Curry de vedella

Ja coneixeu la meva passió pels curris. Aquí teniu la recepta de base. Podeu canviar la vedella per pollastre o per xai. La única diferència serà el temps de cocció. En el cas del xai us recomano a més posar-hi canyella.

Necessiteu:

• 1 ceba
• 2 alls
• 1 tros de gingebre
• pasta de curry Madras
• llet de coco
• 4 tomàquets
• xampinyons de París (si són fescos molt millor)
• la carn (vedella, pollastre, xai, etc.)

Per la preparació millor veure el vídeo (4 minuts). 

La base del curry es sempre la mateixa: sofregir la ceba i deixar-la daurar una mica, afegir-hi l'all i el gingebre. Passats dos minuts afegir-hi la pasta de curry i deixar que deixi anar tot l'aroma. Afegir-hi la carn, el caldo o aigua o directament la llet de coco, el tomàquet i deixar-ho coure el temps necessari segons el tipus de carn. Si la salsa no ha espessit prou, acabar la cocció al descobert.

Si utilitzeu xai, proveu d'afegir-hi un parell de bastons de canyella durant la cocció que en aquest cas serà llarga. Compteu una hora, hora i mitja. 

Un altre pastisset de poma

...i aquest és excel·lent. El problema: no tinc la recepta! Haurem de demanar-li a l'Artista que ens reveli el seu secret. Per ara caldrà acontentar-se amb les imatges, per aquells qui no l'hagin pogut provar, i amb un bon record pels qui n'han pogut gaudir mentre durava.

Es tracta d'un pa de pessic molt flonjo i un pel humit, cobert d'una capa de crema pastissera, fines làmines de poma i cobert d'un pel de melmelada d'albercoc. Si em permeteu: sta´ka-tikagas!

Caldos de peix i mongetes a l'estil Santamaria

Un plat inspirat d'una recepta del Santi Santamaria ("El gust de la salut"). Un tall de peix blanc sobre un llit de mongetes caldoses preparades de la següent manera:

Sofregiu una ceba fins que quedi tova. Mulleu-la amb un raig de Fino o vi blanc sec. Deixeu que evapori tot el liquid. Afegiu les mongetes (de pot) i cobriu-les amb un caldo de verdures. Deixeu coure una estona. Afegiu una mica de bacó a daus. El peix el podeu preparar al vapor o al forn. Quan estigui ben cuit munteu el plat i serviu.

A França venen mongetes cuites en greix d'oca. Això li dóna un gust espacial, molt subtil. Si no en trobeu, podeu sofregir la ceba amb una mica de greix d'oca que tindrà el mateix efecte. Si no en trobeu no cal trencar-s'hi la closca. 

Unes notes sobre el greix d'oca

Com els ànecs i les oques són tan apreciades en aquest país, és fàcil trobar-lo a les botigues i supermercats. La seva utilització no és molt habitual però sí comú. Se sol dir que es un greix prou saludable, tot i que no crec que sigui tan bo com l'oli d'oliva. Segons McGee (La Cocina y los alimentos) és un greix menys saturat que el de porc. Segons la guia nutricional DUKAN, el greix d'oca "seria protectora pel cor" (atenció a l'ús del condicional) però a evitar per la influència en els processos cancerígens. Sembla doncs que és millor que la llar de porc però pitjor que l'oli d'oliva.

Kanelbulle de l'O. i la M.!

Aquí està la recepta i la foto dels Kanelbulle de l'O. i de la M. d'aquest estiu a Q.


Genials!!!

Kanel= canela + bulle=bollo

Ingredientes para 25 bollos:

Masa

• 35 g de levadura
• 1¼ dl de azúcar
• 3 dl de leche
• 1 huevo
• 120 g de mantequilla
• 1 cucharadita de sal
• 1 cucharada de cardamomo molido
• 750 g de harina

Relleno:

• 100 g de mantequilla
• 0,5 dl de azúcar
• 2 cucharadas de canela molida

Glaseo:

• 1 huevo
• 2 cucharadas de agua
• azúcar granulado

Preparación

Se deshace la levadura en un poco de leche. Se derrite la mantequilla vertemos la leche sobre ella. Agregamos el resto de los ingredientes y trabajamos la masa durante 10-15 minutos. Una vez hecho esto, la cubrimos con un paño durante 30 minutos, esperando a que suba o "dielde".

Una vez que ha crecido, extendemos la masa dándole unos 3 mm de espesor y 30 cm de ancho, y extendemos la mantequilla sobre ella. También haremos una mezcla de azúcar y canela, y la extenderemos sobre la masa. Una vez hecho esto, enrollamos la masa a lo largo y cortamos los 25 discos.

Llega la hora del horno, y para eso los colocamos en moldes de papel con la superficie de corte hacia arriba. Horneamos a 220ºC unos 60 minutos, o hasta que los bollos crezcan el doble de su tamaño, así que no los apretujeis, dejad espacio suficiente entre ellos.

Toque final: Batimos juntos el huevo y el agua, untamos los bollos cuidadosamente con la mezcla y esparcimos azúcar granulado sobre ellos. Cocemos en el horno a 220°C durante 5-6 minutos.


Tienen que quedar esponjosos y tiernos.


(Recepta original aquí)

Un Montsant al Llenguadoc?

Fitou: regió de les Corbières al sud de França, prop de Perpinyà. Zona pedregosa, seca i molt ventosa. Resguardat pel mont Tauch, en ple Côteaux de Villeneuve, aquest li tempera el clima.

2003 un any d'extrema sequedat. L'Any de la "canicule" amb temperatures molt elevades. Pocs vins han pogut aguantar el pas dels anys.

François Lurton amb aquest Château des Erles 2003 ho ha aconseguit. Vi equilibrat, molt aromàtic (fruits vermells, fusta, vainilla) i expressiu, amb gran amplitud en boca i suaus tanins en un final llarg. Mescla de garnatxa, carinyena i syrah, recorda estranyament els vins de Montsant. Si en teniu ocasió proveu-lo. Val la pena.

13 Euros a cdiscount.fr

Una amanida molt presentable...

Voleu quedar be amb uns amic que venen a sopar? No sabeu que fer d'entrada? Penseu en aquesta amanida. Una amanida molt presentable i com sempre molt senzilla i facil de preparar.

Necessiteu:

• 1 pasta de full tallada en quadrats regulars
• fulles de créixens o fulles tendres
• trocets de torradetes de pa, tipus "picatostes" 
• formatge parmesà 
• pernil salat
• formatge Ricotta
• oli i vinagre balsàmic

Preparació:

Coure els quadrats de pasta de full al forn a 210 C. Si s'infla molt, punxar-la perquè baixi. Un cop cuits i just abans de seure a taula muntar el plat amb la base de pasta de full, l'enciam, els "picatostes" i el parmesà. Amb el pernil i la Ricotta, fer uns farcellets. Poseu-los al damunt. Amanir-ho amb oli i vinagre.

Que li passa al vi en anys de molta calor?

Hi ha vins que aguanten millor el pas del temps que d'altres. La qualitat hi té una importància fonamental. Però no n'és la única. Les condicions climàtiques durant la maduració del raïm té una influència molt important en el potencial de guarda del vi. Veieu sinó aquest Château Faurie Souchard 2003. Vi d'una regió excepcional, Saint Émilion a Bordeus i d'un Château reconegut Grand Cru Classé. De costum, en un any de condicions climàtiques òptimes, aquest vi es pot guardar durant més de 10 anys. Durant aquest temps el vi evoluciona favorablement: els tanins es suavitzen, certs aromes es potencien, l'acidesa es redueix i el vi guanya en cos però sobretot en equilibri. 2003 però va ser un any de temperatures extremes. Durant el més d'Agost les temperatures diürnes es van instal·lar per sobre dels 40 ºC i les nocturnes no baixaren dels 30. Fou el famós any de la Canícula. Aquest Faurie Souchard 2003 no ha evolucionat com de costum. Amb el pas del temps els aromes s'han perdut, al mateix temps que els tanins i l'acidesa. Queda doncs un vi pla, sense volum ni harmonia, sense secret ni sorpresa. No es que el vi estigui el què habitualment se'n diu "picat", ni molt menys, però no desperta les papil·les ni dona il·lusió. La seva fase de plenitud es va perdre fa uns 2 o 3 anys. Avui és, doncs,  massa tard per fruir-ne.

Palmeres amb tapenade (Aperitius)

Recepte per quedar bé quan rebeu invitats: Palmeres de pasta de full amb tapenade.

Necessiteu:

• 1 pasta de full
  
• 1 paquet de tapenade negra o verda (oliva trinxada amb capres i anxoves)

Preparació:

Estireu la pasta de full i cobriu-la amb la tapenada d'olives. Després enrotlleu la pasta de full des d'un costat ca al centre fins arribar a la meitat i des de l'altre costat fins a la meitat per donar la forma de palmeres. No deixeu espai a l'enrotllar-la.  Poseu-ho al congelador mitja hora o una hora perquè quedi ben dura, així podreu tallar-la sense que es deformi. Un cop la massa congelada, podeu tallar-la per fer les mini-palmeres. Calenteu el forn a 210˚C. La cocció és ràpida: 5 minuts i fora. Serviu abans no es refredi.

Bon apetit!

Degustació: Louis Jadot, GIVRY 2008 (Borgonya)

Comentari: Un cop oberta la botella pocs aromes. Després decantació, els aromes s'alliberen i els tanins es suavitzen.  Vi més aviat lleuger. Un parell d'anys a la cave li vindrà molt bé. Molt millor la degustació de la variant Louis Jadot Le Cellier aux Moines, 1er Cru.

Veure també: Més detalls sobre la Borgonya...

Mini brochettes Yakitori

No sé si heu provat mai les mini brocateres Yakitori de vedella i formatge que serveixen en els restaurants japonesos. Qui les hagi provat no les deu haver oblidat perquè estan boníssimes! Són una temptació! A més són fàcils de preparar. Veieu doncs el vídeo que us he preparat.

Necessiteu:

• 1 formatge tipus Cadí
  
• 1 paquet de carpaccio de bou
  
• els pals per les brochettes
  

Per la marinada:

• Vinagre d'arròs
• Salsa yakitori
• Salsa de soja
• 1/2 llima (el suc)
• mel
  

Només cal punxar tres daus de formatge, envoltar-ho de dos o tres talls de carpaccio deixeu-ho marinar una estona a la nevera. Escorreu bé les brochettes. Poseu-ho uns instants al gratinador i traieu-les quan comenci a fondre el formatge.

 

Bon apetit!