A França s'utilitzen dos mots per dir decantar: "carafer" i "décanter". En català utilitzem un sol mot per referir-nos a aquestes dues accions i això porta a confusió. Veiem-ne la diferència. "Decanter" és l'acció de decantar el vi en una gerra per separar-lo de les partícules sòlides que s'hi puguin haver format. Aquestes partícules procedeixen dels tanins i les matèries colorants i són doncs naturals. Òbviament, l'acció de decantar s'aplica principalment a vins amb certa edat o que no han estat filtrats. La intenció primera del decantat és evitar que les partícules sòlides acabin a la copa. Com que el vins vells solen ser més delicats i el contacte amb l'aire pot provocar una oxidació ràpida, i doncs, espatllar el vi, la decantació es fa en ampolles de base estreta just abans de servir-lo i amb molta suavitat.
"Carafer" és l'acció de decantar el vi en una gerra per permetre una oxigenació ràpida del vi. Es solen "carafer" els fins joves, encara massa vius en boca, amb tanins molt marcats i astringents. L'oxidació ràpida permet que aquests tanins perdin violència i l'astringència baixi. El vi guanya en equilibri entre l'acidesa, l'alcohol i l'astringència, permet que els aromes es desprenguin al mateix temps que certes olors de sofre s'esvaneixin. Perquè l'oxidació sigui ràpida s'utilitzen gerres de base ampla on l'efecte de l'oxidació és més ràpid. Una acció (decantació) enèrgica facilitarà encara més l'oxigenació del vi.
Si algú coneix un mot català per diferenciar la decantació del "carafage" m'agradaria saber-la.
Bona degustació!
