Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ceps. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ceps. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Època de bolets: els ceps (Boletus edulis)



De petit, bolet era igual a rovelló, però quan vaig venir a viure aquí a França va resultar que de rovellons cap ni un. Com ja deveu saber si sou boletaires, cada espècia és dependent d'un tipus d'hàbitat. El rovelló només es fa en bosc de pins i d'avets.

Aquí prop de París de pinedes no n'hi ha. Els boscs són de roures o de bedolls. Els bolets que s'hi fan són de la família dels ceps (boletus), de les sombrilles (lepiotes) i de tantes d'altres que no mencionaré perquè no ens els mengem.

Si trobar un rovelló quedarà sempre com el premi suprem del boletaire català (o almenys d'aquest que us parla), trobar un cep ben maco també té el seu punt d'emoció.

Un cop a casa, com preparar aquestes delícies? Personalment, el rovelló serà amb all i julivert, tradició familiar obliga, menjat com aperitiu amb un tros de pa sucat a l'oli. Tractant-se d'un cep, fregit dins d'una truita, fregit amb una mica de ceba i afegit a una pizza de divendres o amb el clàssic risotto italià.

Per conservar-los els ceps els podeu fregir i congelar-los o bé assecar-los sobre un paper de diari al sol o en un indret airejat i sec.

Aquest any ha estat prou bo. Les pluges i les temperatures clements han fet que aquesta petita meravella de la naturalesa hagi fet els acte de presència i l'hem rebut amb tots els honors.

Que per molts anys sigui així!

dijous, 15 d’agost del 2013

Fideus amb costelles i polsim de ceps


Fa temps que no havíem preparat fideus perquè a França no venen fideus de la mida adequada per fer-los a la cassola. De fet a França el concepte de fideu no existeix i tot el que es pot fer és agafar espaguetis i tallar-los ben petits. Però no és el mateix.

Com que aquests dies estem a la Cerdanya hem pogut comprar fideus i preparar-los a l'estil clàssic amb costella de porc. Per donar-li un toc diferent hi he afegit un polsim de ceps que he comprat a Sarlat en plena Dordogne. Si no coneixeu Sarlat, us aconsello de fer-hi una escapada, val la pena i podreu provar un munt de productes locals excel·lents com són els ceps, la tòfona i tot el que gira entorn el món de l'ànec.




Però tornem als fideus.

Per fer uns bons fideus, fregim les costelles de porc tallades a trossos, fem un sofregit de ceba i tomàquet i afegim un bon raig de vi blanc i quan aquest s'hagi evaporat i afegim aigua i ho deixem coure uns bons 10 o 15 minuts a foc baix. Ens assegurem del toc de sal. En aquest punt hi he afegit el polim de ceps i ho he deixat coure uns minuts més.

Si no heu de servir els fideus immediatament, podeu parar aquí fins que sigui l'hora de dinar.

10 minuts abans de seure a taula, podem escalfar de nou l'aigua dels fideus i quan bulli, hi tirarem la pasta que deixarem coure segons el temps indicat en el paquet.

Aquest és un d'aquells plats que si reposa queda encara més bo. I si en queda una mica d'un dia per l'altre estaran deliciosos freds. Es per aquest motiu que per preparar aquests fideus amb costella de porc i polsim de ceps, he utilitzar un paquet de 500 grams de pasta per 6 persones, tothom n'ha menjat a sa fam i encara n'ha quedat suficient per repetir.


Bon profit  i bon estiu!