Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aus. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de maig del 2013

Croquetes de pollastre casolanes


Un post ràpid per donar-vos el resultat de les croquetes fetes amb la massa de la recepta anterior. Estaven boníssimes. No us les puc deixar provar però si veure-les.

Com preparar les croquetes és ben senzill però per qui no n'ha fet mai aquí us deixo un petit vídeo que resum l'etapa final de les Croquetes de pollastre Casolanes.


Bon profit!


dilluns, 13 de maig del 2013

Massa per a croquetes casolanes

Em direu, i possiblement amb raó, que una recepta de massa per fer croquetes no té res d'original. Però per a mi, aquesta recepta és molt diferent de la que estava acostumat a fer.

Quan aquesta tarda ens preguntàvem a casa què fer de la mica de pollastre que havia quedat del Diumenge, sense pensar-ho massa he dit: "farem croquetes". Crec que no han passat uns segons que ja me n'estava penedint. Però com que aquest penediment arriba sovint, he pensat que era avui o mai. 

En el meu cap la recepta de les croquetes estava relativament clara: sofregim una ceba, fem un roux (farina i mantega) afegim el pollastre picat i anem afegint la llet fins que queda la textura adequada. La part més pesada és quan la massa comença a prendre la textura correcta i donar voltes és tan pesat com amassar par. 

He pensat en consultar el llibre de les receptes de la Carme Roscalleda que em va regalar la meva mare i la meva tia fa uns anys. Espero que no me'l reclamin després de veure les coses bones que se'n poden treure! He de dir que es tracta del típic llibre que només pot captar l'atenció d'un públic coneixedor perquè no té ni fotos ni dibuixos. Les coses com són, el llibre crida poc l'atenció. 

En tot cas m'ha sorprès tant la recepta que hi he trobat, que m'he dit: "No. Aplicaré la meva! Assegurem el tir". Després m'he quedat pensant i preguntant-me quantes vegades m'havia fallat la Carme... Cap ni una. Així que he acceptat el risc i l'he aplicada al peu de la lletra. La sorpresa ha estat semblant a la de la recepta de la beixamel: la massa de croquetes queda fet amb ben poc d'esforç. Així que per aquells que busquen una recepta de croquetes fàcil i ràpida de fer, aquesta és ideal. 

Els ingredients són els següents:
  • 1 ceba mitjana
  • 400 g de pollastre rostit picat 
  • 1/2 l de llet
  • 100 g de farina
  • 50 g de Maizena (sí a mi també m'ha sorprès)
  • 3 robells d'ou
  • sal, pebre, nou moscada 
La forma de preparar-la és molt bàsica:

En una paella prou gran i amb un raig d'oli fregim la ceba ben picada. La deixem que s'estovi i que comenci a enrossir-se. Afegim el pollastre i ho remenem tot bé. Ho deixem uns minuts al foc i tot seguit ho retirem.

Aquesta és la part que m'ha sorprès:

En una olleta mesclem la llet a temperatura ambient, la farina, la Maizena, els tres rovells d'ou, salpebrem i ratllem una mica de nou moscada al gust. Ho batem tot amb una batedora de barnilles manual (la que utilitzem normalment per batre els ous). Curiosament, i jo he estat el primer sorprès, no s'han fet grumolls! 

Tornem a posar el pollastre i la ceba al foc, hi afegim la llet i la farina. Ho deixem coure uns 10 minuts mentre donem voltes amb una cullera de fusta. La massa està llesta quan es desenganxa de les parets de la paella i queda brillant. Aquí teniu un vídeo per veure quina és la bona textura. Molt semblant a la massa de pa o de pizza si mai n'heu fet.



Ara només cal apartar-la del foc i passar-la a un recipient on la deixarem refredar. 

Com que cal deixar-la reposar, la recepta de les croquetes vindrà demà.

Finalment només dir-vos que respecta la recepta original només he introduït una petita variant que a mi sempre m'agrada. Quan la ceba ja era cuita i abans de tirar-hi el pollastre he afegit a la paella el suc i el greixet del rostit que quedava d'ahir. Això li dona un gust una mica més pronunciat i fa que les croquetes quedin encara més casolanes i saboroses. Però això és, òbviament  opcional!

Ens veiem demà (o demà passat) per la recepta i les fotos de les croquetes casolanes!

dissabte, 16 de juliol del 2011

Gall salsa misso i soja

Després del fetge, avui ha tocat gall. Anem baixant el contingut del congelador. 

Anava a preparar la recepta de gall (coq au vin) que ja he fet alguna altra vagada, quan m'he adonat que era massa tard, que calia haver marinat el gall tota la nit. Així que he hagut de passar al pla B. El pla B..., no hi havia pla B, així que he aplicat el pla C, el de la improvisació. I com sempre els plans C solen ser els que surten millor, aquest no n'ha fet excepció.

A l'olla a pressió..., que no en teniu...?, un altre dia en parlem de l'olla a pressió i de si tenir-ne o no... Però es que encara hi ha algú que no en tingui?! En fi, com deia, a l'olla a pressió, poseu-hi el gall amb una mica d'oli calent (jo hi afegeixo una mica de greix d'oca..., ja coneixeu la meva debilitat per aquest greix). Fregiu-lo una mica, mentre peleu una o dues cebes que les tallareu a trossos i les hi tirareu. Ara obriu la nevera i mireu quines restes teniu. A casa hi he trobat un tros arrossinat de cansalada, un pot obert amb un cul d'olives verdes, uns xampinyons mig tous però que encara guardaven la dignitat, un pot de melmelada ple de misso de la darrera vegada que vaig preparar el salmó, sesam, misso i teriyaqki... Misso al gall? Hi com quedaria, m'he preguntat... Per conèixer la resposta el millor: tot a l'olla. Després hi he afegit un raig de salsa de soja per completar el toc oriental i una mica de farina per espessir el suc. Una mica d'aigua per cobrir el gall. Tapat. Pressió al 2 o posició carn. 37 minuts, ni més ni menys. 

Mentre el gall es feia he anat a comprar i al tornar només ha calgut treure el gall, les olives, la ceba i el xampinyons per poder reduir una mica la salsa i espessir-la al punt. 

El resultat visual podeu jutjar vosaltres mateixos. El gustatiu..., si em voleu creure, estava ka-ti-kagas (perdó per l'expressió, però a casa ha estat unanim). I és que el misso és molt, però que molt gustós. 





P.S. Les patates també les hem acabades!

Us deixo tranquils unes setmanes, me'n vaig de vacances!