Una amanida molt presentable...

Voleu quedar be amb uns amic que venen a sopar? No sabeu que fer d'entrada? Penseu en aquesta amanida. Una amanida molt presentable i com sempre molt senzilla i facil de preparar.

Necessiteu:

• 1 pasta de full tallada en quadrats regulars
• fulles de créixens o fulles tendres
• trocets de torradetes de pa, tipus "picatostes" 
• formatge parmesà 
• pernil salat
• formatge Ricotta
• oli i vinagre balsàmic

Preparació:

Coure els quadrats de pasta de full al forn a 210 C. Si s'infla molt, punxar-la perquè baixi. Un cop cuits i just abans de seure a taula muntar el plat amb la base de pasta de full, l'enciam, els "picatostes" i el parmesà. Amb el pernil i la Ricotta, fer uns farcellets. Poseu-los al damunt. Amanir-ho amb oli i vinagre.

Que li passa al vi en anys de molta calor?

Hi ha vins que aguanten millor el pas del temps que d'altres. La qualitat hi té una importància fonamental. Però no n'és la única. Les condicions climàtiques durant la maduració del raïm té una influència molt important en el potencial de guarda del vi. Veieu sinó aquest Château Faurie Souchard 2003. Vi d'una regió excepcional, Saint Émilion a Bordeus i d'un Château reconegut Grand Cru Classé. De costum, en un any de condicions climàtiques òptimes, aquest vi es pot guardar durant més de 10 anys. Durant aquest temps el vi evoluciona favorablement: els tanins es suavitzen, certs aromes es potencien, l'acidesa es redueix i el vi guanya en cos però sobretot en equilibri. 2003 però va ser un any de temperatures extremes. Durant el més d'Agost les temperatures diürnes es van instal·lar per sobre dels 40 ºC i les nocturnes no baixaren dels 30. Fou el famós any de la Canícula. Aquest Faurie Souchard 2003 no ha evolucionat com de costum. Amb el pas del temps els aromes s'han perdut, al mateix temps que els tanins i l'acidesa. Queda doncs un vi pla, sense volum ni harmonia, sense secret ni sorpresa. No es que el vi estigui el què habitualment se'n diu "picat", ni molt menys, però no desperta les papil·les ni dona il·lusió. La seva fase de plenitud es va perdre fa uns 2 o 3 anys. Avui és, doncs,  massa tard per fruir-ne.

Palmeres amb tapenade (Aperitius)

Recepte per quedar bé quan rebeu invitats: Palmeres de pasta de full amb tapenade.

Necessiteu:

• 1 pasta de full
  
• 1 paquet de tapenade negra o verda (oliva trinxada amb capres i anxoves)

Preparació:

Estireu la pasta de full i cobriu-la amb la tapenada d'olives. Després enrotlleu la pasta de full des d'un costat ca al centre fins arribar a la meitat i des de l'altre costat fins a la meitat per donar la forma de palmeres. No deixeu espai a l'enrotllar-la.  Poseu-ho al congelador mitja hora o una hora perquè quedi ben dura, així podreu tallar-la sense que es deformi. Un cop la massa congelada, podeu tallar-la per fer les mini-palmeres. Calenteu el forn a 210˚C. La cocció és ràpida: 5 minuts i fora. Serviu abans no es refredi.

Bon apetit!

Degustació: Louis Jadot, GIVRY 2008 (Borgonya)

Comentari: Un cop oberta la botella pocs aromes. Després decantació, els aromes s'alliberen i els tanins es suavitzen.  Vi més aviat lleuger. Un parell d'anys a la cave li vindrà molt bé. Molt millor la degustació de la variant Louis Jadot Le Cellier aux Moines, 1er Cru.

Veure també: Més detalls sobre la Borgonya...

Mini brochettes Yakitori

No sé si heu provat mai les mini brocateres Yakitori de vedella i formatge que serveixen en els restaurants japonesos. Qui les hagi provat no les deu haver oblidat perquè estan boníssimes! Són una temptació! A més són fàcils de preparar. Veieu doncs el vídeo que us he preparat.

Necessiteu:

• 1 formatge tipus Cadí
  
• 1 paquet de carpaccio de bou
  
• els pals per les brochettes
  

Per la marinada:

• Vinagre d'arròs
• Salsa yakitori
• Salsa de soja
• 1/2 llima (el suc)
• mel
  

Només cal punxar tres daus de formatge, envoltar-ho de dos o tres talls de carpaccio deixeu-ho marinar una estona a la nevera. Escorreu bé les brochettes. Poseu-ho uns instants al gratinador i traieu-les quan comenci a fondre el formatge.

 

Bon apetit!

Sushis i Makis

Per fer sushis no cal gran cosa més que una mica de paciència i de ganes. Els makis són un pel més fàcils doncs es fan de 6 en 6. Anem a veure com fer la versió més simple de sushis i makis. Amb una mica d'imaginació es poden fer mil combinacions amb diferents tipus de peix i de verdures com el cogombre, el pebrot, etc. Si algun dels comensals té certa apatia al peix cru, res no impedeix posar el peix uns minuts al forn o bé utilitzar barretes de surimi.

Veiem doncs la base dels sushis i dels makis.







Per fer l'arròs:

• 300 g d'arròs del nostre o de la Camarga si sou a França (oblideu els basmati i companyia!)
• 33 cl d'aigua
• vinagre d'arròs (o normal si no en teniu d'altre)
• sal

Netegeu bé l'arròs passant-lo per aigua fins que ja no surti gaire blanca. Deixeu-lo escórrer uns minuts. Poseu en una olla l'arròs i l'aigua. Tapeu perquè el vapor no s'escapi i enceneu el foc. Quan sentiu que bull, baixeu el foc i deixeu-lo coure sense destapar-lo mai fins que ja no sentiu soroll de l'aigua. Apagueu el foc i deixeu-lo uns minuts més tapat perquè acabi de coure. Retireu-lo del foc i poseu-lo en un recipient gran. Tireu-hi una mescla de vinagre i sal (3 o 4 cullerades soperes) i remeneu l'arròs. Deixeu-lo refredar.

Per fer els sushis:

• Peix fresc (salmó, tonyina, etc)

Per fer els makis:

• Fulles seques de nori
• Peix fresc (salmó, tonyina, etc)
• Cogombre, pebrot, barretes de surimi, etc (opcional)

Per preparar els sushis i els makis us caldrà una mica de pràctica, però us asseguro que s'agafa ràpidament. El millor que podeu fer és començar per mirar el vídeo que us he preparat. Crec que és la millor manera d'entendre-ho.

Trucs i consells: Ou dur amb el rovell ben centrat?

M'heu preguntat si sabia com aconseguir fer ous durs amb el rovell ben centrat. Mai m'havia plantejat que fos possible, però ben pensat te el seu interès. Si fos possible permetria preparar els ous farcits amb més facilitat sense que la clara es trenqui o inclús tallar els ous de forma més decorativa per, per exemple, adornar una ensaladilla russa. Així que he decidit fer una petita recerca a Google i he trobat la resposta: es tractaria de fer rodolar l'ou pel fons de l'olla durant els primers minuts de cocció. Caldrà doncs provar-ho la propera vegada que preparem un ou dur.

I recordeu, els temps de cocció de l'ou són els següents:

• passat per aigua: 3 minuts
• als cinc minuts o mollet (en francès): 5 minuts
• dur: 12 minuts

Souris d'agneau (garró de xai)

El garró (codillo en castellà) que normalment és de porc, també ho pot ser de xai. Els francesos n'hi diuen "souris d'agneau" i és un plat molt apreciat per ser la carn molt tendra i gustosa. El garró és la part baixa de la cuixa, la part més estreta.

No només és bo, però també és fàcil de preparar. No espereu que us digui que és ràpid de preparar perquè no és així. El xai per que quedi ben tendre ha de coure una bona estona. Diguem una hora i mitja. Això sí, el podeu deixar que es faci tot sol i, a més a més, podeu deixar-lo preparat el dia abans.  

Ingredients (per a 2 persones)

• 2 garrons de xai
  
• 1 ceba gran
  
• 5, 6 alls amb la seva pell
• una bona branca de farigola
• una bona branca de romaní
• mig bas de vi blanc sec
  
• sal i oli
  

 
Preparació i cocció

En una bona cassola (si el fons és ben gruixut millor) escalfeu una mica d'oli i enrossiu els garrons de xai que haureu salpebrat. Afegiu els alls amb pell i tot, la farigola i el romaní. Deixeu-ho uns minuts. Afegiu-hi la ceba tallada a làmines mes aviat gruixudes. Al cap d'una estona ruixeu-ho amb el vi i espereu que evapori. Ara ja podem posar-hi un bon cul d'aigua o caldo que cobreixi un terç dels garrons. Tapeu la cassola i tranquil·lament la carn courà durant una bona hora i mitja a foc tranquil. A mitja cocció podeu donar la volta als garrons i vigilar que quedi prou caldo.

Fantàstic! Podeu servir-los amb unes verduretes escalivades o una mica de samfaina.

Quiche de porros

Una d'aquelles receptes ràpides i fàcils que surten sempre bé.

Ingredients (per a 4/5 persones)

• 500 g de porros
  
• 200 g de llardons naturals (no fumats)
  
• 1 ceba gran
  
• 5 ous
  
• 30 cl de crema de llet (si es light millor)
• nou moscada
  
• 200 g de formatge gruyère o similar ratllat 
• sal i pebre
  

 
Preparació i cocció

Netegeu els porros i talleu-los a rodanxes ben fines.

Passeu-los per la paella fins que quedin ben tendres. Passeu els llardons per la paella perquè deixin anar tot el greix. Passeu la ceba per la paella que estovi.


Bateu els ous junt amb la crema. Salpebreu lleugerament. Ratlleu una mica de nou moscada. Afegiu-hi el formatge, els llardons, la ceba i els porros.

Pose-ho tot en un motllo per pastissos al forn a 160 ºC durant 45 minuts.

Serviu-ho amb una bona amanida. Bon apetit!

Decantar o decantar?

A França s'utilitzen dos mots per dir decantar: "carafer" i "décanter". En català utilitzem un sol mot per referir-nos a aquestes dues accions i això porta a confusió. Veiem-ne la diferència.

"Decanter" és l'acció de decantar el vi en una gerra per separar-lo de les partícules sòlides que s'hi puguin haver format. Aquestes partícules procedeixen dels tanins i les matèries colorants i són doncs naturals. Òbviament, l'acció de decantar s'aplica principalment a vins amb certa edat o que no han estat filtrats. La intenció primera del decantat és evitar que les partícules sòlides acabin a la copa. Com que el vins vells solen ser més delicats i el contacte amb l'aire pot provocar una oxidació ràpida, i doncs, espatllar el vi, la decantació es fa en ampolles de base estreta just abans de servir-lo i amb molta suavitat.




"Carafer" és l'acció de decantar el vi en una gerra per permetre una oxigenació ràpida del vi. Es solen "carafer" els fins joves, encara massa vius en boca, amb tanins molt marcats i astringents. L'oxidació ràpida permet que aquests  tanins perdin violència i l'astringència baixi. El vi guanya en equilibri entre l'acidesa, l'alcohol i l'astringència, permet que els aromes es desprenguin al mateix temps que certes olors de sofre s'esvaneixin. Perquè l'oxidació sigui ràpida s'utilitzen gerres de base ampla on l'efecte de l'oxidació és més ràpid. Una acció (decantació) enèrgica facilitarà encara més l'oxigenació del vi.
Si algú coneix un mot català per diferenciar la decantació del "carafage" m'agradaria saber-la.

Bona degustació!