la regió de Graves, que tot i la proximitat a la primera gran regió de Bordeus, la qualitat és lleugerament inferior. Però aquesta característica és la que fa que aquesta regió sigui especialment interessant: hi podrem trobar grans vins a preus molt raonables. 

En la classificació que va fer Napoleon III l'any 1855 per poder presentar els principals vins de Bordeus en la gran exposició universal va atorgar els famosos distintius de "Primer Cru", "Segon (Tercer, Quart i Cinquè) Cru" exclusivament a vins de Médoc. Tant sols un château de Graves va rebre aquest distintiu: Château Haut-Brion que pertany a la AOC Pessac-Léognan.

Aquesta AOC creada el 1985 agrupa els millors vins de la regió. El que més em sorprèn és la seva localització. Pessac-Léognan està al costat de Bordeus. I quan dic al costat és realment al costat. Si no mireu aquest mapa...

També és cert que la majoria de la AOC es troba fora del circumval·lació de Bordeus, a Léognan, però els millors vins encara es fan a l'interior a Pessac.

La resta de vins de la regió es comercialitzen sota l'AOC Graves.

Els vins s'elaboren a partir de Cabernet Sauvignon, Merlot i Cabernet Franc. Com ja he comentat alguna vegada el Cabernet Sauvignon dóna vins més aviat austers en la seva joventut i que tarden una mica en obrir-se. Són els aromes que comencen a fer-se sentir quan el vi ja porta un temps a l'ampolla. És per aquest motiu que són vins que es solen guardar uns quants anys abans de ser oberts. 

Els  grans crus de Pessac-Léognan són vins densos, carnosos, però molt equilibrats. Els aromes són principalment els que dóna el Cabernet Sauvignon i el Merlot: els fruits vermells ben madurs i la regalèssia. Com que solen passar uns quants mesos en roure, hi trobarem també notes de torrat i de vainilla. 

Els preus dels grans Pessac-Léognan ronden els 30, 50 € però fàcilment poden pujar fins preus a 3 xifres. Però també és possible trobar molt bons vins que ronden els 15-20€ com Château Larrivet Haut-Brion, Château Latour-Martillac o el Domaine de Chevalier. Els vins de l'AOC Graves ronden els 8-15 €.

Finalment dir-vos que al sud de la regió de Graves es fa el famós vi blanc

comercialitzat sota l'AOC Sauternes. Es tracta de vins fets a partir de Sémillon atacats per un bacteri que es desenvolupa al final de l'estiu quan les nits són fresques i humides i els dies encara són càlids  El sucre d'aquests vins es concentra quan el bacteri ataca la pell i aquesta es trenca. L'aigua s'evapora sota la pressió del sol donant lloc a un vi dolç que es sol servir per acompanyar el fetge d'ànec.

Vins de Bordeus (II): Médoc

Com heu vist la regió de Médoc ocupa tota la franja de la riba esquerra entre l'oceà Atlàntic i la ciutat de Bordeus. És una regió especialment gran.

La part més al nord gairebé a la desembocadura de la Gironde se'n deia antigament el baix Médoc i era una zona de maresmes guanyada al mar amb l'ajut dels Holandesos que durant el segle XVII van ser qui comercialitzaven els vins de la regió. La denominació de 'baix' s'ha acabat eliminant per evitar les comparacions amb l'alt Médoc (Haut-Médoc) on es troben els principals Châteaux seleccionats durant la classificació de 1855 i que reberen la denominació de Grans Crus.

El Haut-Médoc té dues franges ben distingides, la més allunyada del riu i la que voreja la Gironda. La primera correspon a la AOC Haut-Médoc regional (l'AOC equival a les denominacions d'origen). La segona està formada d'AOCs comunals (entorn a una ciutat). 

Si prenem una barca i remuntem el riu a partir del baix Médoc, deixarem a mà dreta les AOCs comunals més interessants i també les més reputades de Bordeus. En ordre veurem desfilar Saint-Estèphe, Pauillac, Saint-Julien i una mica més avall, Margaux.

Ja cap a l'interior hi ha també Listrac i Moulis en Médoc.

Com ja vaig comentar, aquí estem en zona on el Cabernet Sauvignon és el rei, normalment combinat amb Merlot i Cabernet Franc. El Cabernet Sauvignon dóna vins una mica més àcids i tànics. Els tanins són els que deixen la boca aspre. Aquestes dues característiques són les que fan que siguin vins que es poden guardar molt temps.

Al principi hi ha massa acidesa i els tanins són més aviat rasposos. Cal esperar. Amb el temps aquests es suavitzen i s'equilibren: és un bon moment per degustar-lo. Si esperem massa el vi perdrà tot interès. Diguem que un vi sense acidesa ni tanins és un vi pla sense cos ni força per caminar. Els anys no el portaran enlloc. En canvi mentre li queda acidesa i el tanins estan presents, el vi s'aguanta i pot seguir caminant.

Un bon Médoc evolucionarà durant 10, 20 o 30 anys. Si el volem degustar abans cal obrir-lo i decantar-lo. El contacte amb l'aire accelera l'evolució i el suavitza. És com posar-lo en la màquina del temps i accelerar el pas dels anys. Per aquest mateix motiu no s'ha de decantar els vins vells: accelerar el poc temps que li queda és enviar-lo directament a la tomba.

En poques paraules podríem dir que els Saint-Estèphe són vins corpulents, vius, amb força, però en harmonia, mentre que els Pauillac són amples, rics, untuosos i quant més envelleixen més delicats són. Els Saint-Julien són carnosos i amples, magníficament estructurats i elegants. Finalment els Margaux són fins, harmoniosos i amples amb una trama de tanins molt delicats i elegants. Són vins molt femenins.

Els aromes que dóna el Cabernet Sauvignon estan entorn el món de les espècies i dels fruits vermells. Els aromes torrats i de cuiro són externs al vi. Els aporta el roure. 

Vins de Bordeus

No sé si us ha passat mai, però quan a mi em parlaven dels vins de Bordeus em podia passar una de les tres coses següents:

1. tenir l'impressió d'estar completament perdut

2. que em nombressin un Château Lafite o Latour i pensar que ja coneixia la regió 

3. confondre un Saint Émilion amb un Pauillac o un Margaux

Si hi ha una regió vitícola fàcil de conèixer, aquesta és la de Bordeus. Només cal que ens donin les bones pistes. 

La primera és que la regió de Bordeus és una forca de dos punxes. El mànec de la forca el forma la Gironda que desemboca al mar, les dues punxes són el Garona i la Dordonya dos rius que procedeixen el primer de la regió de Dartacà (el Périgueux) més al nord i el segon de Toulouse. 

La segona pista és que quan parlem de la regió de Bordeus fem referència a la riba dreta (al nord de la Dordonya i de la Gironda) i de la riba esquerra (al sud de la Garona i de la Gironda). L'espai que queda entre els dos rius (la Dordonya i el Garona) s'en diu l'Entre-deux-mers, entre dos mars. Sembla lògic. 

Aquesta diferència entre riba dreta i esquerra no és casual. És sobretot el tipus de sol que fan que les varietats de raïm no siguin les mateixes. Els sols de la riba dreta són argilo-calcaris i s'adapten més a plantar el Merlot i el Cabernet Franc, mentre que la riba esquerra són sols més de grava i sorra més apropiats al cultiu del Cabernet Sauvignon. Així doncs el famós Cabernet Sauvignon només es troba en els vins de la riba esquerra.

Com que el merlot és una varietat que madura abans i que té menys acidesa, permet fer vins que es poden consumir més ràpidament però que es guarden menys temps. El Cabernet Sauvignon amb els seus tanins i la seva acidesa dóna vins molt més durs en la seva joventut però que s'arrodoneixen molt bé al llarg del temps. Veurem però que hi ha certes excepcions a la riba dreta on s'aconsegueixen elaborar vins que es guarden molt temps a pesar de ser elaborats a partir de merlot. 

Finalment i sense entrar en el detall, a la riba dreta tenim una gran regió de producció: el Libournès mentre que a la riba esquerra n'hi a dos: el Médoc i la regió de Graves (aquesta darrera engloteix la regió de Sauternes famosa pels seus vins blancs dolços que acompanyen perfectament el fetge d'ànec o d'oca). 

En un proper article us detallaré cada una de les regions i veureu que tot plegat és molt senzill.  

Efecte dels anys en el color del vi

Avui estava fent una degustació de dos vins de Bordeus elaborats majoritàriament amb Merlot. El Merlot és una varietat que dóna al vi un grau alcohòlic elevat, un cos rodó i que és molt aromàtic. Com que és poc àcid, més val no guarda-lo massa temps. Per altra banda són vins que es poden obrir molt més aviat que els que s'elaboren a base de Cabernet Sauvignon. Per cert sabíeu que la varietat Merlot és molt més cultivada a la regió de Bordeus que la Cabernet Sauvignon? Si m'ho haguéssiu preguntat fa uns dies us hauria dit el contrari!. 

La degustació d'avui es tractava d'un Côtes de Blaye i d'un Cadillac Côtes de Bordeaux, dues regions de la riba dreta (és a dir del costat de Sant Emilion). La idea de la degustació era veure la influència del Merlot així com l'efecte dels anys i de la fusta. 

L'un era del 2009 i l'altre del 2005. Els dos són bons anys amb estius calorosos que han donat vins ben compensats. Cal saber però que els vins més joves tendeixen a tenir un color molt més intens amb reflexos violetes. Amb el pas del temps, el vi perd intensitat, s'apaga una mica i el violeta deixa pas a reflexos més marronosos. 

Quan ja havia acabat m'he adonat que la diferència d'edat era molt evident en la copa buida. Mireu aquestes dues fotos. Busqueu els tons violetes i els marronosos i digueu-me quin és quin...

La propera vegada que obrireu una botella de vi, fixeu-vos-hi i noteu l'efecte de l'edat en el color del vi.  

Bar à Vin de Bordeus

Si mai aneu a Bordeus per descobrir els grans Châteaux i dominis vitícoles o simplement per descobrir o re-descobrir aquesta ciutat que en els darrers 20 anys s'ha transformat completament, us recomano que feu una parada al Bar à Vin del Consell Interprofessional dels Vins de Bordeus o CIVB. 

En ple centre de Bordeus, el Bar à Vin és un indret ideal per descobrir la gran varietat de vins que ofereix aquest denominació d'origen o AOC (Appellation d'Origine Controllée). Des dels blancs secs o dolços fins als vins negres lleugers o amb més cos, tots estan representats. El Bar disposa d'una carta extensa i a preus molt raonables (entre 2 i 8 €) en funció de la denominació. Com el model de negoci és principalment fomentar els vins de la regió més que no fer entrar molts diners a la caixa, els vins es venen a preu de negociant. En comptes d'una ampolla, us recomano la copa o millor encara varies copes por poder fer una degustació comparativa. 

Quan hi vaig estar aquest estiu vàrem provar un Pomerol, un Saint Estèphe i un Saint Emilion Gran Cru. Els tres estaven molt bons. Vins especialment concentrats, amb aromes d'espècies, de pebre, de fusta que acompanyen els aromes de fruits vermells. Molt suaus en boca, més vellut que estraça, d'aquells que passen bé. Dels tres el Pomerol i Saint Estèphe són els que van agradar més. El Saint Emilion va quedar una mica en segon pla. Tots però eres excel·lents.

Al Bar à Vin podreu demanar també una mica de pica-pica per acompanyar el vi. Preferiu els entremesos al formatge que sempre modifiquen el gust del vi. 

Per últim advertir-vos que a l'estiu només obra els dilluns al vespre. Així que més val que us organitzeu la visita per fer-ho venir bé. La resta de l'any obra les seves portes de dilluns a dissabte de 11 del matí a les 10 de la nit.

El trobareu al número 3 del cours du 30 Juillet al costat del Gran Teatre. Telèfon 05 56 00 43 47. 

Una gran idea: La Tasting Box de Le Rendez-vous des Vins

Aquesta setmana he fet un gran descobriment dins del món dels vins. Es tracta d'una iniciativa d'un grup d'emprenedors que ha muntat un petit negoci a partir d'una gran idea. Es tracta de la Tasting Box.

La idea és molt senzilla: permetre provar una selecció de vins proposats a la venta i eventualment comprar-ne a preu reduït. Cada més l'equip de la Tasting Box proposen tres vins: un blanc, un rosat i un negre. Les mostres de vi es condicionen en uns petits tubs de 6 cl (equivalent a una copa) en un entorn estèril per evitar que aquest comenci a fer-se malbé. Òbviament no es poden guardar massa i recomanen consumir-lo en el més següent a l'envasat. 

A més proposen una subscripció per rebre tots els mesos les tres provetes amb els tres vins. El preu és raonable, menys de 10 Euros al més. Independentment que després passeu comanda o no aquest mecanisme permet provar vins nous sense necessitat d'obrir-ne / comprar-ne una botella a cada cop. 

A més la presentació és impecable (veieu la foto) i amb un disseny simple però cuidat. La caixa l'acompanyen d'una petita tarja amb la descripció del tres vins. 

Només té un parell d'inconvenients: el primer és que les botelles s'han de comprar per caixes de 6 i no es poden mesclar. La segona és que cal esperar finals de més a què tramitin la comanda, doncs agrupen les comandes de tots els clients per aprofitar d'una reducció del preu. 

El concepte, però, és molt bo i estic segur que s'exportaria molt bé. Si algú s'hi vol llençar no crec que existeixi un equivalent a casa nostra. Inclús podria ser adoptat i adaptat a empreses que ja venen vins per Internet. Si des de Els nostres vins em senten... 

Si us crida l'atenció connecteu-vos a Le Rendez-vous des Vins. Ja me'n parlareu.

P.S.

Si voleu provar el concepte us recomano que deixeu un comentari a Le Rendez-vous des Vins i que els proposeu d'enviar-vos-ho a Espanya. Jo crec que tenen tantes ganes que funcioni el negoci que segur que trobaran la manera de fer-vos-ho arribar a preu decent. 

Mandonguilles amb rovellons

Les mandonguilles és un plat que generalment agrada a tothom. El més curiós és que no és un plat que hagi viatjat massa. A França n'hi diuen des boulettes de viande, però les prenen fregides sense suc o li afegeixen directament salsa de tomàquet. A Itàlia n'hi diuen polpetti di carne i les solen fer per servir amb un plat de pasta, la carn sent secundària. Em costa creure que les mandonguilles com les preparem a casa nostra, amb lo bones que són, no hagin sortit de la península Ibèrica. 

La recepta d'avui no té cap secret, és la tradicional: igual quantitat de carn de vedella i de porc, la molla d'una llesca de pa passada per un vol de llet, un ou, julivert, sal i pebre. Un cop passades per farina, enrossides amb una mica d'oli. Una ceba tallada en juliana, una mica de tomàquet fregit, un bon raig de cognac o brandy i aigua per acabar de cobrir-les i fer una mica de suc. 15 minuts de cocció. 

Com heu vist he canviat els tradicionals pèsols per rovellons. Els nens ho han agraït.

Podeu preparar una mica de pasta o d'arròs que encara és millor. 

Si voleu un bon vi per acompanyar aquest plat, podeu provar una de les propostes de Els nostres vins (www.elsnostresvins.cat), Sentits Negres 2009. Es tracta d'un vi amb D.O. Catalunya elaborat a base de Garnatxa Negre de vinyes de més de 60 anys.

Es un vi d'una intensitat no massa forta però d'elevat grau alcohòlic. La Garnatxa no és un raïm que doni massa tanins, però en aquest cas la casa Puiggròs n'ha sabut extreure'n els suficients durant la vinificació i la criança per reeixir aquest vi ben equilibrat. Saborós i aromàtic, sentirem ràpidament la fusta al nas i a la boca, els fruits vermells en són però la nota predominant. 

Els aromes del vi, els retronasals i la llargada en boca

Sovint quan ens parlen de degustar un vi i d'expressar els aromes que se'n desprenen ens costa moltíssim. L'olor és una cosa que estem acostumats a prendre de forma unitària. És a dir que olorem una flor, la brisa del mar, un suquet de peix, la carn a la brasa. En tots aquests casos l'olor és una. En cap cas ens parem a analitzar a més de l'olor de carn a la brasa, si és una mescla de la fusta que crema i el greix que desprèn la carn o les herbes de Provença que hi hem afegit. En el món dels vins les olors (en enologia parlarem d'aromes) són tan complexes com difícils de distingir. Un vi negre desprèn aromes aportats pel raïm, els llevats que han provocat la transformació de l'aigua i el sucre en alcohols o les botes de fusta. Tots aquests aromes es mesclen i composen el que en diem el buquet.

És potser aquesta complexitat que fa que molt sovint prenem la via fàcil i diem que "aquest vi fa bona olor". El pitjor és que quan aconseguim superar aquesta dificultat i comencem a parlar dels aromes de fruits vermells o de torrat, arriba un set ciències i ens parla dels aromes retronassals i ens pregunta si trobem el final llarg o curt.  Aquí és on ens podem quedar a quadros.

Tot plegat és ben senzill si algú pren una mica de temps per explicar-nos-ho.

El primer fa referència als aromes que podem identificar en la cavitat nassal quan expulsem aire pel nas després d'haver begut un glop de vi. Els més atrevits poden intentar fer-ho tot al mateix temps: agafar aire amb el vi a la boca i expulsar-lo pel nas (l'aire i no pas el vi!). El vi que impregna la boca desprèn certs aromes subtils que emportats per l'aire passaran pel nas on podrem sentir-los.

El segon, el final o la llargària en boca fa referència al temps durant el qual queda la sensació d'aquests aromes (i del gust) un cop hem buidat la boca. Al principi seran molt presents i després, poc a poc, es faran més subtils fins desaparèixer.

He descobert un cas on aquests dos efectes són tant evidents que val la pena, si en teniu ocasió, experimentar-ho: aromes retronasals molt potents i una llargada molt sorprenent de l'ordre de minuts. És això el que volia compartir avui amb vosaltres.

Només hi ha dos petits problemes. El primer és que cal canviar de registre i passar del món dels vins al món dels whiskys. El whisky és una beguda alcohòlica forta, d'uns 40º i més, ben lluny dels 14º d'un vi negre fort i més encara dels 4º d'una cervesa. És aquest elevat grau alcohòlic que fa que un cop hem buidat la boca els aromes segueixen pujant per l'esòfag i en sortir pel nas las papil·les olfactives els identifiquen per via retronasal. A més, aquest procés dura molt més temps que en el cas d'un vi negre i és per això que podrem sentir de forma molt amplificada el que vol dir la llargària en boca.

Jo no sóc amant de whisky però dilluns un bon amic, gran amant d'aquesta beguda, me'n va oferir. Com que n'hem parlat moltes vegades tenia curiositat per compartir aquesta experiència amb ell. Em vaig deixar guiar en l'elecció entre la gran varietat de què ell disposa. L'elegit va ser un whisky escocès de l'illa d'Isley, Lagavuline. Aquest whisky és perfecte per aquest exercici perquè té un fort aroma de torba (que recorda el fumat) que és molt evident i que es mescla amb els aromes més clàssics del whisky. La sensació és extraordinària i única. Per ser un whisky el vaig trobar excel·lent.

Així doncs, si voleu saber el que són els aromes retronasal i la llargària en boca ja sabeu com ho podeu experimentar.

Ah! És cert, hi havia un segon problema que no he mencionat... Bé, us deixo que el descobriu vosaltres mateixos. Si el trobeu podeu deixar un comentari!

Notes de degustació: ARA 2009, Oliver Conti

En francès "amateur" significa aficionat. Es una paraula que guarda la seva arrel llatina: "amateur" del verb amare, estimar. Entre "amateur" i aficionat, em sento més amador tot i que sóc també aficionat als vins. A més, com va dir un amic francès a un cavista "nous sommes amateurs, mais pas nécessairement connaisseurs". Tot plegat, molt just.

Sense ser un coneixedor m'agrada dedicar una mica d'atenció als vins que tinc ocasió de provar. Escriure algunes notes és una forma de forçar-se a prendre uns moments per analitzar les sensacions que un determinat vi produeix en nosaltres més enllà del simple "m'agrada, no m'agrada". També pot ser un joc divertit.

Aquest Nadal vaig tenir la sort de rebre un regal del tot inesperat: la caixa de 12 ampolles que elsnostresvins.cat promociona amb una mostra de cada una de les D.O catalanes. Divendres passat vàrem obrir la primera mostra: ARA 2009, Oliver Conti. Un vi negre de l'Empordà elaborat a base de Cabernet Sauvignon i completat amb  Merlot, Cabernet Franc i Garnatxa. 

Aquestes són algunes notes d'aquesta degustació.

Brillant i límpid, roba fosca, color cirera intens.

En boca aromes de fruits vermells madurs, cassis, maduixa. 

Lleugeres notes de vainilla i sota bosc.

Certa acidesa, vi fresc amb tanins joves sense ser pronunciats.

Final llarg.

D'aquestes notes se'n pot fer una lectura que va una mica més enllà si disposem del manual adequat a mà.

Com ja sabeu les degustacions es fan en tres etapes, una visual, una olfactiva i una darrera gustativa.

En la visual comencem per mirar el seu aspecte general. En particular si està més apagat de color o més brillant. En aquest cas és brillant i a més no té cap tipus de partícula o dipòsits que el facin tèrbol. Direm doncs que és límpid. Amb la copa ben vertical mirem a través de dalt a baix i gairebé no distingim els nostres dits. Els vins de roba fosca com aquest solen tenir un potencial per ser guardat uns quants anys. Finalment el color es cirera intens que en vins que no són ni un primor ni de llarga guarda, indica que és ara un bon moment per beure'l. 

En l'anàlisis olfactiu identifiquem primer els aromes primaris aportats pel raïm. En aquest cas són de fruits vermells molt típics del merlot, cassis més propis al cabernet sauvignon i cabernet franc i de maduixa comuns en vins a base de garnatxa. Hi ha d'altres aromes aportats per la vinificació. En aquest cas es tracta de les notes de vainilla i sota bosc corrents en vins criats en barriques de fusta. 

Finalment en l'anàlisis gustatiu mirarem el triplet format per l'acidesa, la untuositat (que dona el sucre i l'alcohol), i l'astringència (segons els tanins).  Quan hi ha cert equilibri entre la untuositat i l'acidesa com és aquest el cas direm que és un vi fresc. A mesura que els tanins es fan més pronunciats passarem d'un vi ben estructurat, a un vi tànnic per arribar a un vi astringent més aviat desagradable. En aquest cas ens trobem en un punt intermedi amb uns tanins joves sense ser massa pronunciats. Per acabar és important el final, és a dir l'estona que els aromes i la sensació persisteixen a la boca que en aquest cas és llarg.  

Com podeu veure de quatre notes es pot elaborar a una descripció una mica més consistent, però si voleu un consell, més val no intentar-ho durant la degustació. El risc es gran que a base d'analitzar acabeu la degustació sense saber si us agrada o no us agrada.