Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xampinyons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xampinyons. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 de desembre del 2013

Peix al forn amb tempura de verdures


Aquest cap de setmana buscàvem un plat diferent per dinar. Els uns volien menjar cuina a l'estil japonès i els altres buscàvem un costat més mediterrani de preparar una mica de peix que havíem comprat.

Al final vàrem trobar la solució que feia feliç a tothom: peix al forn amb tempura de verdures.

Pel peix, cap secret. Unes quantes herbes aromàtiques, un raig d'oli i una mica de sal i directe al forn.

Per la tempura de verdures vàrem recuperar la recepta d'un llibre d'aquests que està tant de moda per "cuinar japonès pas a pas". La recepta està catalogada dins del grup de les Fàcils i a títol indicatiu marca 15 minuts de preparació i 15 minuts de cocció. Jo crec que ens hi vàrem passar una mica més de temps però tampoc massa. I complicat no ho és: la pasta de tempura la va preparar la Marta, la meva filla, i jo vaig fer la part de la "fritanga". Això sí, no us enganyaré, el tema fa molt fum, olor penetrant i potineria assegurada.

Per preparar la pasta de tempura necessiteu:

  • 2 rovells d'ou
  • 500 ml d'aigua amb gas ben freda de la nevera
  • 250 g de farina
  • Oli (mescla de gira-sol i d'oliva)
Batem els rovells d'ou amb l'aigua amb gas, afegim la farina tamisada i remenem amb una cullera de fusta. Si queden grumolls no passa res. 

Tallem les verdures en rodanxes: albergínia, mongetes verdes, moniato, xampinyons, etc. També estan bones unes cues de gambes. 

En una cassola o una paella escalfem l'oli i anem fregint poc a poc les verdures que haurem sucat en la pasta de tempura i escorregut ràpidament. A mida que les traiem les anirem posant sobre un paper de cuina que absorbeixi la mica d'oli que pugui quedar. 

Preneu compte que la tempura no es refredi massa. Com es prepara poc a poc penseu a cobrir amb un drap de cuina la verdura que ja és llesta. 

Tant els grans com els petits ens vàrem llepar els dits. Fins i tot quatre mongetes que havien quedat un pel massa torrades varen desaparèixer com per art de màgia. 

dijous, 29 d’agost del 2013

Tallarines amb albergínia i xampinyons caramel·litzats a la salsa de soja



Aquest plat el preparo sovint quan no sé què sopar. Trobo que la pasta a la nit em cau molt bé i si a més va acompanyada d'unes verdures, millor que millor. Durant molt temps quan tenia ganes de menjar pasta al vespre la feia tot simplement amb una mica d'all fregit i un raig d'oli. També estava bo. Però les verdures aporta un toc més equilibrat i igual o més saborós encara. 

Durant bastant temps he pensat que l'albergínia era una verdura que costava de coure i que la única manera d'aconseguir que quedés tova era a base d'oli que l'albergínia es menjava inevitablement. Recentment he descobert que el que passa és que aquesta verdura necessita algun tipus de líquid per acabar de coure. La solució que us presento aquí aporta la mica de líquid que li fa falta per prendre aquest punt. 

Tallem l'albergínia de forma grollera i la posem en una paella amb uns xampinyons que si no són grans els podem deixar sencers. Un raig d'oli perquè comenci a agafar color. Els saltem durant uns minuts i quan ja són daurats per tots costats i afegim un raig curt de salsa de soja. Els continuem a saltar fins que tots ells agafin un color  uniforme. Cal fer atenció perquè la salsa de soja tindrà tendència a caramel·litzar ràpidament i cal que ho faci un cop hagi impregnat l'albergínia i els xampinyons. 

Tot plegat va molt ràpid. És cosa de 10 minuts com a màxim. Després farem una cocció ràpida d'una mica de pasta al gust.

Ho servim tot junt amb una mica de tomàquet just amanit.  

Ja veureu, és lleuger i saborós.

Bon estiu!

dilluns, 26 de novembre del 2012

Osso bucco de gall d'indi, confit de carbassa


Avui a casa hem fet un taller de cuina amb els nens. Ha estat divertit, cada un ha participat amb el que bonament ha pogut. L'un s´ha ocupat de la carn, l'altre de la ceba i el tomàquet, la més petita dels xampinyons. Finalment la gran m'ha fet una petita il·lustració del procés que hem seguit. S'ho han passat bé i el resultat ha agradat a tothom. A més a més crec que és molt interessant que els nens aprenguin en què consisteix cuinar per tal que apreciïn els plats que es troben màgicament davant i que sovint critiquen. Per altre banda ells veuen com els fem confiança i es senten valorats.
  • talls d'osso bucco de gall d'indi (o de vedella si ho preferiu)
  • 1 ceba
  • 4 tomàquets
  • 1 grapat de xampinyons ben petits
  • 1 carbassa petita
  • un bas de vi blanc
  • aigua i sal



Només un consell: si voleu feu participar els nens hi ha dos regles a seguir: 1. expliqueu què cal fer però deixeu-los fer les coses a la seva manera i 2. no us preocupeu per la cuina i deixeu la neteja pel final.

Per preparar aquest osso bucco de gall d'indi i confit de carbassa utilitzarem:
Fregim els talls de carn que haurem salat abans. Fregim els xampinyons un cop ben nets. Fem un sofregit de ceba i tomàquet. Per confitar el sofregit afegim un raig de vi que deixarem evaporar. Finalment posarem la carn amb el sofregit i amb la resta del vi. Cobrim amb aigua. Hi tirem la carbassa tallada a trossos. Tapem i deixem coure 10 minuts a cobert. Passat aquest temps destapem i seguim la cocció una mica més. Quan la carbassa és cuita en traurem uns quants trossos que reservarem en la cassola que utilitzarem per servir. Hi posem també la carn i per sobre hi tirem els xampinyons que havíem fregit. El suc que queda amb la ceba i el tomàquet així com els trossos de carbassa que s'han desfet els passem pel colador xinès per fer-ne una salsa ben fina. La tornem a passar a la cassola i a foc fort la fem reduir. Amb una mica de farina l'acabem d'espessir. Finalment cobrim la carn amb aquest suc. 

Mentre fem una mica de pasta per acompanyar, posarem la carn al forn perquè no es refredi.


Que vagi de gust!

dissabte, 16 de juny del 2012

Pizza-Wraps !


Cuinar no és sempre inventar. Inventar ho fan ben pocs. Cuinar és més aviat variar. Girar entorn els productes, treballar-los diferentment. Associar-los i dissociar-los. Combinar-los altrament. Aquest és el treball de base, sigui per fer un arròs de peix d'Arenys o simplement una pizza casolana. En el cuinar hi ha una part d'art, de creació. Un art efímer i del qual no en queda més que un record o una sensació. Com un pintor que treballa el paisatge o un escultor que treballa la figura, el cuiner treballa la carn o el peix, l'arròs o les verdures de temporada.

Preneu si no el cas de la pizza casolana. A la base no te cap secret: farina, aigua, oli i sal, tomàquet i formatge i després a gust d'artista, a gust del moment. La pizza es pot declinar en mini-pizza per presentar en una degustació o en un aperitiu. Podem donar-li més consistència a les puntes enrotllant-les sobre si mateixes de forma que faci un crostó d'aquells que agrada a molts, com el presentat a Pizza i cava. Podem també fer una pizza per emportar d'excursió com si fos una Pizza-baguette. Partint de la idea de la pizza-baguette i farcint-la amb la carn d'uns canelons podem fer els pizzallonis gratinats.

Sempre amb la idea de fer una pizza que es pugui agafar amb els dits podem preparar un Wrap de pizza o Pizza-wrap.

Agafeu unes quantes bases de wrap dels que s'utilitzen per fer burritos o tortillas. Utilitzeu-los com si fos la massa de la pizza. Prepareu la vostra pizza favorita però sense carregar-la massa i passeu-la uns minuts al forn. Quan el formatge hagi fos enrotlleu-los i feu-ne wraps. Els podreu menjar calents o freds, a casa o al carrer. A nosaltres ens va servir de sopar entorn una bona pel·lícula. A cadascú de trobar el seu punt d'inspiració per personalitzar-les i trobar el moment adequat per degustar aquestes fantàstiques Pizza-wraps!